TRANSPARÈNCIA

MIRADA

Petits caminets
construeixes pels meus somnis.
La teva mirada.

Carme ha dit...

Somnis de colors
s'endinsen com dreceres
tenyint la realitat.

Col.laboració roda poètica

Si plou renaixeré sota la lluna,
escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.

Per a la revetlla de Sant Joan he de decidir encara quin dels tres vestits em posaré. Els he vist en aquesta botiga i no me'n puc estar, de bonics com són!
I voleu saber què portaré per beure a la festa? Una beguda típica de Valls, el boladís!I per a celebrar el solstici, també duré cava! I serpentines!

UDOL

(fotografia extreta de: AQUI)

Quan l'udol
no et deixa fugir

perquè no hi ha prou sol

color

dolçor
tendresa
deliri
calor

per compartir,
és perquè la nit es filtra imperceptible
dins la pell
com una espiral cap a les estrelles.

L'Univers donarà voltes
fins que un nou llop

-prou salvatge-

llepi les ferides
i guareixi nítidament
el temps que t'acompanya.

PICARDIA

Quan la incertesa

niua dins l'ànima

i el caos

arrela dins la ment
rosega la pols
rovella l'ombra
fon el cel
enfosqueix les branques
crema la falç
i ofega la pell,

tu em mostres

l'aigua solitària
la duna adormida
la flor amoixada
l'escuma impenetrable
la capçada estàtica
el vespre explícit
l'eclipsi esmolat

i el desordre

arrela dins la pols
rosega l'ombra
rovella el cel
fon les branques
enfosqueix la falç
crema la pell
i ofega la ment,

tu m'ensenyes

l'aigua adormida
la duna amoixada
la flor impenetrable
l'escuma estàtica
la capçada explícita
el vespre esmolat
l'eclipsi solitari.

Llavors, només llavors,
em llagrimeja el cor
i comprenc la teva picardia.

DESTRIAR ELS SOMNIS

"No vulgueu destriar els somnis de la boira, que es poden encongir. Els heu d'escollir de les atmosferes netes, cristal·lines, del batec d'ales dels ocells, del sol que es lleva... Els somnis han de ser clars, si no, no es materialitzaran. Fugiu de la foscor de la tristesa, que no és bona companyia i, si mai us envolta la nit més densa, guaiteu més enllà del cel i cerqueu-hi l'espurnejar d'algun estel que us guii vers l'alba. No refuseu els somnis pel que són. No els podreu tocar, però us orientaran pels meandres de l'existència. Seran els estels del vostre esperit i us duran a les càlides platges de la vida"

Joan Guasch

HAIKÚ PEL TEU ANIVERSARI

Càlides onades
t'endolciran l'alè.
Sempre surt el sol.

Felicitats Astor!

HAIKÚ PEL TEU NOM

Desig de volada
dins del llit d'un núvol blau.
Sempre surt el sol.

El teu nom, Àlida!

A LA BARANA DELS TEUS DITS

Una nova proposta del Jesús M. Tibau: Premi A la barana dels teus dits

TANKA

Percebo un món
de somnis que s'allunyen
a la barana
dels teus dits, plens de pluja
i pessigolles mudes.

En voleu d'altres? He anat fent diferents proves i n'he escollit la que més m'ha agradat.

El cel plorava
esguards de seda fina.
A la barana
dels teus dits hi percebo
l'espai que no ens separa.

Llisca la pluja,
per balcons i teulades.
A la barana
dels teus dits que desitjo
com els miralls dels somnis.

En cada gota
de matins de rosada,
a la barana
dels teus dits hi desitjo
l'amor que mai arriba.

LLUM DE PRIMAVERA

Quan els dies clouen els matins
vers els vespres
i les nits es filtren imperceptibles
fins que es fan eternes,
la teva veu xiuxiueja
com una corba endolcida
per les ones
d'una melodia greu i amant.
Ja no serem mai més
el que ara som.
Camí cap a l'aigua
s'enfosquirà el cel.
L'Univers haurà donat
infinites voltes sobre el seu eix.
Finalment veurem la llum
de primavera.

MARIO BENEDETTI

Ha mort un poeta excepcional:

HOMENATGE A MARIO BENEDETTI

DEFENSA DE LA ALEGRÍA

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría

En vols més? i més?

“DE ÁRBOL A ÁRBOL”

Los árboles
¿serán acaso solidarios?
¿digamos el castaño de los campos elíseos
con el quebrancho de entre ríos
o los olivos de jaén
con los sauces de tacuarembó?

¿le avisará la encina de westfalia
al flaco alerce de tirol
que administre mejor su trementina?

y el caucho de pará
o el baobab en las márgenes del cuanza
¿provocarán al fin la verde angustia
de aquel ciprés de la mission dolores
que cabeceaba en frisco
california?

¿se sentirá el ombú en su pampa de rocío
casi un hermano de la ceiba antillana?

los de este parque o aquella floresta
¿se dirán de copa a copa que el muérdago
otrora tan sagrado entre los galos
ahora es apenas un parásito
con chupadores corticales?

¿sabrán los cedros del líbano
y los caobos de corinto
que sus voraces enemigos
no son la palma de camagüey
ni el eucalipto de tasmania
sino el hacha tenaz del leñador
la sierra de las grandes madereras
el rayo como látigo en la noche?

Cotidianas (1978-79)

Frases de Benedetti

“Yo no sé si Dios existe, pero si existe, sé que no le va a molestar mi duda”.

“Aquel gol que le hizo Maradona a los ingleses con la ayuda de la mano divina es, por ahora, la única prueba fiable de la existencia de Dios”.

“Cinco minutos bastan para soñar toda una vida, así de relativo es el tiempo”.

“En ciertos oasis, el desierto es sólo un espejismo”.

“Hay pocas cosas tan ensordecedoras como el silencio”.

“Cuando creíamos que teníamos todas las respuestas, de pronto, cambiaron todas las preguntas”.

“Contra el optimismo no hay vacuna”.

GOTES DE SORRA

Gotes de sorra
m'esvaloten els cabells
i els dits de plata
m'hi deixen una estela persistent.

onatge ha dit...

Segueixo la teva estela,
però a la sorra només
petxines obertes
sense promesa ni testament.

Striper ha dit...: I amb polsim de sal que lluira com plata amb el sol.
Carme ha dit...

Cerco petjades que l'aigua ha esborrat, segueixo l'estandart del vent als teus cabells.

Joana ha dit...

I em deixo endur per el vent,
cap a la boira,
volant...

XeXu ha dit...: Arriba la onada
i amb ella, la gavina
alça un vol d'urgència,
sense un destí definit.

Jesús M. Tibau ha dit...: sé que sóc un gra de sorra, però immens al meu dintre, com tu.

novesflors ha dit...: Arreplegue les petxines
mire l'estela d'argent
escolte cants de gavines
ensume salabre al vent.

Els del PiT ha dit...

I els aromes de braves de xiringuitu pentinen els pèls del nas esporuguits per la sal marina...

Joan Martín ha dit...

... per agafar,
amb la punta dels dits,
el vol,
real,
d'una idea
que vol.

Lliri blanc ha dit...

El dibuix de l'ànima al vent.
Jocs de llum a la sorra ,

ombres d'ales i dels teus cabells.

ENS POSEM CARA

Sí, alguns blocaires de l'Alt Camp ens hem posat cara. No hi som tots però segur que l'any vinent hi haurà d'altres que també voldran ensenyar la cara i... el bloc!
La Margarida Aritzeta, al seu bloc La maleta Sarda, ens explica amb més detall com va anar la primera trobada de blocaires.
El Jaume Pros (Sense embuts), després de la presentació de l'Àgata Prats (programa Òmnia de Casa Caritat) va ser una mica el conductor de l'acte. Tot seguit, i per ordre alfabètic, la Margarida Aritzeta, el Jordi Castells, la Núria Cisa, el Màrius Domingo, la Cèlia Marcos, una servidora, l'Alfred Pérez de Tudela i el Fermí Royano, vàrem explicar la nostra experiència. I ja ho sabeu, blocaires de l'Alt Camp, l'any vinent, pel dia internacional d'internet, la II trobada de blocaires!!!

I finalment, una mica de berenar... (o sopar?)

1a TROBADA DE BLOCAIRES DE L'ALT CAMP

FA UN ANY INAUGURAVA TRANSPARÈNCIA AIXÍ:

Estranyament perduda, com el misteri
que cada any ens regala la natura
quin goig poder gaudir la llum, res l'atura
el solstici solar involuntari
entrellum de somnis de llunes i estels.

Un bloc de:

PENSAMENTS D'EQUILIBRI
JOCS DE PARAULES

Com s'estructura Transparència

PUBLICACIÓ DE PENSAMENTS (NORMALMENT EL DIJOUS)
CADA PUBLICACIÓ SERÀ CLASSIFICADA ALS BLOCS QUE CORRESPONGUIN

Blocs companys de Transparència

Blocs fills de Transparència

HAIKÚ D'ANIVERSARI

Fonent-me en la terra,
ploro quan la vida m'omple.
El cel s'enfosqueix.

ORENETA ACRÒSTICA

nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Obstinada oreneta voladora
Refàs nius de robí.
Enfosqueixes cels
Nítids de primavera per ser
Estendard de novells.
T' apropes a balcons i barbacanes amb les
Ales esteses i alegre neguit.

Us agraden els acròstics de les orenetes? Us en vull presentar més, uns de ben especials. Els hem fet tots alhora, mestra i xiquets i xiquetes. Llegiu, llegiu...
Tot forma part de la nostra participació en un preciós projecte, El projecte orenetes, de Territori i paisatge.

GERY - MAKULU - SAKURA - MARKI - HINATA - MACIUPICIU - QUCAIA

DISPOSO DE POC TEMPS PER ESTIMAR-TE

Disposo de poc temps
per estimar-te,
només de 9 a 10.
Serà un amor d'estrelles
que cobrirà el teu cos,
i els cabells
seran rodells per protegir-te
de la pluja,
del vent,
del fred,
del món!

ESCLATS D'ABRIL, Rami di rose galattiche!

Travessaré els carrers
dels cors trencats

per olorar pètals vermells
acaronar la flor de l'alba
mirar llibres novells
tastar el polsim del temps
escoltar el cant dels ocells

per olorar la flor de l'alba
acaronar llibres novells
mirar el polsim del temps
tastar el cant dels ocells
escoltar pètals vermells

per olorar llibres novells
acaronar el polsim del temps
mirar el cant dels ocells
tastar pètals vermells
escoltar la flor de l'alba

per olorar el polsim del temps
acaronar el cant dels ocells
mirar pètals vermells
tastar la flor de l'alba
escoltar llibres novells

per olorar el cant dels ocells
acaronar els pètals vermells
mirar la flor de l'alba
tastar llibres novells
escoltar el polsim del temps

I et crearé realitats fantàstiques
com rams de roses galàctiques.

qui sap si... ha dit...

T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre descobreixes les olors
que t’he amagat
en una primavera de sol i pluja,
de flors esclatades i capolls per obrir.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre busques les carícies
que duen de la teva pell a la meva pell.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre mires per l‘infinit proper
com he cercat els motius
que t’il•lusionen.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre tastes amb els gust als llavis
tot un ventall de petons improvisats
que et venen amb la suavitat del moment
i la intensitat del sentiment.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre escoltes
amb la meva veu flonja els versos
que et canto donant-te la benvinguda.
I tots dos farem realitat les quimeres,
primeres,
que ens van apropar.

ÀNGEL

Els nostres esguards es creuen i somrius.

He collit un àngel

vora el roser,

he bufat un desig,

només un.

Et percebo a través de la vibració subtil de l'espai que ens separa.

Volo amb plomes d'oreneta

bressolada per les fulles dels arbres
i el joc dels laberints.
Són imatges de silenci.
Són imatges de blanc.

ENYOR

La platja enyora brogit
mentre la llum del món
s'apaga
per amagar amors i nostàlgies.

Un dofí cerca un jaç
de color de mar.

I quan dansa en l'horitzó
tanco els ulls
mentre la pluja
em mulla l'ànima.

Un cranc cerca un jaç
de color de plor.

TRES LLÀGRIMES

Petites orquídies
germinen al cor
per baixar fins a la balç
en un crit blanc de pluja,
abocar l'ànima sense recança
i travessar el riu sense nom.

Tres pètals, tres sèpals,
tres llàgrimes.

LA SOLUCIÓ AL JOC DEL JESÚS

Aquest és el llibre que hem llegit La classe dels Llops del CEIP Rocabruna de Picamoixons.

També és la solució del 100è Joc del Jesús M. Tibau.

Us vaig posar descriptors fàcils per trobar al google i, espero, que us hagi servit!

Mentre arriben les tropes franquistes al febrer de 1939, els llops volten prop d’un poble del Berguedà i assetgen la Maria i el seu gos.

Durant l’encalç la noia descobrirà com són els llops i també com són els homes. I s’adonarà que els llops reals i els homes de debò tenen poc a veure amb tot el que li havien explicat fins aquell moment. Els fets de la guerra, que al llarg de la novel·la se’ns expliquen, són estrictament històrics i narren la tragèdia humana del conflicte a través d’uns personatges anònims que la van viure.

Un llibre per a la pau!

http://www.escriptors.cat/autors/delgadojf/obra.php?id_publi=7396

Us el recomano i, si voleu saber què en pensen els "meus llops", cliqueu per esbrinar-ho!

OFRENA

Al Sergi, la Sònia, la Gemma, el Xavier, la Mireia, la Míriam, la Gisela.

Us voldria oferir ara
una serenor que no havia nascut.
Era un desert sense vent.
Voldria obrir les mans
i donar-vos el coratge
d'un arbre coronat de verd,
un camí d'oasi.
Ja no hi ha temps.
Ja no hi ha camí.
Només resta l'arbre
per viure,
per sentir,
com una ombra fràgil
en el no res,
en un desert sense fi.

FUM PER L'OBLIT

Fum per oblidar l'oblit
i renéixer més enllà
com una flor del desert.

He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.

Fum per oblidar l'oblit
i renéixer novament
com un tendre floc de neu.

La visió de la Carme de Col·lecció de moments

qui sap si ha dit...

Res em manca tant
com els lilàs del teu jardí,
perquè em duen a tu
amb aquells moments perduts
compartits,
on destriàvem els somnis
de les realitats
i el fum dels encenalls
del foc mare que el feia néixer.
Des d’aleshores
cerco per llunyans camins
la flor de neu
i la flor del desert,
que només tu
em vas ensenyar a trobar.
Sense tu res em sap com abans,
perduts jardins,
perdudes les flors,
perdut el temps
que uns instants fou nostre.
Encetaré un retorn
que em dugui de nou amb tu,
encara que no em pertanyi
la vida que ara visquis.

menta fresca ha dit

M'agradaria ser fum per poder oblidar.
N'he cremat masses d'instants i ja sé que la meva collita és erma.
No vull crear més realitats.
No en vull més de somnis, ni enmig de la boira ni sense ella.
Ja no els vull.
Fum per convertir-me en oblit i poder néixer altre cop, lluny, molt lluny.

onatge ha dit

Cada oblit té el
seu foc i la seva cendra.

Sort que després
de cada fred
neix na nova flor.

Cada instant acaba
tenint el seu oblit.

I cada realitat
té el seu somni.

Entre la boira
els pètals d'un amor...

Cada fum té la seva flama
i de la brasa un nou
fruit teu i "meu".

La Carme ha dit

Fum com els núvols de mots
que es disgreguen poc a poc.
Passes perdudes en el temps
i gestos equivocats.

Traçaré arcs en el cel
i recolliré escumes de la mar
i deixaré petjades a la sorra.

I el mateix camí,
serà un nou camí.
Una renaixença.

La Laura ha dit:

Si pogués oblidar les boires grises
potser m'ofegarien la bellesa i l'alegria.
Miraré de no pensar-hi
i, en canvi, seré més feliç quan, sent feliç, més les recordi.

DANSA

Malgrat els canvis

sempre dansa,

dansa als núvols,
dansa en la llunyania,
dansa prop del riu

i quan plou no m'agrada la seva música.

És la dansa que acarona l'alba
per a tres papallones dolces,
per a la groga,
per a la negra,
per a la verda.

Cadascuna dansa per al sol

o per a la lluna

i és quan neva quan m'agrada el seu so.

Malgrat els canvis

sempre dansa.

qui sap si ha respòs:

Dansa el pensament
pels camins de fora la casa.
Rere els vidres puntejats de pluja,
van dansant entre els tolls del carrer,
per sota les teules cobertes de molsa,
per les façanes,
on dibuixa bosses de cansament
sota les finestres molles d’aquest hivern finit.
Dansa recordant les neus de l’inicií
quan gèlida em rebies abans de coneixem.
Dansa el mot entre silencis
que cada cop fereixen menys
abans de dipositar-se en els teus ulls,
quan per fi es clouen cansats.
Arribarà el pensament a la teva porta,
si us plau no li tanquis,
deixa’l passar i dóna-li conversa,
que jo arribaré més tard.

FINS A TU

Hi ha un camí
en forma de serra.
Travessa teulades i estels.
Oblida marges desabrigats
per fondre's en camps
d'unitats cordades
fins arribar a tu.

Preciosa resposta d'Onatge

Sempre hi ha
un camí que
no sap de dreceres
però sempre arribo
fins a tu.

Bonic pensament de Menta fresca

Camí que poder no hem triat,
però que altrament caldrà fer i refer
tantes vegades com ell vulgui,
tantes vegades com ens calgui
fins arribar a nosaltres mateixos?

Un poema molt xulo de Novesflors

Camí de la serra
i de la mar
i dels estels.
Camí dels teus ulls.
Totes les senderes em porten a tu.

LA BATALLA DEL PONT DE GOI

Enguany és el bicentenari de La Batalla de Valls (25 de febrer de 1809) i aquest dissabte es va fer una recreació històrica al mateix lloc. El Francesc Murillo (historiador i especialista del patrimoni vallenc) anava explicant com s'havia desenvolupat la Batalla i el grup de La Albuera (Extremadura) anava fent la recreació.
Molt interessant, llàstima que trigarem 100 anys més per a que els vallencs puguem gaudir d'aquest espai tant oblidat i tan fantàstic, ja que havia estat poblat des de la prehistòria i on havia viscut Claudi el moliner, un bandoler.
Un espai fluvial amb moltes possibilitats (riu Francolí) adequat per a que les escoles de les contrades puguin fer estudis històrics i naturals.
Si us voleu endinsar una miqueta us aconsello fer una visita al bloc del Jordi Ferré, De tard en tard , al bloc de la Margarida Aritzeta, La maleta sarda, o el bloc de BTT La Pera.

ULLS D'ÀLIGA I COR DE LLOP

Un poeta mai mor.
Pot estar en letargia,
letargia intemporal,
sempre mira amb ulls d'àliga
i s'emociona amb cor de llop!

DOL I DOL

Ànima trista

d'herois extingits.

Ferides amarrades
per desigualtats,
per ambicions...

PERE QUART

Cançó de carrer

Quan tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare:
cansat i sense fe,
renec o riallada;
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d´un bar,
tabac de vuit pessetes.
La televisió
que ofega la paraula;
i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
La mare un escarràs:
la plaça i la neteja;
i els meus germans petits,
escoles de mals mestres.
Quina buidor! Potser
només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.

Apostols i cabdills,
llanceu el crit d´alarma!
Savis, tècnics, obrers,
forceu les vostres màquines!
Genis de totes les arts,
embelliu la croada!
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els misers i els vençuts,
ramada innumerable,
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps!
Encara, encara, encara!
Destruirem un món
estúpid i sense ànima!
Cavem els fonaments
d´una vida més alta!

BALLANT PEL CARRER

Els diumenges pel matí m'agrada anar a passejar per paradisos propers, fer una bona caminada que em deixa lliure i preparada per la setmana. M'acompanyen bons amics i aprofitem per anar xerrant i aprenent de la natura. Avui no ha estat així perquè el meu poble celebrava la festa de la calçotada. És una festa que es fa perquè vingui molta gent de fora i tot el poble s'omple de cotxes i gent per arreu. A mi no m'hi veureu gaire. Enguany, però, hi he anat, i la raó són els Vallsamba, sobretot els xiquets de Vallsamba que em tenen enamorada, potser perquè hi toca el meu fill!

Ni tan sols el mestral ha pogut espatllar la festa, i la música i la percussió a ritme de batucada, ha sonat ben fort per tots els carrers. Una cercavila encapçalada pels Xiquets de Vallsamba, seguits pels La bandarra street orkestra, Vallsamba i Aguardiente Mozambique.

MESTRAL

Més positives
les estones del somni.
Sento molta pau.

Quina marxa pels carrers, no he anat a caminar però avui he ballat pel carrer sense que ningú ho trobés gens estrany!

Plugim de cendres

Avui m'han regalat un llibre, un regal poètic inesperat que m'ha fet moltíssima il·lusió. L'autor de Plugim de cendres m'ha regalat un exemplar, millor dit, me l'ha fet arribar i ens l'ha dedicat.

Lluís Figuerola Ortiga (Valls, 1930) és de professió periodista radiofònic.

Es va donar a conèixer com a escriptor amb Creu de Cames (1998) i Un Gall a Balmes (2001). Ha guanyat premis literaris de narrativa curta a Falset, Tremp i Santa Bàrbara i ha col·laborat en diverses

publicacions col·lectives.

L'any 2007 se li va concedir el Premi Ciutat de Tarragona per la seva trajectòria professional.

Fins ara, encara no us havia recomanat llibres, però quan un amic poeta et regala el seu llibre, és que sap que portes la poesia ben endins. En voleu també un tastet?

Desabrigat de tu,

no sé amb què escalfar-me.
Olors de reïnes pel meu voltant
em recorden altres focs
i altres guspires.
Arrangem el pacte.
accepto la solitud
que em torna feble,
però ni forfollant-me l'ànima
no em faries abjurar
dels meus records.

ATRAPADA I LLIURE

Sentir-se lliure i atrapada

d'amor
d'emoció
d'enyor.

Sortir de presons lloberes
i somniar
poder-me tancar

en tu
amb tu
fins tu
cap a tu
vers tu
on tu
quan tu
com tu
dins tu

FERIDES A MORT

Sol de matí
deixant passar la fosca,
por de la nit
foragitant la llum,
esclau del pas del temps.

Batalla delPont de Goi

ODALISCA, UN RELAT CONJUNT

- I que l'únic que vulgui de mi sigui un fill! I si no en puc tenir?
- Ja no et cantaré a la lluna la teva bellesa, cercaré una altra dins l'harem per tocar-li els meus perfums de llibertat!

PROP DEL DOL

Ànima afligida.
Els herois que s'extingeixen
per dolces ferides.

Guernica, Picasso.

PARADISOS FINALS

Fot. Àlida Guasch

Per l'Antoni, el meu pare

i les passejades que fem junts.

Gaudir

de dies dolços,

de caminades

per paradisos

tan propers.

Gaudir

de caminades

de dies dolços

per paradisos

tan propers.

Gaudir

de caminades

per paradisos

de dies dolços

tan propers.

Gaudir

per paradisos

de caminades

de dies dolços

tan propers.

EL MEU REGAL D'AMIGA

Fotografia Àlida Guasch

Aquest joc, l'amic invisible, ha estat un esclat sorprenent de coneixences, bons desitjos i, sobretot, ganes de regalar i rebre regals amb la única finalitat de passar-s'ho bé, de ser generosos.
Cadascú ha hagut de descobrir com era el seu/la seva amic/ga invisible per a poder-li preparar el regal. La meva amiga m'ha arribat al cor. El seu regal, molt pràctic i útil, espero no haver-lo de fer servir, us ho dic de veritat, això voldrà dir que ha estat un bon any, tot i que li agraeixo el detall, però el que sí m'ha arribat al cor, són les senzilles paraules sobre el meu bloc que, per extensió, defineix allò que sóc.

De molt joveneta sentia que havia tingut mala sort, la tendresa i la sensibilitat, em portava a moments de tristeses profundes, però, a la llarga, acceptada aquesta manera de veure i viure en aquest món, amb els peus a terra i el cor a la lluna, he aconseguit l'equilibri per saber que CAL UN MÓN MILLOR.

Les seves paraules han estat:

La Cèlia té uns blogs (i també col.labora amb altres) plens de sensibilitat i tendresa que m'han emocionat i il.lusionat.

Si la meva senzilla Transparència té la capacitat d'emocionar i il·lusionar, penso que és el millor regal de reis que podia tenir. I també he descobert, ara que ja he passat el zenit de la meva vida, que els Reis d'Orient existeixen, no en tinc cap dubte, perquè la seva màgia s'ha traspassat per les ones de l'espai...

I és per aquest motiu que, ABOGADA en BCN, la meva amiga invisible, m'ha regalat:

Així doncs, benvolguda aquí tens el teu regal:

He estat pensant molt què regalar-te, i, en temps de crisi... res millor que una cosa ben pràctica:

ABONAMENT PER ASSESSORAMENT JURÍDIC

VIA E-MAIL

DURANT TOT EL 2009

Gràcies al Veí de dalt, que el diumenge 30 de novembre va adonar-se que calia proposar el joc (pel que sembla en tercera convocatòria) i a tots i a totes per aquestes bones estones passades junts -però separats-.

HISTÒRIES VEÏNALS

Ja s'ha publicat la nostra història veïnal, el segon relat de la cinquena tongada ha estat assassinat (per ordre d’aparició) pels veïns Roberthinos, Cèlia (c'est a dire, moi), Grum i Khalina,
ara, no sé dir-vos on comença cadascú! per llegir-la, visiteu...

HV 5/2: L'exclusiva (La premsa rosa)

RETALLS TRENCATS

Retalls trencats
sense geometria,
en un caos controlat.
Emocions desconegudes
i lliures,
ballant sense so
ni sense cor.
Quan ho comprendràs?

BON NADAL

Us desitgem col·lectivament:

Laura Dalmau, SalObe, Carme, Cesc, novesflors, onatge, Neopoeta, -assumpta-, Margarida Aritzeta, Jesús M. Tibau, zel, Striper, Anna, La "petitona", Laura, Té la mà Maria i Cèlia.

La nit:

La lluna embolicada en paper de plata, l'aprofiten els poetes, els amants i els lladregots mentre tothom vetlla pels seus somnis. Somnis de fulls que voltegen. Profondo como na noche y sus colores. La capa negra i màgica que ens porta els somnis. L’hora de somiar. En la foscor sempre hi haurà alguna lluna. De fet, ara mateix em trobe en ca la lluna.La nit és un ocell, és una flama, un perfum. És el bressol del silenci de la carícia, és l’eco dels mobles, les parets. És el somni sota el coixí, o a sobre..., la nit és un temps màgic, i si és en companyia de la lluna, llavors és calalluna...L'hora certa de la veritat.La nit és una ampolleta de passions i inspiració. Callada i quieta comunió amb els meus somnis, xerrades a la llum de la lluna deixant-me hipnotitzar per ella. Una excusa per fugir de la realitat. La nit, mur de cristall per viure somnis a l'altra banda, que s'esquerda cada dia en sortir el sol... A vegades a la nit sobren les bombetes. Les ales de l'esperit.

El dia:

Una poma saborosa, el contrast del dolç i el salat, maduixes amb nata, mel i mató...Un indispensable estímul. El dia: un jardí vora el mar. Esdeveniments perduts i trobats. Un embolic de cel·lofana groga o de boirina lletosa.Una alenada, el seny i la rauxa, tres renecs al carrer, obrir els ulls i veure. El mar, el far, respirar feliç i content de viure i abraçar la natura; abans de treure la gossa, donar l’esmorzar a la gata, fer el cafè amb llet de la companya, acompanyar la pubilla a l’estació del tren. Ai el dia... El dia:el compromís amb els rellotges que mesuren el temps i comptabilitzen el rendiment del treball. El dia és el sol des de sota els llençols. Presses, rellotges i més rellotges. La cara de la vida.

L'hivern:

Un cos nu, abraçant un altre cos, ben junts, fent un tirabuixó. Energia còsmica per acumular calor davant la llar de foc! L'hivern: una flassada de paraules minúscules. Un cau massa petit per amagar-nos, un aire sòlid que et rosega les galtes. Blancs reals i fred aparent. Boca com un avenc que crida i crida el foc. Temps de repòs, quan el sol és un tresor, les postes de sol un regal, foc i brasa. És el temps que la flama va per dins. Llàstima que el dia és gasiu en llum. M’agrada sentir els arbres com parlen del seu fred... La vida en potència, allò que espera just el moment de néixer. L'hivern és una llar de foc encesa. La tristor, la melangia, el fer balanç, els propòsits, la família tota. La mort de l'alegria.L'hivern és ambivalència... alegria infinita si la vida somriu, pena immensa quan van maldades...el fred al cor costa de pair.

La primavera
:

Esclat de rialles i plors, la pluja que s'enfonsa als pulmons i fereig l'ànima. Plena de vicissituds sexuals. Un ocell que passa de llarg. Temps de proves de colors per a pintar el món. Flors i més flors. Pluja de roselles inesperades que l'atzar ens va sembrar al cor. És temps de vida, la fecundació neix arreu... Cada pètal és un poema, cada flor un èxtasi. La mar és la gran metàfora. La llum penetra fins les profunditats més profundes. Gemega la ferida amb vida pròpia. Tot té un pentagrama diferent. Malbaratament d'energies, esclat d'un enorme castell de focs, però tot i així, llavor de vida. La primavera és estirar-se sobre la gespa. Esclat de la nova vida, noves il•lusions, nous projectes, orenetes
voltejant. El joc de l'esperança. Margarides de m'estima, no m'estima, m'estima, no m'estima, m'estima, no m'estima... Esclat de colors, olors, sons i sentiments a flor de pell.

L'estiu:

Vols d'àguiles i d'insectes mentre faig banys d'aigua tèbia, caminades vesprejants, jardí i xerrades a ca la lluna. Tot s'inicia amb Sant Joan i s'acaba amb la verema. Una estació que em devora el llenguatge. Una migdiada mandrosa. Un collaret de sol, de mar, de cel i de nits. El somriure constant. El pergamí del temps escampat per escriure. L’estiu potser com una tómbola..., depèn de si fas vacances o no..., segons on vas, olor d’humanitat... Però l’estiu és com un temps de joia. Al calendari les revetlles. Les amanides. La fruita del temps. Les nits allargassades. Olor de jardí.
La mar a primera hora del matí, quan la gent encara no ha arribat; quin plaer...
Llangor, aigua tèbia, vida quieta. És un bar sorollós. La passió, el vermell encès, els capvespres, els passejos vora el mar, la càrrega positiva. L'exuberància del color. Descans, fondre's amb el mar, tornar als orígens que desitjaria fossin la meva fi.

La tardor:

Retorn a la infantesa i als nous projectes pel curs. Una olor desvestida. Colors grocs de codonys, color de carbassa, color vermell de magrana. Fulles volant. La tardor i el propi nom van units, com... una flor de tardor. Després de l’estiu, la tardor és com un accent al poema. M’agrada
passejar entre els arbres. El terra és una catifa de vida caiguda que fertilitzarà altra
vida. És un temps especial... Ni fred ni calor. La vida es prepara per l’hivern. Tocs de foc a les fulles, aram a la vida, vi a la copa, llenya al cobert. La tardor és entristir-se i alegrar-se sense motius. La relaxació, la dolça monotonia, la boira que ens transporta a mons imaginaris. L'alentiment del pas del temps. És el fruit, ja sec, que es desprèn de la mà de la vida i espera entre fullaraca el repòs i alguna que altra trepitjada. La tardor es plena d'olors..

Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l'entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimaria l'ombra.

I el propi nom és tan propi que cadascú el viu amb llibertat.

Temps de foc a terra,
temps de recolliment,
color de l'aspra terra,
grisa,
freda,
desplaent...

Tarongina tardana
que aviat florirà.

Temps de records càlids,
d'amics i d'amor,
color de sobretaules,
versos,
rialles,
plors...

Tarongina tardana
que aviat florirà.

Gràcies per participar, gràcies per ser aquí amb tanta generositat. Els preciosos dibuixos nadalencs que acompanyen les equivalències són de la Carme Rosanas, a qui li agraeixo especialment la seva sensibilitat i ajuda.

TRANSPARÈNCIA SENSE FILTRE

Estranyament perduda, com el misteri
que cada any ens regala la natura
quin goig poder gaudir la llum, res l'atura
el solstici solar involuntari
entrellum de somnis de llunes i estels.