REALITAT SOTERRADA

III

La nit escampava el criquejar dels grills

i les flors indignades

cremaven el foc del jardí daurat.

Un bosquet de freixes

plantejava la reunió dels astres.

El pelitre ornamentava la plaça

per  a fer-hi un ball.

Milers d’insectes s’hi sumaven

la ginesta, el card, la flor de sant joan

tot floria per a fer-hi pas.

La nit escampava i no volia tornar.

Primavera confinada.

REALITAT SOTERRADA

II

Buscava la font de cels oberts

i la boira espessa

ennuvolava espais de fang.

El grèvol s’escampava

a la velocitat de la llum

i una foscor transparent

cantava melodies fascinants.

Des de dalt de la carena de cendra

el colom cercava engrunes de llum.

La campana tocava d’esma els quarts

mentre una dona immoderada

xiuxiuejava alguns dels sons ja oblidats.

Vaig trobar el camí dels ponts

i vaig traspassar el mar.

Vaig vorejar el riu,

vaig respirar la terra

que trepitjaven els meus ulls.

Saludava les figures que passaven pel costat.

Justa la fusta.

Saludava les figures que passaven pel costat.

A l’altra vora

un noguer malferit de set,

nodria els meus dies de vagareig primaveral.

Justa la fusta.

REALITAT SOTERRADA

I

Quan el cor es torna gel

el cos es ramifica d’ametlles

i tornen les flors de maig.

Arrelen amb fermesa

les granotes de la sort.

Reguen les pedres

dels sentits,

udolen gripaus i rossinyols

a la lluna plena.

Sibocs i caderneres

ponen el sol de primavera.

I el llop, la bèstia,

desapareix en la nit.

AIRES DE PLATJA

Aire que asseca la pell

corbada de dies,

pell que demana el sol

transmutat pel temps,

sol que bronzeja l’aigua

fresquejada pel cel,

aigua que afina l’estrès

produïda per homes,

per dones,

per dies,

per temps,

per cels...

Cel que voreja la lluna

emblanquida per la tarda,

lluna que espanta les pors

de les nits enfosquides,

pors que acompanyen els somnis

empoderats de mentides,

mentides que sorgeixen de nits

sense sols,

 sense llunes,

sense pors,

sense somnis,
sense nits...

Tarragona, 10 de juliol de 2019

PARTICIPACIÓ X MOSTRA OBERTA POESIA A ALCANAR

Molt agraïda per la publicació del llibre col·lectiu dels poemes presentats a la X MostraOberta de poesia a Alcanar on hem col·laborat i que hem rebut aquesta setmana. Personalment vaig presentar els "Haikus sense esperança". Gràcies Tomàs Camacho Molina per aquests 10 anys de poesia i poder-la compartir! 

#poesia #haiku #mostradepoesiadalcanar

#poesia #haiku #mostradepoesiadalcanar

MOSTRA DE POESIA, ALCANAR

DIA DE LA POESIA 2019

HAIKUS SENSE ESPERANÇA

Jo tenia un somni

i una boira espessa va anar penetrant dins

fins que la nit més profunda

va escampar llunes i estels.

Marc Eiximenis

Et tindré dins

de l’horitzó de la tristesa.

Clavant espines.

És primavera

caminant cap a vosaltres.

Un dia més.

Un pensament

que s’escampa per la pell.

Lliure passió!

Camins de somnis

i  molts braços que t’acullen.

Bella adormida...

Dins del silenci

abraçades de mestral.

Enllà del nord.

Pensaré ara

en somnis prop de la galàxia.

Hi pensaré.

Temps de silenci,

onades de xocolata.

El mar és brau.

Quan cau la tarda

mira d’enfilar-se al sol.

Sense esperança.

Cristalls trencats

per la ràbia continguda.

Gran violència!

Molt lentament

mirant pètals de rosella

esdevens ombra.

Ca la lluna, 2018

HAIKÚ DE CAP D'ANY

Iniciant de nou
més preguntes a l'ànima.
Més anys, més respostes.

HAIKÚ DE NADAL

Grans esperances
cobreixen de nit els somnis.
Camins d'amor. 

COL·LABORACIONS POÈTIQUES

Ja he rebut el llibre amb el suplement de la IX Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar on, sempre que tinc disposició, hi participo. Enguany hi vaig enviar el poema ESCENES, que forma part d'un recull d'Escenes de Mar.

M'agrada perquè no és cap concurs sinó que és una participació oberta. El Tomàs Camacho, gran poeta i el coordinador del projecte, escull per rigorós ordre de presentació (telemàtica) els 30 primers poemes per a ser publicats al llibre de la Mostra, però com que cada vegada som més participants, han fet una petita extensió amb un Suplement amb la resta de poemes. El meu poema ha estat el n.36, per la qual cosa forma part del Suplement. Moltes gràcies per fer-ho possible!

El Josep Queralt,
artista vallenc, ens ha fet un preciós regal, poetes, després de col·laborar amb ell per una de les seves intervencions artístiques que va presentar al Florits 2017 (Art al barri), al carrer del Pouet de Valls. Per anar a veure-la cal prendre el mòbil perquè darrera de cada codi QR hi havia (i encara hi és) una sorpresa: música, poesia i racons bellíssims del barri. Ha estat una col·laboració també amb el poeta Joan Guasch. La nostra sorpresa és que d'aquest QR poètic n'ha sortit noves iniciatives artístiques del Josep. Una d'elles ha estat per a nosaltres. Un gravat molt especial, perquè darrere d'aquest gavat i d'aquest QR, hi continua vivint la nostra poesia ENTRE CARRERS quan la cliques amb el mòbil (cal tenir baixada una App de codis QR).Us garantitzo que des d'aquesta foto també funciona! Moltes gràcies Josep Queralt Sanroma! Un regal que ens ha deixat bocabadats!!