dimecres, 22 d’abril de 2009

ESCLATS D'ABRIL, Rami di rose galattiche!


Travessaré els carrers
dels cors trencats

per olorar pètals vermells
acaronar la flor de l'alba
mirar llibres novells
tastar el polsim del temps
escoltar el cant dels ocells

per olorar la flor de l'alba
acaronar llibres novells
mirar el polsim del temps
tastar el cant dels ocells
escoltar pètals vermells

per olorar llibres novells
acaronar el polsim del temps
mirar el cant dels ocells
tastar pètals vermells
escoltar la flor de l'alba

per olorar el polsim del temps
acaronar el cant dels ocells
mirar pètals vermells
tastar la flor de l'alba
escoltar llibres novells

per olorar el cant dels ocells
acaronar els pètals vermells
mirar la flor de l'alba
tastar llibres novells
escoltar el polsim del temps

I et crearé realitats fantàstiques
com rams de roses galàctiques.



qui sap si... ha dit...

T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre descobreixes les olors
que t’he amagat
en una primavera de sol i pluja,
de flors esclatades i capolls per obrir.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre busques les carícies
que duen de la teva pell a la meva pell.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre mires per l‘infinit proper
com he cercat els motius
que t’il•lusionen.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre tastes amb els gust als llavis
tot un ventall de petons improvisats
que et venen amb la suavitat del moment
i la intensitat del sentiment.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre escoltes
amb la meva veu flonja els versos
que et canto donant-te la benvinguda.
I tots dos farem realitat les quimeres,
primeres,
que ens van apropar.

21 comentaris:

Carme ha dit...

Molt bonic, Cèlia, per celebrar Sant Jordi. Una bona diada!

Cesc ha dit...

Preciós... preciós...

XeXu ha dit...

Un cop més aquestes combinacions fan un escrit preciós, o millor dit, múltiples escrits preciosos, molt escaients tots per la data!

Striper ha dit...

El llibres no llegits son novells?
i els llibres incompresos? Que Son?
Feliç sant Jordi.

menta fresca ha dit...

Feliç diada de Sant Jordi bonica!

Abogada en Bcn ha dit...

uaaalaaaa!!! et mereixes el primer premi dels jocs florals universals!!!! Un petonàs i que tingueu un bon dia!

rebaixes ha dit...

Dius tantes coses que se'm crussen els cables, he tindut que respirar i situarme en les escales, ja que cada graó podem posar-hi tantes peuades que no sabem si som a dalt o al de baix o retornem. Una combinació que demostra teves dots. He passat uns moments en que la boca era mel. Gràcies. Anton.

Mireia ha dit...

Mooolt profund!

caterina ha dit...

Abril= Sant Jordi, primavera, natura, amor, llibres. Un poema molt ben trobat :)

Besades!

Geanina Codita ha dit...

Hola,
El amor siempre nos acompañan, el amor a la gente que nunca lo abandonarían. Todos mis buenos pensamientos que has enviado!

USD ha dit...

'encantes els dos primers versos

Lliri blanc ha dit...

Rami di rose galattiche!
Les teves paraules corren una darrere l'altra amb un ritme i una melodia que esclata amb la preciositat de la frase final(que t'he traduit en italià)
petons floreals

Cèlia ha dit...

Des de sempre, Sant Jordi em té atrapada: la llegenda, els llibres i les roses... i la fragància de les roses de jardí que floreixen a l'abril... no hi ha mes més bonic! Gràcies a tots!

Nymnia ha dit...

Molt maco! Una bona manera de dedicar sant jordi. Jo arribo tard, però és bonic igual! Un petó!

novesflors ha dit...

M'agrada com has sabut jugar amb les paraules. M'has recordat un poema que potser un dia posaré al blog, l'hauria de cercar, ara mateix no sabria donar-te'n la referència. El poeta fa aquest mateix tipus de joc.

qui sap si... ha dit...

T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre descobreixes les olors
que t’he amagat
en una primavera de sol i pluja,
de flors esclatades i capolls per obrir.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre busques les carícies
que duen de la teva pell a la meva pell.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre mires per l‘infinit proper
com he cercat els motius
que t’il•lusionen.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre tastes amb els gust als llavis
tot un ventall de petons improvisats
que et venen amb la suavitat del moment
i la intensitat del sentiment.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre escoltes
amb la meva veu flonja els versos
que et canto donant-te la benvinguda.
I tots dos farem realitat les quimeres,
primeres,
que ens van apropar.

Joana ha dit...

"Mirar el polsim del temps..." és una expessió que va més enllà de qualsevol lectura. Un pas enrera per a continuar endavant!
Salutacions!

Cèlia ha dit...

Ja us ho vaig explicar, el meu mestre sempre ha estat Pere Quart, però també he admirat a Martí i Pol. I a molts d'altres, és clar!
penseu però que a la meva infantesa poca poesia en català podíem llegir!

Mireia ha dit...

"tots dos farem realitat aquestes quimeres", que bonic.

MAKULU ha dit...

Hola Celia es molt bonic el poema.
Ens veiem dema

Mon ha dit...

son preciosos . Ara cerquem els raigs de maig...

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc