dijous, 26 de març de 2009

OFRENA


Al Sergi, la Sònia, la Gemma, el Xavier, la Mireia, la Míriam, la Gisela.





Us voldria oferir ara

una serenor que no havia nascut.
Era un desert sense vent.
Voldria obrir les mans

i donar-vos el coratge
d'un arbre coronat de verd,
un camí
d'oasi.
Ja no hi ha temps.

Ja no hi ha camí.

Només resta l'arbre
per viure,
per sentir,

com una ombra fràgil

en el no res,
en un desert sense fi.

14 comentaris:

Cesc ha dit...

Quina ofrena més sentida... m'agrada molt, surt del què un porta i creu perquè ho ofereix...

mossèn ha dit...

amen ... salut

Carme ha dit...

Accepto, amb goig
aquesta serenor
que encara no ha nascut.
La gestarem entre les mans,
per abastar-la més tard
quan poguem amarar-nos-en
serenor i desig de viure.

Striper ha dit...

MMM una ofrena en format poema exquisita per els sentits. Petons.

Jeroni Maleuff ha dit...

Malament, rai, si no hi ha camí!

Els del PiT ha dit...

Suposo que hi ha un missatge encobert que desconec, però com sempre, un text preciós Cèlia.
sergi
A mi també m'ha agradat, eh?
avi gres

Cèlia ha dit...

Cesc, sí que ho és molt, de sentit, perquè són persones que m'importen molt. Desitjaria que ho sabessin, malgrat que jo havia de trobar el meu propi camí.

Mossèn: Així sigui i saqlut també per tu, que ens cal!

Carme: Ells també ho han acceptat, però em sembla que els falta comprendre, saber posar-nos els uns a la pell dels altres.

Striper: gràcies, si els teus sentits l'aprecien, m'honora molt.

Jeroni: No hi ha el que voldríem, però segur que algún hi ha, fins ara hem anat caminant.

Els del PiT: Són pensaments, introspeccions personals. Què en faríeu de saber-ho? Ja n'hi ha prou en esbrinar com em sento, penso que és el més important.
Avi, si a vos també us ha agradat, trapella com sou, ja va bé!

Nymnia ha dit...

Que bonic Cèlia! He tingut sort de trobar-te perquè de veritat que he estat mirant el blog i m'agraden molt les teves paraules! un petonet!

Abogada en Bcn ha dit...

M'ha encantat l'ofrena. Petonassos!

- assumpta - ha dit...

Una ofrena amb molt de sentiment, com sempre ens ho demostres amb les coses que fas. I n'estic segura que ben aviat hi haurà un nou camí per aquest trajecte.
Preciós, un petó Cèlia!

onatge ha dit...

Hola Cèlia m'ha arribat la teva ofrena i...


Benvinguda i nascuda
la teva serenor.

Tots els deserts
són diferents.

Què és el temps...?

Sempre sempre
hi ha camí.

Amb l'arbre sempre
tenim la força
de les seves arrels.

De vegades el desert
l'allarguem nosaltres...,
amb cada llàgrima
i somriure engendrem
una nova duna.


Salut.
onatge

Mon ha dit...

la veritat es que aquest versos transpiren el que diuen

Lliri blanc ha dit...

llegir-te ja és una serenor!
Una abraçada molt forta

Cèlia ha dit...

Nymnia, benvinguda sempre a Transparència, gràcies Abogada, gràcies Assumpta, gràcies on, gràcies Lliri, a qui admiro molt.
Però gràcies Onatge per les teves respostes, que m'ajuden a trobar camins. Qui na capacitat de resposta ràpida i de creació!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc