HAIKU-BONSAI 2017

 

Aquesta és la meva participació a la proposta que ens fa el Tomàs Camacho en el seu bloc per col·laborar amb els amics del bonsai d'Alcanar. 

ESCENES D'ESTIU IV

El meu cor confitat d'arena
arrecera aigües nítides pel sol
i barreja els somriures dòcils 
disparats amb canons de mar.


L'escuma saltironeja 
sobre cossos daurats i rebecs,
espargits per la sorra
com estrelles pel cel.

Uns peus esquitxen la mandra
i colpegen les roques de la por.

Només l'ombra d'una cadira trista
ens indica que la posta
s'està a punt d'iniciar.

        Fot. Cèlia (Costa daurada)

TEMPS D'ESTIU:
 Janis Joplin - Summertime (Live -1969)

Avui em ve de gust retrobar-me amb transparència. Ha de ser el temps d'estiu que em retorna a la poesia. I em fa il.lusió comentar-vos que el Joan Guasch, del bloc L'habitaciodelamemoria és un dels finalistes del premi de narrativa VII premi-literari-miquel-arimany-2016.
El 24 de setembre es farà l'acte literari i es donarà el veredicte. Des de transparència li envio una felicitació molt especial.


Summertime

AIGUA DE TARDOR

Postal: Manel Concernau

De vegades, la poesia l’has d’escriure.

De vegades, l’has de viure.

Ara sóc aigua de tardor.

PRIMAVERA I POESIA

Alcanar ens ha acollit novament per celebrar l'entrada de la primavera i el dia mundial de la poesia amb lectures dels participans a la mostra i l'entrega d'un regal molt bonic, un diploma i el llibre publicat amb tots els poemes de la III mostra Oberta de Poesia d'Alcanar. 
Un acte poètic de la mà del Tomàs Camacho, a qui volem agrair l'esforç de recollir els poemes a través del bloc de la mostra i coordinar l'edició del llibre amb les il·lustracions d'Alfredo Gavín (les tres edicions), un acte tan entranyable i un dinar ple de somriures per la retrobada anual on signem el llibre, ens fem comentaris i ens posem al dia del que anem somiant qualsevol moment.
Podem escoltar què ens explica el Tomàs en una entrevista a antenacaro.

BIBLIOGRAFIA DEL TOMÀS CAMACHO

SENSE LÍNIA

Quadre d'Isabel Villalba inspirat en un poema de Joan Guasch

Voldria ballar sobre els teus dits

la dansa de la llum i endinsar-me

dins  del capoll de la teva sol·litud.

Voldria saltar sota les heures

per riure amb tu

amb tendres promeses.

Voldria nedar dins la cara fosca de la lluna

i vessar les llàgrimes

per les llacunes del teu nom

per caminar en el fràgil equilibri

de l’horitzó distant

sense línia, sense cel ni oceà.

Somiador amb els peus sobre l’herba,

pensador amb les ales esteses sota la terra.

Si trobes la sortida

caldrà caminar per cercar-la 

en el dens teixit del laberint dels anys.

PER MOLTS ANYS JOAN!!!!!!!

DESPERTAR

Fot. Cèlia

Quan les estrelles desperten,

desperta la meva llibertat

i el meu amor per l’univers.


Despertar
quan la vida t'anorrea...
Despertar 
quan la fosca t'invaeix...
Despertar
a nou horitzó que t'espera...
Despertar
el record que ens ressuscita...
Despertar
el mirall de la comprensió...
Despertar
a la transparència...
.............. Anton. 

ESCENES D'ESTIU III

Fot. Cèlia (Beseit-2011)

El cel és un vitrall
de núvols desdibuixats

Ran de l’aigua
els caçadors contemplen l’horitzó.
Els seus cossos nus
envegen les onades
sense peixos, sense dol.

El cel és un vitrall

de somnis compulsius.

Colliré de les estrelles
algunes llavors, sense fressa,
per escampar-les pels núvols
i omplir de llum el cel.
T’ho presentaré a l’albada
mentre el roig il•lumina l’aigua..

El cel és un vitrall
d’enyorances sense retallar...

BON ANY 2012!


Al vitrall de la vida 
sempre hi ha la teva Tansparència... 
I pel cel blau les gavines 
que porten els teus records...

Onatge

DESITJOS PER UNS INSTANTS

AVUI EL SOL TENIA MANDRA

Regal del Manel Concernau

 Presonera d'una nit

sense esperança,

d'un aire enrarit de pors,

d'un amor carregat de ràfegues.

Alço la mà fins a tocar

la lluna

i em canta lletres sense noms,

músiques sense sons.

Dins del mar

endinso somnis

en barques de llàgrimes

amarades de dol.

ETIÒPIA

Etiòpia, un país africà. El país de Lucy. El país on han nascut els meus dos nous i guapíssims nebots. Un dia, Centdesitjos va decidir caminar cap a ells i, per fi, demà tornen junts cap a casa. Els desitjo tota la felicitat del món!

Sou un somni i un desig
teixit durant els anys d'esperança,
trenat durant el temps de solitud,
captivat per tot l'amor del món.

Papallones volaven sobre els cors
plens d'esperança.
Els pares us estaven esperant!

  

Benvinguts Zeburayé i Jamu!!!!

ESCENES D'ESTIU I

Fot. Cèlia

Mentre el sol s'anava ponent

uns llavis

llepaven d'altres llavis

i mugrons de seda

i somiaven vides vermelles

i trencaven pells

d'idees fosques.

Despertaven desitjos,

despertaven enveges.

Una era rossa i l'altra morena. 

DIES ESPECIALS

Centdesitjos m'ha emocionat!!!

 Ens ha fet aquest regal de dues maneres, digital i en mà. Una preciositat que ens ha emocionat molt.

 

  

Dins del silenci,
abraçades de mestral.
Un sol camí...

Temps de silenci

Fot Cèlia

Temps de silenci

i onades de xocolata.

El mar és brau! 

OMBRA

Fot. Cèlia

Molt lentament

mirant pètals de rosella

esdevens ombra... 

novesflors ha fet variacions sobre el mateix

Ombres en la llum
la rosella en el centre
pensant inquieta:
M'empolvaràs de groc fi
ara que lluesc roja?

Cor d'ombra entre llum
la rosella envanida
cavil·la inquieta:
M'empolsaràs d'insuls groc
ara que lluesc roja?

Carme ha dit...

Esdevens ombra
sense perdre el teu color
vermell espera

Elfreelang ha dit...

 

groga ombra dins la vermellor

de la flor una taca de color 

 

fanal blau ha dit...

 

 Pètals fràgils

escamparan les ombres

dins del vermell.

 

Joana ha dit... 

  

Darrere la mirada

el roig traspua.

El sol ixent

HAIKU D'ESPERA

Fot. Cèlia (xatrac)

És primavera
caminant cap a vosaltres.
Un dia més

Fa dies que Centdesitjos es va posar trista, li passa de tant en tant perquè està esperant els seus fills i es fa llarga l'espera. Centdesitjos és la meva germana petita i l'estimo molt. Un dia, després de llegir el seu bloc, vaig escriure-li aquest haiku al comentari i el va penjar sobre un poema de Martí i Pol. Quin gran honor! Però cada dia que passa és un pas endavant, ella ho sap. Camina cap a ells...

HORITZÓ

Fot. Cèlia

Et tindré dins

de l'horitzó de la tristesa.

Clavant espines. 

Carme ha dit...

Clavant espines
que el temps despuntarà.
Inofensives

fanal blau ha dit...
De la tristesa,
tastaré nous horitzons.
Per fer-ne engruna.

novesflors ha dit...
Canviaré l'horitzó
de la tristesa.
No saps que és primavera?

Laura ha dit...
Per fer-ne engruna,
transparència de la nit,
llum de la lluna.

NOVETATS I REGALS DE SANT JORDI

Sant Jordi porta moltes novetats editorials, enguany us vull presentar una de ben especial, un grup de vallencs hem escrit un relat col·loboratiu. Som dotze mans i han estat dotze dies per escriure, així que es va realitzar a velocitat vertiginosa.
Us presento:

DESDONCERT PER A VIOLÍ

Relat col·laboratiu escrit per dotze autors vallencs
per Sant Jordi de 2011

Margarida Aritzeta
Biel Guasch
Claustre de Bofarull
Joan Guasch
Sílvia Güell
Miquel Jassans
Cèlia Marcos
Joan-Josep Miracle
Agnès Padró
Josep M. Pallàs
Roger Roig
Núria Ventura

A més, Sant Jordi m'ha dut poesia, com de de l'Anton de rebaixes que em va deixar aquest poema:

Transparent com el pètal,
difusible com perfum,
estimat com llet de mare...
a teva ma rosa i llibre
cantin el bell concert
de l'estimança dilecta
de Pau i Amor a l'Univers.
............. Anton.

També he rebut roses i llibres, no me'n puc queixar!!!!

Onatge me n'ha enviat per triar i remenar, les voleu veure? Potser encara en queda alguna pel roser!

Tampoc em puc queixar d'amics i amats:

SANT JORDI

 Fot. Cèlia (Un paradís)

Aigua que passa entre els dits
entre els pits
entre els llavis
dins la boca.
Aigua de pell
aigua de sol
aigua de roca.

PRESONS 1

Fot. Cèlia (Decennals)

Se'ns han llagat els peus

de tantes llàgrimes vessades,

i els ulls

de tants camins desfets

per aprendre

que potser alguna vegada

cal deixar passar alguns ponts de l'ànima.

Nit presonera. 

REFLEXIONS

Un pensament

que s’escampa per la pell.

Lliure passió!

VIVIM POESIA

He mullat

els peus

cansats

dins l'escuma

de la dansa,

peus entumits

que segueixen el senderó 

ran de mar,

el pas de ronda

dels sentiments perduts,

peus errants

que equivoquen anhels

una i mil vegades,

que acluquen els ulls

a cops de marinada,

peus estranys

que trenquen pactes

de sensacions equívoques

i solituds insolents.

He mullat

els peus

cansats

dins la dansa

de l'escuma.

 El mes de l'entrada de la primavera ha deixat pas al mes de les roses i més poesia. Aquest és el poema que vaig llegir a la II mostra de poesia d'Alcanar i que havia servit d'inspiració per al quadre de l'artista i amiga Isabel Villalba que va exposar a la Lira vendrellenca l'any passat.

El recull de poemes ha estat editat per l'Ajuntament d'Alcanar.

LES GRULLES D'ORIGAMI

Visitant el bloc Caminem cap a vosaltres d'unes persones que m'estimo molt especialment, m'han animat a participar en aquesta iniciativa. Ens ho demana la Makiko, una japonesa que viu a Madrid però que vol enviar molts ànims a la seva gent de la forma que només ells saben fer: Les mil grulles d'Origami.

Quan hagi fet la meva després de veure el video, penjaré la foto al bloc per col·laborar a donar suport a la gent del Nord del Japó. Per a ells, rebre les 1000 grulles pot ser molt important! 

Las 1000 grullas from Makiko Sese on Vimeo.

DIA MUNDIAL DE L'EPILÈPSIA

Vas iniciar el viatge el dia 1 de setembre de 1989, uns dies abans que la teva gairebé bessona cosineta. Ets la segona (filla primera de la segona) dels catorze, després de la primera (filla del segon) i abans de la tercera (filla de la primera). 

Un poema haiku molt especial per a tu, preciosa, encara que segur que t'agradarà més el primer que t'he escrit que no pas el segon!

Camins de somnis
i  molts braços que t'acullen.
Bella adormida...

DIA POÈTIC