dimarts, 25 de novembre de 2008

TRANSPARÈNCIA SENSE FILTRE





Estranyament perduda, com el misteri
que cada any ens regala la natura
quin goig poder gaudir la llum, res l'atura
el solstici solar involuntari
entrellum de somnis de llunes i estels.

15 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

Margarida Aritzeta ha dit...

A la tardor, quan arriba el fred, enyorament de platja: transparència contra el blau intens, sobre la sorra nua

fermin ha dit...

Quants berenars a la primavera... i a la tardor. Quantes histories de pirates inventades... Quants records de la infantessa de la teva col·lega. Era el nostre racó preferit els caps de setmana. Preciós per cert.
Una abrasada, m'has posat nostàlgic.

novesflors ha dit...

Veig que tu també passeges vora mar ;)

Striper ha dit...

imagino aquest passei agafat de la ma i apropan-la si la brisa refreda masa.

Laura ha dit...

Precioses imatges, Cèlia...

Si la mar no hi fos,
prou que ploraria.
Per tenir on mirar
la lluna que em guia,
per poder tastar
sal i malvasia
vora el davallar
dels segons del dia.
Per imaginar
que com l'ona impia
no creus que en marxar
jo et recordaria.
Si la mar no hi fos,
prou que ploraria.

Laura ha dit...

Té la mà... em trec el barret. No puc dir res més.

Sal Ober ha dit...

muy muy bonito


saludos


http:\\coresemtonsdecinza.blogspot.com

Rosenrod ha dit...

¡Uau! Sólo puedo decir que me levanto el cráneo (como dice un amigo mío) ante tanto poeta reunido... ¡Qué envidia! (yo soy incapaz de hilvanar ni medio verso).

Un saludo!

Carme ha dit...

Tu, com l'escuma
que acarona la sorra
i es desfà sobre seu.
Jo com l'onada
que amara les roques
i mor i reneix.
Nosaltres com el vent
que belluga la profunditat del mar.

Tu l'escuma, jo la sorra,
jo l'onada, tu la roca,
tots dos aquest vent intens,
que ens remou les entranyes.

onatge ha dit...

Cèlia la mar és la meva debilitat.
Rep una abraçada salada..., de mar.

Tir amat...

Reposo a les roques.
Les onades
m’arriben a la cara,
la sal em
besa els llavis.

La mar
em coneix d’anys,
crida el meu nom,
li responc amb
un somriure.

Ens amarem
de silenci...
Ella parla
i jo escolto.

El sol com
un gran orfebre
fa les aigües
d’argent.

Baixo a la sorra;
petxines obertes,
restes de naufragis
i començaments
de nous viatges.

M’agrada l’absència
de gent.
Tres gavines
em diuen
bon dia.
Un vaixell
talla l’horitzó.

Embarco en
el meu vaixell
de paper, amb
ancora de sentiments
i rems de vida.

onatge.

zel ha dit...

Sabré, només per la flaire,
que el meu mar ets tu...
Vindré, sense mandra,
a submergir-me
sigui en la remor, sigui en la calma...
sé que l'ofec serà dolç...

Cesc ha dit...

Una preciositat...

Joan Martín ha dit...

Malgrat estar sagnat el seu cor, que allí adopta el nom propi de Gaià,aquest lloc fa gaudir el secret de l'encant. Sempre que uns ulls vessin, líquides, la seva mirada generosa.

- assumpta - ha dit...

"Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts"
M.Cinto

Aquest meu mar, que ara tan i tan enyoro ....

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc