dijous, 19 de març de 2009

FUM PER L'OBLIT


Fum per oblidar l'oblit
i renéixer més enllà
com una flor del desert.


He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats

sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.

Fum per oblidar l'oblit

i renéixer novament
com un tendre floc de neu.



La visió de la Carme de Col·lecció de moments








qui sap si ha dit...

Res em manca tant
com els lilàs del teu jardí,
perquè em duen a tu
amb aquells moments perduts
compartits,
on destriàvem els somnis
de les realitats
i el fum dels encenalls
del foc mare que el feia néixer.
Des d’aleshores
cerco per llunyans camins
la flor de neu
i la flor del desert,
que només tu
em vas ensenyar a trobar.
Sense tu res em sap com abans,
perduts jardins,
perdudes les flors,
perdut el temps
que uns instants fou nostre.
Encetaré un retorn
que em dugui de nou amb tu,
encara que no em pertanyi
la vida que ara visquis.

menta fresca ha dit

M'agradaria ser fum per poder oblidar.
N'he cremat masses d'instants i ja sé que la meva collita és erma.
No vull crear més realitats.
No en vull més de somnis, ni enmig de la boira ni sense ella.
Ja no els vull.
Fum per convertir-me en oblit i poder néixer altre cop, lluny, molt lluny.

onatge ha dit

Cada oblit té el
seu foc i la seva cendra.

Sort que després
de cada fred
neix na nova flor.

Cada instant acaba
tenint el seu oblit.

I cada realitat
té el seu somni.

Entre la boira
els pètals d'un amor...

Cada fum té la seva flama
i de la brasa un nou
fruit teu i "meu".

La Carme ha dit

Fum com els núvols de mots
que es disgreguen poc a poc.
Passes perdudes en el temps
i gestos equivocats.


Traçaré arcs en el cel
i recolliré escumes de la mar
i deixaré petjades a la sorra.

I el mateix camí,

serà un nou camí.
Una renaixença.


La Laura ha dit:

Si pogués oblidar les boires grises
potser m'ofegarien la bellesa i l'alegria.
Miraré de no pensar-hi
i, en canvi, seré més feliç quan, sent feliç, més les recordi.

15 comentaris:

Carme ha dit...

Saps, què és el primer que em ve al cap en llegir-te?

M'agradaria haver escrit jo aquest poema, però és teu i és preciós i em sembla que m'explica.

Cèlia ha dit...

Gràcies Carme per aquest bellíssim compliment, venint de tu, que escrius com els àngels, em fa molta il·lusió!

Striper ha dit...

Fum per oblidar es el mateix que esfumar-se.

zel ha dit...

Jo també el trobo preciós...i fa pensar, eh? que això ens fa falta. petons!

Jesús M. Tibau ha dit...

renèixer és una tasca que cada dia tinc a l'agenda

qui sap si... ha dit...

Res em manca tant
com els lilàs del teu jardí,
perquè em duen a tu
amb aquells moments perduts
compartits,
on destriàvem els somnis
de les realitats
i el fum dels encenalls
del foc mare que el feia néixer.
Des d’aleshores
cerco per llunyans camins
la flor de neu
i la flor del desert,
que només tu
em vas ensenyar a trobar.
Sense tu res em sap com abans,
perduts jardins,
perdudes les flors,
perdut el temps
que uns instants fou nostre.
Encetaré un retorn
que em dugui de nou amb tu,
encara que no em pertanyi
la vida que ara visquis.

menta fresca ha dit...

M'agradaria ser fum per poder oblidar.
N'he cremat masses d'instants i ja sé que la meva collita és erma.
No vull crear més realitats.
No en vull més de somnis, ni enmig de la boira ni sense ella.
Ja no els vull.
Fum per convertir-me en oblit i poder néixer altre cop, lluny, molt lluny.

Nuria (fenix) ha dit...

Hola,arrivo desde el blog de la Carme.
Deixem dir-te que m'ha semblat precios passejar una estona per el teu blog,Celia . Com diu la Carme,a mi també m'agradaria saber plasmar els sentiments i les emocions amb paraules tant boniques.
Gràcies, Nuria.

Cèlia ha dit...

Moltes gràcies a tots! I Benvinguda Núria, hi pots passejar sempre que vulguis.

onatge ha dit...

Hola Cèlia ahir dissabte vaig fer allò que faig jo, deixar-me penetrar pel poema i treure enfora la digestió, però em va donar error, i veig que no va gravat. Ara ho tornaré a fer tot i que donat que no em quedo còpia del que envio, ja noserà el mateix.

Cada oblit té el
seu foc i la seva cendra.

Sort que després
de cada fred
neix na nova flor.

Cada instant acaba
tenint el seu oblit.

I cada realitat
té el seu somni.

Entre la boira
els pètals d'un amor...

Cada fum té la seva flama
i de la brasa un nou
fruit teu i "meu".

Metàforicament, aquest "meu" vull dir de la teva parella.

Rep una abraçada potser per l'oblit o pel fum...

Salut.
onatge

Carme ha dit...

M'encanten aquests festivals poètics improvisats

caterina ha dit...

Estaria bé, a vegades, poder oblidar certes coses però amb això també oblidariem les lliçons apresses, necessàries per tirar endavant en aquesta vida a cops complicada.

Abogada en Bcn ha dit...

Preciós. Sense paraules...

Quin nivell noia...

menta fresca ha dit...

gràcies pels ànims que m'has deixat a casa, bonica.
Una dolça abraçada.

Laura ha dit...

Si pogués oblidar les boires grises
potser m'ofegarien la bellesa i l'alegria.
Miraré de no pensar-hi
i, en canvi, seré més feliç quan, sent feliç, més les recordi.

Petons bonica. He llegit les teves paraules diverses vegades i cada cop hi trobo una cosa nova preciosa.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc