divendres, 2 de gener de 2009

HISTÒRIES VEÏNALS


Ja s'ha publicat la nostra història veïnal, el segon relat de la cinquena tongada ha estat assassinat (per ordre d’aparició) pels veïns Roberthinos, Cèlia (c'est a dire, moi), Grum i Khalina,
ara, no sé dir-vos on comença cadascú! per llegir-la, visiteu...

HV 5/2: L'exclusiva (La premsa rosa)

13 comentaris:

khalina ha dit...

t'esperaves que acabaria així?

llegint les pistes del post anterior, crec que sé qui`pot ser.

Cesc ha dit...

Ostres jo no sabia de que anava aixo però ara m'hi fico a invetigar...

Josep ha dit...

Si poses aquestes fotos jo ja no em puc concentrar en el text!

Cèlia ha dit...

Hola Khalina, mentre escrivia el meu tros d'història veïnal, pensava: apa, embolica que fa fort! I que el proper desentortolligui una mica! I saps què? em sembla que grum també t'ho va deixar difícil, però el final ha estat apoteòsic! I l'apuntador? ha quedat viu? he! he!

Cèlia ha dit...

Cesc, no ho havies vist?, jo per falta de temps no he pogut col·laborar en d'altres iniciatives blocaires, és que a to no s'hi pot arribar!

Cèlia ha dit...

Benvingut Josep, la fotografia la devem al veí de dalt, que sap remenar bé a la recerca de la foto perduda...!

khalina ha dit...

Cèlia, ho vau deixar ben embolicat i tot a punt per convertir als protagonistes en una mica assassins :)

Laura ha dit...

M'ha agradat molt! Això de les HV és una mica màgic, oi? Sempre acaben semblant fetes per una sola mà... Petonets.

Cèlia ha dit...

Bé, trobo que té molt de mèrit la resolució, amb tot l'embolic, d'aquesta història del cor. Jo no sé si alguns acaben així, potser per això prefereixo l'anonimat...

Cèlia ha dit...

Gràcies Laura, sí que passa. No sé si ens surt així o el veí hi fa alguna espenteta, però sempre són històries que paguen la pena...

El veí de dalt ha dit...

Cèlia, la gracia és aquesta: no saber qui ha escrit què. Crec que és uan de les millors que s'han fet fins ara. De debò t'ho dic...

merike ha dit...

Aquest blog és molt meravellós de mirar! És sobre tot el que puc fer per ara... Però molt bonic!! Adorable, Cèlia!!

Lliri blanc ha dit...

benvolguda Cèlia, volia fer-te les meves enhorabona pel teu blog.Ets molt productiva,em fa gràcia entrar al teu raco' ple de tantes coses màgiques i colors que condueixen al mon de la fantasia pura...i la lluna no falta mai!
una abraçada

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc