dijous, 22 de gener de 2009

ATRAPADA I LLIURE

Sentir-se lliure i atrapada
d'amor
d'emoció
d'enyor.

Sortir de presons lloberes
i somniar
poder-me tancar
en tu
amb tu
fins tu
cap a tu
vers tu
on tu
quan tu
com tu
dins tu


Fot, Cèlia (La Pesquera, Beseit)

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Dolça condemna aquesta. Jo m'hi apunto també. Sempre lliure, però atrapat per l'amor.

onatge ha dit...

Vull sentir-me com tu...

Una abraçada atrapada i lliure.
onatge

Jesús M. Tibau ha dit...

però sense oblidar el jo

Catman ha dit...

es maco sentir-se aixi

Striper ha dit...

Isentir-ho fluir per dintre com l'aigua fresca del torrent.

Cesc ha dit...

áquest amb tu m'agrada molt :) les fotos em sonen :)

NeoPoeta ha dit...

uau! Fantàstic, de veritat... molt lleuger, gens recarregat, ple de tendresa i amor...

Cèlia ha dit...

Ja tens raó Jesús, mai oblidar el jo, però malgrat que passi els anys, m'agrada poder-me sentir encara tan lliure i atrapada (i felicitats).
Les fotos, Cesc, són d'aquest estiu, els Ports de Beseit (en sóc també una molt i molt i molt enamorada... hi ha un indret, impossible d'arribar sinó a peu i nedant, que jo crec que és el paradís. La llàstima és que ja no el podré veure mai més, amb l'edat...).
Em fa feliç, però, que també us agradi aquesta comdemna d'amor, és molt saludable!
I com sempre, gràcies a tots per les vostres paraules!

Carme ha dit...

Arribo tard, avui, però també m'agrada...

zel ha dit...

Com diu el Jesús, sense oblidar qui ets, el teu espai, per sempre teu!

Anna ha dit...

Deliciosa llibertat arapada...
Petonets.

Cèlia ha dit...

De nou, gràcies
Catman, si us plau, cada vegada que miro els teus magnífics blocs em perdo. Podries dir-me quin vols que comenti? No sé si tornaràs a mirar aquest missatge, però fa temps que em passa!

Laura ha dit...

Sí, jo també crec que és possible sentir el mateix éncara que passin els anys, i qui ho viu així pot considerar-se privilegiat, com tu, bonica. T'entenc perfectament.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc