dijous, 19 de febrer de 2009

DOL I DOL


Ànima trista
d'herois extingits.
Ferides amarrades
per desigualtats,
per ambicions...

17 comentaris:

zel ha dit...

Senzillament, colpidor...Osti, m'ha vingut pell de gallina...
petons, princesa.

Striper ha dit...

I per estupida codicia

Carme ha dit...

Sí que fa estremir...

L'ànima trista com els pins extingits.

O els herois extingits com els pins...

Cesc ha dit...

Que bonic, que trist, que real, gràcies per tornar...

Cèlia ha dit...

Hola novament a tothom, un hola més tranquil després d'uns dies d'enrenou. M'alegro de poder-vos continuar llegint a tots els qui sou amics i m'alegro també d'anar coneixent gent nova que va passant per aquí a recollir estonetes agradables... no us penseu, que la grip m'ha deixat encara un mal de cap...

Sergi M. Rovira ha dit...

Gràcies Cèlia.
;-)
(I no té res a veure amb allò de "Gracias Espíritu Santo"...)

Laura ha dit...

Doncs sí, els herois que miren el cel com els arbres, alguns conscients buscant la immortalitat i d'altres, herois sense saber-ho, pensant que cauen d'incògnit quan, en canvi, els acaba recordant tothom. Escrit i imatge lliguen perfectament. Una abraçada i benvinguda! :-)

Jeroni Maleuff ha dit...

Ai, l'extinció dels herois!
Ai, les ferides amarrades!
Tot plegat fa feredat.

Jesús M. Tibau ha dit...

un to de pessimisme?
ànims

rebaixes ha dit...

Ara recordo per que no vinc a casa teva i posar-hi comentaris,t'ho he de dir, però no canviies el criteri que em puguis tenir. No puc llegir el teu bloc per que la meva vista no cala en els colors que hi tens, em queda fosc i ves per on...
Avui hi he tornat a donar un tomb des de dalt a baix i algunes coses,... M'ha passat en altres.
El bloc queda impresionant, però de veritat no puc llegir-lo, podria jo fer quelcom i no quedar-me aixì... O tu sap com? Gràcies. Jo m'he posat entre els teus seguidors i un dia que en vaig posar una pila de noms, quan compia els 78 anys, diria que tu hi eres,... Perdona si t`he cansat,Anton.

Cèlia ha dit...

Hola Anton, no ets l'únic que li passa, només que puc dir-te que al costat dret del bloc tinc tots els pensaments escrits per reculls i allí el color és més clar (normalment lila, el meu color preferit), però no t'hi amoïnis, que ens anem trobant i coincidint en d'altres blocs i et segueixo amb admiració.

Avi Gres ha dit...

Amic Anton:
A mi em passava que les lletres clares en fons obscur em ballaven de petites que eren, fins que el nano em va pujar el "zum" de la pantalleta (abaix a la dreta, que és una lupa amb un 100% al costadet) i ara ja hi veig millor... Però si el problema és de colors podries subscriure't al RSS i llegir el text allà (això diu el noi...)
Bona nit Anton i disculpi Cèlia la intromissió, però com és amic meu vostè ho entendrà.
Apadéu!

Cèlia ha dit...

Moltes gràcies, avi Gres, el noi li ha donat molt bon consell, jo també m'hi posaré un dia d'aquests a veure si me'n surto amb el RSS. Totes les intromissions per ajudar i millorar són molt ben vingudes!

- assumpta - ha dit...

A mí també m'ha deixat tocada.
Colpidor, si senyor, i molt!
Gràcies Cèlia per haver tornat !!!
Cuida't !!!
Un petonettt !!!
;)

onatge ha dit...

Potser són els únics que de veritat tenen i estimen les seves arrels i són fídels als seus sentiments, resten i viuen lliures de qualsevol religió i no els ofega o esclavitza cap color polític...

Una abraçada.
onatge

Abogada en Bcn ha dit...

Ostres...

Estàs bé??

Una abraçada!

mossèn ha dit...

vaja, bo ... salut

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc