Versos de tardor

Invitació a la presentació en línia de «Versos de tardor»

Editorial Petròpolis es complau a convidar-nos a la presentació en línia del llibre Versos de tardor, de diversos autors, entre els quals hi vaig participar, com no, amb un pensament de tardor.

Aquest llibre és el cinquè volum de la col·lecció Nou Món. El llibre està editat a cura de JM Tibau, i està format per les diferents aportacions al Concurs Literari del bloc Tens un racó dalt del mónTardor Literària de Tarragona. organitzat en motiu de la

La presentació es durà a terme a la web de l'Editorial Petròpolis avui dia 23 de desembre a les 20.00 h. El llibre es pot llegir en línia, descarregar-lo en pdf o bé comprar-lo en format paper.

Us podeu apuntar a l'esdeveniment de la presentació al facebook.  Hi sereu?

Però a la mateixa hora hi ha un esdeveniment important a Valls, un grup de vallencs i vallenques es van organitzar i van crear una comissió promotora per tal d’organitzar la consulta sobre la independència a Valls i formar part de la futura Plataforma Valls Decideix.

Aquesta assemblea constituent de la Plataforma Valls Decideix, que es farà avui dimecres 23 de desembre, a les vuit de vespre, a la sala d’actes de la Casa de Cultura.

TEMPS D'EMOCIONS

La Carme,  novament ens regala generositat i bona poesia. Ho fa de moltes maneres i durant tot l'any, no només ara que s'apropa el Nadal. Ens està dedicant una tanka a cada bloc i avui li ha tocat a Transparència. Li ho vull agrair d'una manera especial, amb un poema que han fet avui els meus alumnes, els óssos: El Qucaia, Misteri, Mermaid, Hinata, Gery i familynata.

Nadal, temps d’emocions

IMAGINANT     un món aromàtic

                                 una gent noble

un camp verd

una llar acollidora

Un món verd

una gent acollidora

un camp aromàtic

una llar noble

Nadal, temps de desitjos

SOMIANT          mirades de pau

olors d’esperança

cants d’alegria

rialles de sinceritat

mirades d’esperança

olors de pau

cants de sinceritat

rialles d’alegria

Grans esperances

Fot. Cèlia (Niu de l'Àliga)

Haiku d’Aniversari

Grans esperances

cobreixen els somnis.

Camins d’amor.

LLAÇADES

Fot. Joan (Ca la lluna)

Haiku d’aniversari 

 Forta llaçada 

Cobreixes de somriures.

Senderons de vida.

SEDUCCIÓ

Fot. Cèlia (Font Major)

Brollen sensuals
fonts d'aigua dins l'ànima.
Gran seducció. 

Carme diu:

remor del doll

refresca el pensament.

Desig de l'aigua.

Cesc diu:

  Sedueix la silueta esvelta de la teva transparència.  

 

  - assumpta - diu    

Plora la pedra,

Somriu l’aigua,

Reneix la vida.

Joana  diu

Com llàgrimes humitejant la pedra 

llisquen!

Striper diu

raig d'aigua d' un somriure seductor

onatge diu 

 Tot el que és sensual 

brolla de la natura, 

i quan ella sedueix 

ja res no l'atura...

 

fanal blau diu
De la molsa
raja el toll d'aigua. 
Assedegada.

novesflors diu

Desperta't,ànima
cal beure seducció.
Rentem els cors!

Joan diu

Tant brolla a dins

per què tanta mirada

posada a fora.

RAONS QUE RIMEN

En Pàmies ha arribat als 300.000!!!!

Qui ha fet el logo? http://www.pallidisseny.com/

 LA LLUNA

A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
Aigua i lluna, temps d'oliveres
Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents
Bona rella en lluna vella
Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran
Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
D'amors, el primer; de llunes, la de gener
De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs
De lluna nova, vés-hi amb el cove
De llunàtics, el món n'és ple
De tot dilluns val la lluna
Després de la lluna de mel ve la lluna de fel
Dia de cendra, lluna tendra
El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer
El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna
El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
El millor femer és la lluna de gener
El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna
En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort
En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
En lluna minvant no sembris ni un gra
En lluna plena, talla la llenya
Estrella vora la lluna, tempesta segura
Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
Home de llunes, home d'engrunes
La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella, talla l'estella
La bona vella mai mata el porc en lluna vella
La foscor de la lluna assenyala pluja
La lluna amb cèrcol porta vent
La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
La lluna és bona per a anar de nits
La lluna és el sol dels lladres
La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra
La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc
La lluna octobrina, set llunes endevina
La lluna roja la collita s'emporta
La lluna setembral és la més clara de l'any
La lluna tot s'ho menja
La lluna vella de març, no marxa sense glaç
La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, té les puntes al davant
La millor lluna és la lluna negra
La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni
La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna
Llum de lluna ni eixuga ni madura
Lluna aixecada, mariner ajagut
Lluna amagada, hi haurà tronada
Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
Lluna amb corona, aigua dóna
Lluna blanca bon temps canta
Lluna creixent muda la gent
Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
Lluna d'agost, lluna mussolera
Lluna dimecrera, lluna ventolera
Lluna enroglà, el temps mudarà
Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
Lluna lluent, fred i vent
Lluna morta, aigua porta
Lluna naixent vermellosa, ventada grossa
Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma
Lluna nova en dijous, no val tres sous
Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs
Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
Lluna nova en divendres, lluna de cendres
Lluna nova tronada, quaranta dies mullada
Lluna plena en dilluns, ventura a munts
Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada
Lluna plena es menja els núvols
Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar
Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora
Lluna roja d'abril, porta gran perill
Lluna roja, gelada forta
Lluna vella, serà femella

TARDOR

Fot. Cèlia (L'Aixàviga)

S'escola novament

la imatge de l'aigua

senderó avall, 

amb la serenor dels núvols

que deixen passar somnis

i esquirols,

i ratolins de camp.

I una font boscana

amagada entre el fullatge,

emmiralla els desitjos

d'arbres emmudits

pel temps i el fred,

mentre imperceptiblement

tot canvia de color.

   

Fot. Cèlia (Font Major)

Participació al 133è joc literari del Jesús M. Tibau

HAIKÚ DE BOSC

Fot. Cèlia (L'Aixàviga)

Grèvol amb fruit,
el bosc canvia de color.
Ja és tardor.

novesflors respon:

Llueix tardor

novembre pretensiós.

Magrana al plat.

Carme respon:

Vermell humit
entre el verd que perdura.
Passes cruixents.

 Lliri blanc respon:

Perfums i colors son
reverències a la tardor,
simfonia del bosc.

Jesús M. Tibau respon:

Pessic de roig
damunt del verd esclata.
Joia de bosc.

onatge respon: 

 

 Enmig del bosc  

 taques de sang

 amb batecs de vida...

- assumpta - respon:

Cor roig
Que amb son afany,
Duu prosperitat tot l’any
 
Laura respon:

Com un somriure

de nen petit:
vermell lluent.

GRANS D'ARENA

Fina sorra de cristalls
trepitjats
pels passos decidits
del no pensament,
del buit,
del no existeixo,
dels ulls tancats.

AIGUA D'AMOR

Fot. Cèlia

Brava la mar,
com la meva ànima inquieta.
Mes ara et demano
-encara-
cristalls de roca,
sals d'arena,
pètals d'aigua,
escuma de somnis,
pensaments transparents,
per navegar lliure
al teu costat.

SO DE MAR

Fot. Cèlia

So i olor de mar,
petites llums dins l'aigua.
Sol que enlluerna

Cèlia

La sorra lluu
l'escuma l'acarona
núvol de terra.

Carme

Gotes d'aigua salada
s'enganxen a la pell
i s'esborren amb
petons dolços

Striper

Aigües velades
sota d'un sol bromós.
La mar té son

novesflors

Instants fugissers com l'ona que mai serà la mateixa,els reflexes infinits, miralls de sol i de lluna... Fantàstic i fantasia pels que ho teniu a toc de reble, m'engelosiu...

Anton.

La mar és com l'ànima,
de tant en tant s'ha de purificar,
per donar vida,
allò que realment s'amaga en la seva profunditat!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Llumetes i espurnes,

escuma de sal

brill d'esperança

Cesc

Garlandes de mar
ennuvolades ones
que s'hi reflexen.

fanal blau

Quan no el mirem
ell vindrà encara,
verd, blau i vida.

Laura

És tanta la llum
que es desfà en
que la mar replega.

Joan

Llençolet d'argent
buscant la sorra humida
tot s'enlluerna

zel

LLUNA

Fot. Cèlia

La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.

Ha desplegat el sol
per guiar-te
pels instants del somni,
per les presses contingudes,
pels neguits exprimits.

L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.

Mes l'instant també passa
d'estació a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens de colors.

I el lluny sembla apropar-se
en un instant precís.
Arrossega pedres del pensament,
pols de temences,
i silencis de mar.

La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.

SOMNIS DE PLUJA

Fot. Cèlia

Llevant a la platja
amb herbes ran de mar,
somnis de pluja.

DANSA DE TARDOR

Fot. Cèlia (Costa Brava)

Sobre l'aigua
plàstics i vaixells,
homes i velers,
gavines platejades,
rere els peixos lleugers,
onades musicals
amb so tènue
de migtemps,
i el reflex
d'un sol tardorenc
per avisar-nos
que el temps passa
i tot s'acaba.

INICIATIVES GENEROSES

Una de les coses que m'ha cridat més l'atenció del món dels blocs i dels blogs, és la generositat, potser perquè aquí no es demanen préstecs que cal retornar amb un cert interès, sinó que és una generositat que ve del món de la imaginació, de les idees i de les ganes de compartir.

Un dels casos més recents és el del Jaume Pros de Sense Embuts, un dels blocs que m'agrada visitar sempre que puc per la seva honestedat informativa. Fa poquet vaig rebre un mail amb una entrevista que vaig contestar-li amb molt de gust i he rebut la sorpresa que ja ha començat el nou espai "EL BLOC I LA PERSONA" amb la finalitat " d'ajudar a la difusió d'aquells espais i a estrènyer els llaços, sovint excessivament impersonals, que hi ha entre tots nosaltres" i aquest inici ha estat amb Transparència. Tot un goig, gràcies Jaume.

REVERÈNCIA

Fot. Cèlia (Platja del Torn)

Mirada d'un pi
que s'inclina cap a mar,
desitjos de vida

onatge ha dit...

La natura sempre
fa una reverència,
som nosaltres que de vegades
li donem l'esquena...

rebaixes ha dit...

Equilibrista
trenques opcions.
Vas a la teva
vols besar el mar?
Pot emportar-se't
pel vent ajudat.

Laura ha dit...

Trobarà així,
com la llum d'un far,
la seva mida.

Joan Martín ha dit...

Entre el pi, la mar i la mirada

actua el desig de la vida.

- assumpta - ha dit...

De l'arbre que estimava el mar...

S'acota per amagar les llàgrimes en saber que mai els seus braços podran arribar-hi...

El que no sap, és que el mar les recull i els hi torna en senyal del seu d'amor...

Lliri blanc ha dit...

Les branques ploren
l'emocio' del cel
dins un cor d'aigua.

PETJADES

Fot. Cèlia (Tarragona)

Cames tatuades
passegen d'esma
el temps
de les onades

Cèlia

Tatuatges de sal
que s'enmirallen a l'aigua.
Salabror de temps.

fanal blau

Escales d'escuma
ens duen al mar...
M'enfilo amb els ulls,
damunt les onades.
Els peus, també d'esma,
desfan els senyals
deixats a la sorra.

Carme

Petjades de sorra,

petjades descalces

vora la sal d'un mar tímid.

Cesc

A les mans
carícies com
estàtues que
se'ns desfan
com les onades...

onatge

PUNTS EN SUSPENSIÓ

Fot. Cèlia ( Pas del bou, Lilla)

Nit de mitja lluna,
silenci de grills
i lladrucs de gossos
que es fonen en el paisatge.
Avisen.
Una casa il·luminada
darrere la palmera.
Les campanades
escampen dos quarts...

Cèlia

Quan el silenci calla
i deixa de la llum baralla,
i el grill al fenàs s'amaga
i el gos lladruc perdut vaga...
El pensar insistent no calla,
la veu en boca es baralla
i l'orella escolta i amaga
un silenci de petons que vaga...

Anton.

POESIA QUÀNTICA

Fot. Cèlia (des del pas del bou, Lilla)

"Saps què et desitjo? Et desitjo
un bon atac d'inseguretat! Això és el que et desitjo!"
Schulz (Charlie Brown)

Sóc el curt viatge
de la vida còsmica.

El lent caminar
del pensament pausat.

la lleugeresa alegre
del goig tranquil.

Sóc el falciot que vola
pels racons dels somnis,
mentre la ciutat dorm
i les mans, desvetllades,
bressolen els plors rebels.

LES PERSEIDES

UN ESPECTACLE NATURAL I ESPECTACULAR. UN MOMENT MÀGIC AL COSMOS, UNES LLÀGRIMES DE GRAN BELLESA, UNS METEORS POÈTICS...


LLÀGRIMES A LES PERSEIDES

Llàgrimes com pluja
inunden de llum el cel,
infinites fonts.

«Totes les baranes dels teus dits»

Invitació a la presentació en línia de «Totes les baranes dels teus dits»

L'Editorial Petròpolis convida a la presentació en línia del llibre Totes les baranes dels teus dits, de diversos autors, editat a cura de JM Tibau. El llibre recull les obres presentades al concurs en línia realitzat al bloc Tens un racó dalt del món, en què els participants havíem de crear un poema amb el vers «a la barana dels teus dits», que és el títol d'un dels poemes del nou llibre del Jesús.

La presentació, amb un dibuix de Carme Rosanas a la portada, es farà a la mateixa pàgina web el dilluns dia 10 d'agost a les 20.30 h. Es podrà llegir el llibre en línia, descarregar-lo en pdf o bé comprar-lo en format paper.

PUNTS SUSPENSIUS

( . . .)

INCENDI MOLT PROPER

fotografia extreta d'aquí

Guspires d'encesa
esclaten en un gran foc.
Hi ha molta tristesa.

CARLES RIBA (1893-1959)

Salvatge cor

 [I]

Que en el cant sigui baix el bes

i astut el cor en l'abraçada:

el cor vol més, vol en excés,

i en el do rebut es degrada.

Abans dels teus ulls, estimada,

¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés

que me'n fes uns camins d'onada?

¿Uns ulls per l'amor de després?

Dóna't perquè tot recomenci

ordit en perills de silenci,

virginal d'un foc absolut;

com, passant de l'illa inaudita,

qui s'exalta al somni volgut

en la perla ardent que l'imita

[XVIII]

Tot el que he perdut

que mai no sabré,

tot el que no sé

i que m'ha valgut,

és nu i absolut

sota un vel darrer;

però el cor s'absté,

com si fos virtut.

Exulteu, amants!

¿Somriuríeu, sants,

de l'atroç gaubança,

de tant d'indiscret

temptejar el secret,

de tanta esperança?

[XVIII] from Salvatge cor ( by Hillary Gardner)

What I have lost

and will never know

and do not now know

that once was good to me

is useless and absolute

under the final veil;

but the heart withdraws

as if this were virtue.

Lovers, rejoice!

Would you smile, saints

at the awful elation

of so much indiscreet

tempting of the secret,

at so much hope?

Visita: Aula Carles Riba

MIRADA

Fot. Cèlia (Ca la lluna)

Petits caminets
construeixes pels meus somnis.
La teva mirada.

Carme ha dit...

Somnis de colors
s'endinsen com dreceres
tenyint la realitat.

Lliri blanc ha dit...

Miro el teu món
de llumeres i ombres
roca i cristall

MONS DE MELANGIA

Col.laboració roda poètica

Si plou renaixeré sota la lluna,
escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.

UDOL

(fotografia extreta de: AQUI)

Quan l'udol
no et deixa fugir

perquè no hi ha prou sol

color

dolçor
tendresa
deliri
calor

per compartir,
és perquè la nit es filtra imperceptible
dins la pell
com una espiral cap a les estrelles.

L'Univers donarà voltes
fins que un nou llop

-prou salvatge-

llepi les ferides
i guareixi nítidament
el temps que t'acompanya.

PICARDIA

Fot. Cèlia (Cambrils)

Quan la incertesa

niua dins l'ànima

i el caos

arrela dins la ment
rosega la pols
rovella l'ombra
fon el cel
enfosqueix les branques
crema la falç
i ofega la pell,

tu em mostres

l'aigua solitària
la duna adormida
la flor amoixada
l'escuma impenetrable
la capçada estàtica
el vespre explícit
l'eclipsi esmolat

i el desordre

arrela dins la pols
rosega l'ombra
rovella el cel
fon les branques
enfosqueix la falç
crema la pell
i ofega la ment,

tu m'ensenyes

l'aigua adormida
la duna amoixada
la flor impenetrable
l'escuma estàtica
la capçada explícita
el vespre esmolat
l'eclipsi solitari.

Llavors, només llavors,
em llagrimeja el cor
i comprenc la teva picardia.

DESTRIAR ELS SOMNIS

"No vulgueu destriar els somnis de la boira, que es poden encongir. Els heu d'escollir de les atmosferes netes, cristal·lines, del batec d'ales dels ocells, del sol que es lleva... Els somnis han de ser clars, si no, no es materialitzaran. Fugiu de la foscor de la tristesa, que no és bona companyia i, si mai us envolta la nit més densa, guaiteu més enllà del cel i cerqueu-hi l'espurnejar d'algun estel que us guii vers l'alba. No refuseu els somnis pel que són. No els podreu tocar, però us orientaran pels meandres de l'existència. Seran els estels del vostre esperit i us duran a les càlides platges de la vida"

Joan Guasch

HAIKÚ PEL TEU ANIVERSARI



Càlides onades
t'endolciran l'alè.
Sempre surt el sol.


Felicitats Astor!



HAIKÚ PEL TEU NOM

Desig de volada
dins del llit d'un núvol blau.
Sempre surt el sol.

El teu nom, Àlida!

A LA BARANA DELS TEUS DITS

Una nova proposta del Jesús M. Tibau: Premi A la barana dels teus dits

Fot. Cèlia (Beseit)

TANKA

Percebo un món
de somnis que s'allunyen
a la barana
dels teus dits, plens de pluja
i pessigolles mudes.


En voleu d'altres? He anat fent diferents proves i n'he escollit la que més m'ha agradat.

El cel plorava
esguards de seda fina.
A la barana
dels teus dits hi percebo
l'espai que no ens separa.

Llisca la pluja,
per balcons i teulades.
A la barana
dels teus dits que desitjo
com els miralls dels somnis.

En cada gota
de matins de rosada,
a la barana
dels teus dits hi desitjo
l'amor que mai arriba.

LLUM DE PRIMAVERA

Quan els dies clouen els matins
vers els vespres
i les nits es filtren imperceptibles
fins que es fan eternes,
la teva veu xiuxiueja
com una corba endolcida
per les ones
d'una melodia greu i amant.
Ja no serem mai més
el que ara som.
Camí cap a l'aigua
s'enfosquirà el cel.
L'Univers haurà donat
infinites voltes sobre el seu eix.
Finalment veurem la llum
de primavera.

MARIO BENEDETTI

Ha mort un poeta excepcional:

HOMENATGE A MARIO BENEDETTI

DEFENSA DE LA ALEGRÍA

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría

En vols més? i més?


“DE ÁRBOL A ÁRBOL”

Los árboles
¿serán acaso solidarios?
¿digamos el castaño de los campos elíseos
con el quebrancho de entre ríos
o los olivos de jaén
con los sauces de tacuarembó?

¿le avisará la encina de westfalia
al flaco alerce de tirol
que administre mejor su trementina?

y el caucho de pará
o el baobab en las márgenes del cuanza
¿provocarán al fin la verde angustia
de aquel ciprés de la mission dolores
que cabeceaba en frisco
california?

¿se sentirá el ombú en su pampa de rocío
casi un hermano de la ceiba antillana?

los de este parque o aquella floresta
¿se dirán de copa a copa que el muérdago
otrora tan sagrado entre los galos
ahora es apenas un parásito
con chupadores corticales?

¿sabrán los cedros del líbano
y los caobos de corinto
que sus voraces enemigos
no son la palma de camagüey
ni el eucalipto de tasmania
sino el hacha tenaz del leñador
la sierra de las grandes madereras
el rayo como látigo en la noche?

Cotidianas (1978-79)

Frases de Benedetti

“Yo no sé si Dios existe, pero si existe, sé que no le va a molestar mi duda”.

“Aquel gol que le hizo Maradona a los ingleses con la ayuda de la mano divina es, por ahora, la única prueba fiable de la existencia de Dios”.

“Cinco minutos bastan para soñar toda una vida, así de relativo es el tiempo”.

“En ciertos oasis, el desierto es sólo un espejismo”.

“Hay pocas cosas tan ensordecedoras como el silencio”.

“Cuando creíamos que teníamos todas las respuestas, de pronto, cambiaron todas las preguntas”.

“Contra el optimismo no hay vacuna”.

GOTES DE SORRA

Gotes de sorra
m'esvaloten els cabells
i els dits de plata
m'hi deixen una estela persistent.

onatge ha dit...

Segueixo la teva estela,
però a la sorra només
petxines obertes
sense promesa ni testament.

Striper ha dit...

I amb polsim de sal que lluira com plata amb el sol.

Carme ha dit...

Cerco petjades
que l'aigua ha esborrat,
segueixo l'estandart
del vent als teus cabells.

Joana ha dit...

I em deixo endur per el vent,
cap a la boira,
volant...

XeXu ha dit...

Arriba la onada
i amb ella, la gavina
alça un vol d'urgència,
sense un destí definit.

Jesús M. Tibau ha dit...

sé que sóc un gra de sorra, però immens al meu dintre, com tu.

novesflors ha dit...

Arreplegue les petxines
mire l'estela d'argent
escolte cants de gavines
ensume salabre al vent.

Els del PiT ha dit...

I els aromes de braves de xiringuitu pentinen els pèls del nas esporuguits per la sal marina...

Joan Martín ha dit...

... per agafar,
amb la punta dels dits,
el vol,
real,
d'una idea
que vol.

Lliri blanc ha dit...

El dibuix de l'ànima al vent.
Jocs de llum a la sorra ,

ombres d'ales i dels teus cabells.

HAIKÚ D'ANIVERSARI

Fonent-me en la terra,
ploro quan la vida m'omple.
El cel s'enfosqueix.

ORENETA ACRÒSTICA

nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Obstinada oreneta voladora
Refàs nius de robí.
Enfosqueixes cels
Nítids de primavera per ser
Estendard de novells.
T' apropes a balcons i barbacanes amb les
Ales esteses i alegre neguit.

Us agraden els acròstics de les orenetes? Us en vull presentar més, uns de ben especials. Els hem fet tots alhora, mestra i xiquets i xiquetes. Llegiu, llegiu...
Tot forma part de la nostra participació en un preciós projecte, El projecte orenetes, de Territori i paisatge.

GERY - MAKULU - SAKURA - MARKI - HINATA - MACIUPICIU - QUCAIA

DISPOSO DE POC TEMPS PER ESTIMAR-TE

Disposo de poc temps

per estimar-te,

només de 9 a 10.

Serà un amor d'estrelles

que cobrirà el teu cos,

i els cabells

seran rodells per protegir-te

de la pluja,

del vent,

del fred,

del món!

ESCLATS D'ABRIL, Rami di rose galattiche!

Travessaré els carrers
dels cors trencats

per olorar pètals vermells
acaronar la flor de l'alba
mirar llibres novells
tastar el polsim del temps
escoltar el cant dels ocells

per olorar la flor de l'alba
acaronar llibres novells
mirar el polsim del temps
tastar el cant dels ocells
escoltar pètals vermells

per olorar llibres novells
acaronar el polsim del temps
mirar el cant dels ocells
tastar pètals vermells
escoltar la flor de l'alba

per olorar el polsim del temps
acaronar el cant dels ocells
mirar pètals vermells
tastar la flor de l'alba
escoltar llibres novells

per olorar el cant dels ocells
acaronar els pètals vermells
mirar la flor de l'alba
tastar llibres novells
escoltar el polsim del temps

I et crearé realitats fantàstiques
com rams de roses galàctiques.

qui sap si... ha dit...

T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre descobreixes les olors
que t’he amagat
en una primavera de sol i pluja,
de flors esclatades i capolls per obrir.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre busques les carícies
que duen de la teva pell a la meva pell.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre mires per l‘infinit proper
com he cercat els motius
que t’il•lusionen.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre tastes amb els gust als llavis
tot un ventall de petons improvisats
que et venen amb la suavitat del moment
i la intensitat del sentiment.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre escoltes
amb la meva veu flonja els versos
que et canto donant-te la benvinguda.
I tots dos farem realitat les quimeres,
primeres,
que ens van apropar.

ÀNGEL

Els nostres esguards es creuen i somrius.

He collit un àngel

vora el roser,

he bufat un desig,

només un.

Et percebo a través de la vibració subtil de l'espai que ens separa.

Volo amb plomes d'oreneta

bressolada per les fulles dels arbres
i el joc dels laberints.
Són imatges de silenci.
Són imatges de blanc.

ENYOR

La platja enyora brogit
mentre la llum del món
s'apaga
per amagar amors i nostàlgies.

Un dofí cerca un jaç
de color de mar.

I quan dansa en l'horitzó
tanco els ulls
mentre la pluja
em mulla l'ànima.

Un cranc cerca un jaç
de color de plor.

TRES LLÀGRIMES

Petites orquídies
germinen al cor
per baixar fins a la balç
en un crit blanc de pluja,
abocar l'ànima sense recança
i travessar el riu sense nom.

Tres pètals, tres sèpals,
tres llàgrimes.

LA SOLUCIÓ AL JOC DEL JESÚS

Aquest és el llibre que hem llegit La classe dels Llops del CEIP Rocabruna de Picamoixons.

També és la solució del 100è Joc del Jesús M. Tibau.

Us vaig posar descriptors fàcils per trobar al google i, espero, que us hagi servit!

Mentre arriben les tropes franquistes al febrer de 1939, els llops volten prop d’un poble del Berguedà i assetgen la Maria i el seu gos.

Durant l’encalç la noia descobrirà com són els llops i també com són els homes. I s’adonarà que els llops reals i els homes de debò tenen poc a veure amb tot el que li havien explicat fins aquell moment. Els fets de la guerra, que al llarg de la novel·la se’ns expliquen, són estrictament històrics i narren la tragèdia humana del conflicte a través d’uns personatges anònims que la van viure.

Un llibre per a la pau!

http://www.escriptors.cat/autors/delgadojf/obra.php?id_publi=7396

Us el recomano i, si voleu saber què en pensen els "meus llops", cliqueu per esbrinar-ho!

OFRENA

Al Sergi, la Sònia, la Gemma, el Xavier, la Mireia, la Míriam, la Gisela.

Us voldria oferir ara
una serenor que no havia nascut.
Era un desert sense vent.
Voldria obrir les mans
i donar-vos el coratge
d'un arbre coronat de verd,
un camí d'oasi.
Ja no hi ha temps.
Ja no hi ha camí.
Només resta l'arbre
per viure,
per sentir,
com una ombra fràgil
en el no res,
en un desert sense fi.

FUM PER L'OBLIT

Fum per oblidar l'oblit
i renéixer més enllà
com una flor del desert.

He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.

Fum per oblidar l'oblit
i renéixer novament
com un tendre floc de neu.



La visió de la Carme de Col·lecció de moments








qui sap si ha dit...

Res em manca tant
com els lilàs del teu jardí,
perquè em duen a tu
amb aquells moments perduts
compartits,
on destriàvem els somnis
de les realitats
i el fum dels encenalls
del foc mare que el feia néixer.
Des d’aleshores
cerco per llunyans camins
la flor de neu
i la flor del desert,
que només tu
em vas ensenyar a trobar.
Sense tu res em sap com abans,
perduts jardins,
perdudes les flors,
perdut el temps
que uns instants fou nostre.
Encetaré un retorn
que em dugui de nou amb tu,
encara que no em pertanyi
la vida que ara visquis.

menta fresca ha dit

M'agradaria ser fum per poder oblidar.
N'he cremat masses d'instants i ja sé que la meva collita és erma.
No vull crear més realitats.
No en vull més de somnis, ni enmig de la boira ni sense ella.
Ja no els vull.
Fum per convertir-me en oblit i poder néixer altre cop, lluny, molt lluny.

onatge ha dit

Cada oblit té el
seu foc i la seva cendra.

Sort que després
de cada fred
neix na nova flor.

Cada instant acaba
tenint el seu oblit.

I cada realitat
té el seu somni.

Entre la boira
els pètals d'un amor...

Cada fum té la seva flama
i de la brasa un nou
fruit teu i "meu".

La Carme ha dit

Fum com els núvols de mots
que es disgreguen poc a poc.
Passes perdudes en el temps
i gestos equivocats.

Traçaré arcs en el cel
i recolliré escumes de la mar
i deixaré petjades a la sorra.

I el mateix camí,
serà un nou camí.
Una renaixença.

La Laura ha dit:

Si pogués oblidar les boires grises
potser m'ofegarien la bellesa i l'alegria.
Miraré de no pensar-hi
i, en canvi, seré més feliç quan, sent feliç, més les recordi.

DANSA

Malgrat els canvis

sempre dansa,

dansa als núvols,
dansa en la llunyania,
dansa prop del riu

i quan plou no m'agrada la seva música.

És la dansa que acarona l'alba
per a tres papallones dolces,
per a la groga,
per a la negra,
per a la verda.

Cadascuna dansa per al sol

o per a la lluna

i és quan neva quan m'agrada el seu so.

Malgrat els canvis

sempre dansa.

qui sap si ha respòs:

Dansa el pensament
pels camins de fora la casa.
Rere els vidres puntejats de pluja,
van dansant entre els tolls del carrer,
per sota les teules cobertes de molsa,
per les façanes,
on dibuixa bosses de cansament
sota les finestres molles d’aquest hivern finit.
Dansa recordant les neus de l’inicií
quan gèlida em rebies abans de coneixem.
Dansa el mot entre silencis
que cada cop fereixen menys
abans de dipositar-se en els teus ulls,
quan per fi es clouen cansats.
Arribarà el pensament a la teva porta,
si us plau no li tanquis,
deixa’l passar i dóna-li conversa,
que jo arribaré més tard.

FINS A TU

Hi ha un camí
en forma de serra.
Travessa teulades i estels.
Oblida marges desabrigats
per fondre's en camps
d'unitats cordades
fins arribar a tu.

Preciosa resposta d'Onatge

Sempre hi ha
un camí que
no sap de dreceres
però sempre arribo
fins a tu.

Bonic pensament de Menta fresca

Camí que poder no hem triat,
però que altrament caldrà fer i refer
tantes vegades com ell vulgui,
tantes vegades com ens calgui
fins arribar a nosaltres mateixos?

Un poema molt xulo de Novesflors

Camí de la serra
i de la mar
i dels estels.
Camí dels teus ulls.
Totes les senderes em porten a tu.

LA BATALLA DEL PONT DE GOI

Enguany és el bicentenari de La Batalla de Valls (25 de febrer de 1809) i aquest dissabte es va fer una recreació històrica al mateix lloc. El Francesc Murillo (historiador i especialista del patrimoni vallenc) anava explicant com s'havia desenvolupat la Batalla i el grup de La Albuera (Extremadura) anava fent la recreació.
Molt interessant, llàstima que trigarem 100 anys més per a que els vallencs puguem gaudir d'aquest espai tant oblidat i tan fantàstic, ja que havia estat poblat des de la prehistòria i on havia viscut Claudi el moliner, un bandoler.
Un espai fluvial amb moltes possibilitats (riu Francolí) adequat per a que les escoles de les contrades puguin fer estudis històrics i naturals.
Si us voleu endinsar una miqueta us aconsello fer una visita al bloc del Jordi Ferré, De tard en tard , al bloc de la Margarida Aritzeta, La maleta sarda, o el bloc de BTT La Pera.

ULLS D'ÀLIGA I COR DE LLOP

Un poeta mai mor.
Pot estar en letargia,
letargia intemporal,
sempre mira amb ulls d'àliga
i s'emociona amb cor de llop!

DOL I DOL

Ànima trista

d'herois extingits.

Ferides amarrades
per desigualtats,
per ambicions...

PERE QUART

Cançó de carrer

Quan tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare:
cansat i sense fe,
renec o riallada;
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d´un bar,
tabac de vuit pessetes.
La televisió
que ofega la paraula;
i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
La mare un escarràs:
la plaça i la neteja;
i els meus germans petits,
escoles de mals mestres.
Quina buidor! Potser
només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.

Apostols i cabdills,
llanceu el crit d´alarma!
Savis, tècnics, obrers,
forceu les vostres màquines!
Genis de totes les arts,
embelliu la croada!
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els misers i els vençuts,
ramada innumerable,
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps!
Encara, encara, encara!
Destruirem un món
estúpid i sense ànima!
Cavem els fonaments
d´una vida més alta!

BALLANT PEL CARRER

Els diumenges pel matí m'agrada anar a passejar per paradisos propers, fer una bona caminada que em deixa lliure i preparada per la setmana. M'acompanyen bons amics i aprofitem per anar xerrant i aprenent de la natura. Avui no ha estat així perquè el meu poble celebrava la festa de la calçotada. És una festa que es fa perquè vingui molta gent de fora i tot el poble s'omple de cotxes i gent per arreu. A mi no m'hi veureu gaire. Enguany, però, hi he anat, i la raó són els Vallsamba, sobretot els xiquets de Vallsamba que em tenen enamorada, potser perquè hi toca el meu fill!

Ni tan sols el mestral ha pogut espatllar la festa, i la música i la percussió a ritme de batucada, ha sonat ben fort per tots els carrers. Una cercavila encapçalada pels Xiquets de Vallsamba, seguits pels La bandarra street orkestra, Vallsamba i Aguardiente Mozambique.

MESTRAL

Més positives
les estones del somni.
Sento molta pau.

Quina marxa pels carrers, no he anat a caminar però avui he ballat pel carrer sense que ningú ho trobés gens estrany!