Adquirint consciència de l'Univers gaudint de la màgia de la vida
RECULL DE PENSAMENTS DE TRANSPARÈNCIA
ELS PENSAMENTS QUE HAVIEN ESTAT PUBLICATS A TRANSPARÈNCIA ESTAN RECOLLITS A LA PART DRETA DEL BLOC ALS BOTONS DE COLOR LILA. PER LLEGIR-LOS CAL CLICAR SOBRE EL BOTÓ.
US ACULLO DINS LA MEVA CLOSCA
Sortirem aviat de la closca que inversament insadollable anota a la pell tosca l'engruna salvatge i insaciable.
Brava la mar, com la meva ànima inquieta. Mes ara et demano -encara- cristalls de roca, sals d'arena, pètals d'aigua, escuma de somnis, pensaments transparents, per navegar lliure al teu costat.
Aigües velades sota d'un sol bromós. La mar té son
novesflors
Instants fugissers com l'ona que mai serà la mateixa,els reflexes infinits, miralls de sol i de lluna... Fantàstic i fantasia pels que ho teniu a toc de reble, m'engelosiu...
Anton.
La mar és com l'ànima, de tant en tant s'ha de purificar, per donar vida, allò que realment s'amaga en la seva profunditat!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Llumetes i espurnes,
escuma de sal
brill d'esperança
Cesc
Garlandes de mar ennuvolades ones que s'hi reflexen.
Sobre l'aigua plàstics i vaixells, homes i velers, gavines platejades, rere els peixos lleugers, onades musicals amb so tènue de migtemps, i el reflex d'un sol tardorenc per avisar-nos que el temps passa i tot s'acaba.
Una de les coses que m'ha cridat més l'atenció del món dels blocs i dels blogs, és la generositat, potser perquè aquí no es demanen préstecs que cal retornar amb un cert interès, sinó que és una generositat que ve del món de la imaginació, de les idees i de les ganes de compartir.
Un dels casos més recents és el del Jaume Pros de Sense Embuts, un dels blocs que m'agrada visitar sempre que puc per la seva honestedat informativa. Fa poquet vaig rebre un mail amb una entrevista que vaig contestar-li amb molt de gust i he rebut la sorpresa que ja ha començat el nou espai "EL BLOC I LA PERSONA" amb la finalitat " d'ajudar a la difusió d'aquells espais i a estrènyer els llaços, sovint excessivament impersonals, que hi ha entre tots nosaltres" i aquest inici ha estat amb Transparència. Tot un goig, gràcies Jaume.
Nit de mitja lluna, silenci de grills i lladrucs de gossos que es fonen en el paisatge. Avisen. Una casa il·luminada darrere la palmera. Les campanades escampen dos quarts...
Cèlia
Quan el silenci calla i deixa de la llum baralla, i el grill al fenàs s'amaga i el gos lladruc perdut vaga... El pensar insistent no calla, la veu en boca es baralla i l'orella escolta i amaga un silenci de petons que vaga...
L'Editorial Petròpolis convida a la presentació en línia del llibre Totes les baranes dels teus dits, de diversos autors, editat a cura de JM Tibau. El llibre recull les obres presentades al concurs en línia realitzat al bloc Tens un racó dalt del món, en què els participants havíem de crear un poema amb el vers «a la barana dels teus dits», que és el títol d'un dels poemes del nou llibre del Jesús.
La presentació, amb un dibuix de Carme Rosanas a la portada, es farà a la mateixa pàgina web el dilluns dia 10 d'agost a les 20.30 h. Es podrà llegir el llibre en línia, descarregar-lo en pdf o bé comprar-lo en format paper.
Si plou renaixeré sota la lluna, escamparé mons de melangia fins que la puguis trobar, travessaran camins de pedres, rius presoners de marges, felicitats subtilment trenades en racons arrecerats.
"No vulgueu destriar els somnis de la boira, que es poden encongir. Els heu d'escollir de les atmosferes netes, cristal·lines, del batec d'ales dels ocells, del sol que es lleva... Els somnis han de ser clars, si no, no es materialitzaran. Fugiu de la foscor de la tristesa, que no és bona companyia i, si mai us envolta la nit més densa, guaiteu més enllà del cel i cerqueu-hi l'espurnejar d'algun estel que us guii vers l'alba. No refuseu els somnis pel que són. No els podreu tocar, però us orientaran pels meandres de l'existència. Seran els estels del vostre esperit i us duran a les càlides platges de la vida"
Quan els dies clouen els matins vers els vespres i les nits es filtren imperceptibles fins que es fan eternes, la teva veu xiuxiueja com una corbaendolcida per les ones d'una melodia greu i amant. Ja no serem mai més el que ara som. Camí cap a l'aigua s'enfosquirà el cel. L'Univers haurà donat infinites voltes sobre el seu eix. Finalment veurem la llum de primavera.
Defender la alegría como una trinchera defenderla del escándalo y la rutina de la miseria y los miserables de las ausencias transitorias y las definitivas
defender la alegría como un principio defenderla del pasmo y las pesadillas de los neutrales y de los neutrones de las dulces infamias y los graves diagnósticos
defender la alegría como una bandera defenderla del rayo y la melancolía de los ingenuos y de los canallas de la retórica y los paros cardiacos de las endemias y las academias
defender la alegría como un destino defenderla del fuego y de los bomberos de los suicidas y los homicidas de las vacaciones y del agobio de la obligación de estar alegres
defender la alegría como una certeza defenderla del óxido y la roña de la famosa pátina del tiempo del relente y del oportunismo de los proxenetas de la risa
defender la alegría como un derecho defenderla de dios y del invierno de las mayúsculas y de la muerte de los apellidos y las lástimas del azar y también de la alegría
Los árboles ¿serán acaso solidarios? ¿digamos el castaño de los campos elíseos con el quebrancho de entre ríos o los olivos de jaén con los sauces de tacuarembó?
¿le avisará la encina de westfalia al flaco alerce de tirol que administre mejor su trementina?
y el caucho de pará o el baobab en las márgenes del cuanza ¿provocarán al fin la verde angustia de aquel ciprés de la mission dolores que cabeceaba en frisco california?
¿se sentirá el ombú en su pampa de rocío casi un hermano de la ceiba antillana?
los de este parque o aquella floresta ¿se dirán de copa a copa que el muérdago otrora tan sagrado entre los galos ahora es apenas un parásito con chupadores corticales?
¿sabrán los cedros del líbano y los caobos de corinto que sus voraces enemigos no son la palma de camagüey ni el eucalipto de tasmania sino el hacha tenaz del leñador la sierra de las grandes madereras el rayo como látigo en la noche?
Cotidianas (1978-79)
Frases de Benedetti
“Yo no sé si Dios existe, pero si existe, sé que no le va a molestar mi duda”.
“Aquel gol que le hizo Maradona a los ingleses con la ayuda de la mano divina es, por ahora, la única prueba fiable de la existencia de Dios”.
“Cinco minutos bastan para soñar toda una vida, así de relativo es el tiempo”.
“En ciertos oasis, el desierto es sólo un espejismo”.
“Hay pocas cosas tan ensordecedoras como el silencio”.
“Cuando creíamos que teníamos todas las respuestas, de pronto, cambiaron todas las preguntas”.
Obstinada oreneta voladora Refàs nius de robí. Enfosqueixes cels Nítids de primavera per ser Estendard de novells. T' apropes a balcons i barbacanes amb les Ales esteses i alegre neguit. Us agraden els acròstics de les orenetes? Us en vull presentar més, uns de ben especials. Els hem fet tots alhora, mestra i xiquets i xiquetes. Llegiu, llegiu... Tot forma part de la nostra participació en un preciós projecte, El projecte orenetes, de Territori i paisatge.
Disposo de poc temps per estimar-te, només de 9 a 10. Serà un amor d'estrelles que cobrirà el teu cos, i els cabells seran rodells per protegir-te de la pluja, del vent, del fred, del món!
T’esperaré amb la tassa de cafè a la mà mentre fas el camí que et dugui vora meu, mentre descobreixes les olors que t’he amagat en una primavera de sol i pluja, de flors esclatades i capolls per obrir. T’esperaré amb la tassa de cafè a la mà mentre fas el camí que et dugui vora meu, mentre busques les carícies que duen de la teva pell a la meva pell. T’esperaré amb la tassa de cafè a la mà mentre fas el camí que et dugui vora meu, mentre mires per l‘infinit proper com he cercat els motius que t’il•lusionen. T’esperaré amb la tassa de cafè a la mà mentre fas el camí que et dugui vora meu, mentre tastes amb els gust als llavis tot un ventall de petons improvisats que et venen amb la suavitat del moment i la intensitat del sentiment. T’esperaré amb la tassa de cafè a la mà mentre fas el camí que et dugui vora meu, mentre escoltes amb la meva veu flonja els versos que et canto donant-te la benvinguda. I tots dos farem realitat les quimeres, primeres, que ens van apropar.
Us vaig posar descriptors fàcils per trobar al google i, espero, que us hagi servit!
Mentre arriben les tropes franquistes al febrer de 1939, els llops volten prop d’un poble del Berguedà i assetgen la Maria i el seu gos.
Durant l’encalç la noia descobrirà com són els llops i també com són els homes. I s’adonarà que els llops reals i els homes de debò tenen poc a veure amb tot el que li havien explicat fins aquell moment. Els fets de la guerra, que al llarg de la novel·la se’ns expliquen, són estrictament històrics i narren la tragèdia humana del conflicte a través d’uns personatges anònims que la van viure.
Al Sergi, la Sònia, la Gemma, el Xavier, la Mireia, la Míriam, la Gisela.
Us voldria oferir ara una serenorque no havia nascut. Era un desert sense vent. Voldria obrir les mans i donar-vos el coratge d'un arbre coronat de verd, un camíd'oasi. Ja no hi ha temps. Ja no hi ha camí. Només resta l'arbre per viure, per sentir, com una ombra fràgil en el no res, en un desert sense fi.
Fum per oblidar l'oblit i renéixer més enllà com una flor del desert. He cremat alguns instants i tornaré a collir lilàs per tu i crearé petites realitats sense destriar els somnis de la boira per poder-les escollir del foc.
Fum per oblidar l'oblit i renéixer novament com un tendre floc de neu.
Res em manca tant com els lilàs del teu jardí, perquè em duen a tu amb aquells moments perduts compartits, on destriàvem els somnis de les realitats i el fum dels encenalls del foc mare que el feia néixer. Des d’aleshores cerco per llunyans camins la flor de neu i la flor del desert, que només tu em vas ensenyar a trobar. Sense tu res em sap com abans, perduts jardins, perdudes les flors, perdut el temps que uns instants fou nostre. Encetaré un retorn que em dugui de nou amb tu, encara que no em pertanyi la vida que ara visquis.
M'agradaria ser fum per poder oblidar. N'he cremat masses d'instants i ja sé que la meva collita és erma. No vull crear més realitats. No en vull més de somnis, ni enmig de la boira ni sense ella. Ja no els vull. Fum per convertir-me en oblit i poder néixer altre cop, lluny, molt lluny.
Fum com els núvols de mots que es disgreguen poc a poc. Passes perdudes en el temps i gestos equivocats. Traçaré arcs en el cel i recolliré escumes de la mar i deixaré petjades a la sorra.
I el mateix camí, serà un nou camí. Una renaixença.
La Laura ha dit:
Si pogués oblidar les boires grises potser m'ofegarien la bellesa i l'alegria. Miraré de no pensar-hi i, en canvi, seré més feliç quan, sent feliç, més les recordi.
Dansa el pensament pels camins de fora la casa. Rere els vidres puntejats de pluja, van dansant entre els tolls del carrer, per sota les teules cobertes de molsa, per les façanes, on dibuixa bosses de cansament sota les finestres molles d’aquest hivern finit. Dansa recordant les neus de l’inicií quan gèlida em rebies abans de coneixem. Dansa el mot entre silencis que cada cop fereixen menys abans de dipositar-se en els teus ulls, quan per fi es clouen cansats. Arribarà el pensament a la teva porta, si us plau no li tanquis, deixa’l passar i dóna-li conversa, que jo arribaré més tard.
Hi ha un camí en forma de serra. Travessa teulades i estels. Oblida marges desabrigats per fondre's en camps d'unitats cordades fins arribar a tu.
Preciosa resposta d'Onatge
Sempre hi ha un camí que no sap de dreceres però sempre arribo fins a tu.
Bonic pensament de Menta fresca
Camí que poder no hem triat, però que altrament caldrà fer i refer tantes vegades com ell vulgui, tantes vegades com ens calgui fins arribar a nosaltres mateixos?
Un poema molt xulo de Novesflors
Camí de la serra i de la mar i dels estels. Camí dels teus ulls. Totes les senderes em porten a tu.
Enguany és el bicentenari de La Batalla de Valls (25 de febrer de 1809) i aquest dissabte es va fer una recreació històrica al mateix lloc. El Francesc Murillo (historiador i especialista del patrimoni vallenc) anava explicant com s'havia desenvolupat la Batalla i el grup de La Albuera (Extremadura) anava fent la recreació. Molt interessant, llàstima que trigarem 100 anys més per a que els vallencs puguem gaudir d'aquest espai tant oblidat i tan fantàstic, ja que havia estat poblat des de la prehistòria i on havia viscut Claudi el moliner, un bandoler. Un espai fluvial amb moltes possibilitats (riu Francolí) adequat per a que les escoles de les contrades puguin fer estudis històrics i naturals. Si us voleu endinsar una miqueta us aconsello fer una visita al bloc del Jordi Ferré, De tard en tard , al bloc de la Margarida Aritzeta, La maleta sarda, o el bloc de BTT La Pera.
Quan tindré cinquanta anys no vull ser com el pare: cansat i sense fe, renec o riallada; treball embrutidor, futbol cada diumenge, el tuti al cul d´un bar, tabac de vuit pessetes. La televisió que ofega la paraula; i banys en un mar brut quan vénen les vacances. La mare un escarràs: la plaça i la neteja; i els meus germans petits, escoles de mals mestres. Quina buidor! Potser només viuen de veres els qui moren matant al carrer o a la guerra.
Apostols i cabdills, llanceu el crit d´alarma! Savis, tècnics, obrers, forceu les vostres màquines! Genis de totes les arts, embelliu la croada! Homes, dones, infants, de tota llengua i raça i els misers i els vençuts, ramada innumerable, espereu i engrossiu el clam que ens agermana. Encara hi som a temps! Encara, encara, encara! Destruirem un món estúpid i sense ànima! Cavem els fonaments d´una vida més alta!
Els diumenges pel matí m'agrada anar a passejar per paradisos propers, fer una bona caminada que em deixa lliure i preparada per la setmana. M'acompanyen bons amics i aprofitem per anar xerrant i aprenent de la natura. Avui no ha estat així perquè el meu poble celebrava la festa de la calçotada. És una festa que es fa perquè vingui molta gent de fora i tot el poble s'omple de cotxes i gent per arreu. A mi no m'hi veureu gaire. Enguany, però, hi he anat, i la raó són els Vallsamba, sobretot els xiquets de Vallsamba que em tenen enamorada, potser perquè hi toca el meu fill!
Ni tan sols el mestral ha pogut espatllar la festa, i la música i la percussió a ritme de batucada, ha sonat ben fort per tots els carrers. Una cercavila encapçalada pels Xiquets de Vallsamba, seguits pels La bandarra street orkestra, Vallsamba i Aguardiente Mozambique.
MESTRAL
Més positives les estones del somni. Sento molta pau.
Quina marxa pels carrers, no he anat a caminar però avui he ballat pel carrer sense que ningú ho trobés gens estrany!
Avui m'han regalat un llibre, un regal poètic inesperat que m'ha fet moltíssima il·lusió. L'autor de Plugim de cendres m'ha regalat un exemplar, millor dit, me l'ha fet arribar i ens l'ha dedicat.
Es va donar a conèixer com a escriptor amb Creu de Cames (1998) i Un Gall a Balmes (2001). Ha guanyat premis literaris de narrativa curta a Falset, Tremp i Santa Bàrbara i ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives.
L'any 2007 se li va concedir el Premi Ciutat de Tarragona per la seva trajectòria professional. Fins ara, encara no us havia recomanat llibres, però quan un amic poeta et regala el seu llibre, és que sap que portes la poesia ben endins. En voleu també un tastet?
Desabrigat de tu,
no sé amb què escalfar-me. Olors de reïnes pel meu voltant em recorden altres focs i altres guspires. Arrangem el pacte. accepto la solitud que em torna feble, però ni forfollant-me l'ànima no em faries abjurar dels meus records.
Aquest joc, l'amic invisible, ha estat un esclat sorprenent de coneixences, bons desitjos i, sobretot, ganes de regalar i rebre regals amb la única finalitat de passar-s'ho bé, de ser generosos. Cadascú ha hagut de descobrir com era el seu/la seva amic/ga invisible per a poder-li preparar el regal. La meva amiga m'ha arribat al cor. El seu regal, molt pràctic i útil, espero no haver-lo de fer servir, us ho dic de veritat, això voldrà dir que ha estat un bon any, tot i que li agraeixo el detall, però el que sí m'ha arribat al cor, són les senzilles paraules sobre el meu bloc que, per extensió, defineix allò que sóc. De molt joveneta sentia que havia tingut mala sort, la tendresa i la sensibilitat, em portava a moments de tristeses profundes, però, a la llarga, acceptada aquesta manera de veure i viure en aquest món, amb els peus a terra i el cor a la lluna, he aconseguit l'equilibri per saber que CAL UN MÓN MILLOR. Les seves paraules han estat:
La Cèlia té uns blogs (i també col.labora amb altres) plens de sensibilitat i tendresa que m'han emocionat i il.lusionat.
Si la meva senzilla Transparència té la capacitat d'emocionar i il·lusionar, penso que és el millor regal de reis que podia tenir. I també he descobert, ara que ja he passat el zenit de la meva vida, que els Reis d'Orient existeixen, no en tinc cap dubte, perquè la seva màgia s'ha traspassat per les ones de l'espai...
I és per aquest motiu que, ABOGADA en BCN,la meva amiga invisible, m'ha regalat:
Així doncs, benvolguda aquí tens el teu regal:
He estat pensant molt què regalar-te, i, en temps de crisi... res millor que una cosa ben pràctica:
ABONAMENT PER ASSESSORAMENT JURÍDIC
VIA E-MAIL
DURANT TOT EL 2009
Gràcies al Veí de dalt, que el diumenge 30 de novembre va adonar-se que calia proposar el joc (pel que sembla en tercera convocatòria) i a tots i a totes per aquestes bones estones passades junts -però separats-.
Ja s'ha publicat la nostra història veïnal, el segon relat de la cinquena tongada ha estat assassinat (per ordre d’aparició) pels veïnsRoberthinos, Cèlia (c'est a dire, moi), Grum i Khalina, ara, no sé dir-vos on comença cadascú! per llegir-la, visiteu...
Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...
Mirava l'aigua freda amb transparència, i el gra s'esgrogueia en un racó, i el verd desaparexia al voltant només la flor vermella quan el sol es pon.
ELS PREMIS DE LA CATOSFERA
ELS MEUS BITXOS
Bon estiu!
Paraules del Xexu, imaginari Tolkien
Cèlia, així m'agrada, que ensinistris bé el teu llinatge. Així els fills de Cèlia, dama de Rohan, esdevindran grans reis dels homes, llurs proeses lloaran moltes cançons des d'ara fins a la fi dels dies, i na Nienna la vàlier no haurà de vessar mai cap llàgrima per ells.
- Cèlia, “Transparència”. Perquè si no hi fos, algú l’hauria d’haver inventat. Perquè m’agrada com ens descriu les coses, les grans les petites .... En definitiva, per la seva neta “transparència” i per la seva humanitat.
La balada del bes: poema d'amor de Joan Maragall
-
*La balada del bes*
(Joan Maragall)
Al temps de les rondalles,
al temps dels trovadors,
hi havia una donzella
d'ull blau i cabell ros.
Son pare la tenia,
s...
Ales per somiar, de Marta Pérez Sierra
-
ALES PER SOMIAR
- D’allà d’on jo sóc no en tenim, de somnis, bé, potser sí, però no els diem
així, els diem realitats. Quan un vol una cosa, la vol de debò...
TEMPS D'ESPERA
-
Hola amics i amigues blocaires, un cop hem rebut tots els originals
procedirem al muntatge del llibre intentant respectar les 4 pàgines per
participant. He...
Ithaca by C.P.Cavafy (with Sean Connery & Vangelis)
MEDITERRÀNIA
Els nostres avantpassats vivien a l'aigua. Treien el cap enfora tot mirant la terra. Somiaven que algun dia hi podríem viure. Cada home i cada dona hauria de tenir el seu propi tros de terra. Ara, jo somio poder tornar a l'aigua, nedar lliure per l'immens oceà, tornar a tenir escates i cua de peix, viure sense paraules, només els sons del mar.
La profunditat no la vull en els mots que m'acompanyen en aquest viatge còsmic, sinó en el seu missatge últim i en la pròpia vida, en la riquesa dels actes i en la humilitat de cor. Tot plegat, només som pols d'estrelles... Perquè hem fet cap en aquest planeta blau? He tingut més sort amb l'energia que no pas amb la matèria, contemplo nits estelades d'estiu i m'integro plenament. He topat amb altres energies que ens complementem i esperem continuar aquest camí infinit per sempre més... Podrà ser possible? De moment, i, sempre que podem, voltem pels anells de Júpiter i per l'òrbita anòmala de Plutó.
H
.jpg)
Escrits
