Travessaré els carrers
dels cors trencats
per olorar pètals vermells
acaronar la flor de l'alba
mirar llibres novells
tastar el polsim del temps
escoltar el cant dels ocells
per olorar la flor de l'alba
acaronar llibres novells
mirar el polsim del temps
tastar el cant dels ocells
escoltar pètals vermells
per olorar llibres novells
acaronar el polsim del temps
mirar el cant dels ocells
tastar pètals vermells
escoltar la flor de l'alba
per olorar el polsim del temps
acaronar el cant dels ocells
mirar pètals vermells
tastar la flor de l'alba
escoltar llibres novells
per olorar el cant dels ocells
acaronar els pètals vermells
mirar la flor de l'alba
tastar llibres novells
escoltar el polsim del temps
qui sap si... ha dit...acaronar la flor de l'alba
mirar llibres novells
tastar el polsim del temps
escoltar el cant dels ocells
per olorar la flor de l'alba
acaronar llibres novells
mirar el polsim del temps
tastar el cant dels ocells
escoltar pètals vermells
per olorar llibres novells
acaronar el polsim del temps
mirar el cant dels ocells
tastar pètals vermells
escoltar la flor de l'alba
per olorar el polsim del temps
acaronar el cant dels ocells
mirar pètals vermells
tastar la flor de l'alba
escoltar llibres novells
per olorar el cant dels ocells
acaronar els pètals vermells
mirar la flor de l'alba
tastar llibres novells
escoltar el polsim del temps
I et crearé realitats fantàstiques
com rams de roses galàctiques.
com rams de roses galàctiques.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre descobreixes les olors
que t’he amagat
en una primavera de sol i pluja,
de flors esclatades i capolls per obrir.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre busques les carícies
que duen de la teva pell a la meva pell.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre mires per l‘infinit proper
com he cercat els motius
que t’il•lusionen.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre tastes amb els gust als llavis
tot un ventall de petons improvisats
que et venen amb la suavitat del moment
i la intensitat del sentiment.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre escoltes
amb la meva veu flonja els versos
que et canto donant-te la benvinguda.
I tots dos farem realitat les quimeres,
primeres,
que ens van apropar.
.jpg)
Escrits
21 Pensaments:
Molt bonic, Cèlia, per celebrar Sant Jordi. Una bona diada!
Preciós... preciós...
Un cop més aquestes combinacions fan un escrit preciós, o millor dit, múltiples escrits preciosos, molt escaients tots per la data!
El llibres no llegits son novells?
i els llibres incompresos? Que Son?
Feliç sant Jordi.
Feliç diada de Sant Jordi bonica!
uaaalaaaa!!! et mereixes el primer premi dels jocs florals universals!!!! Un petonàs i que tingueu un bon dia!
Dius tantes coses que se'm crussen els cables, he tindut que respirar i situarme en les escales, ja que cada graó podem posar-hi tantes peuades que no sabem si som a dalt o al de baix o retornem. Una combinació que demostra teves dots. He passat uns moments en que la boca era mel. Gràcies. Anton.
Mooolt profund!
Abril= Sant Jordi, primavera, natura, amor, llibres. Un poema molt ben trobat :)
Besades!
Hola,
El amor siempre nos acompañan, el amor a la gente que nunca lo abandonarían. Todos mis buenos pensamientos que has enviado!
'encantes els dos primers versos
Rami di rose galattiche!
Les teves paraules corren una darrere l'altra amb un ritme i una melodia que esclata amb la preciositat de la frase final(que t'he traduit en italià)
petons floreals
Des de sempre, Sant Jordi em té atrapada: la llegenda, els llibres i les roses... i la fragància de les roses de jardí que floreixen a l'abril... no hi ha mes més bonic! Gràcies a tots!
Molt maco! Una bona manera de dedicar sant jordi. Jo arribo tard, però és bonic igual! Un petó!
M'agrada com has sabut jugar amb les paraules. M'has recordat un poema que potser un dia posaré al blog, l'hauria de cercar, ara mateix no sabria donar-te'n la referència. El poeta fa aquest mateix tipus de joc.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre descobreixes les olors
que t’he amagat
en una primavera de sol i pluja,
de flors esclatades i capolls per obrir.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre busques les carícies
que duen de la teva pell a la meva pell.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre mires per l‘infinit proper
com he cercat els motius
que t’il•lusionen.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre tastes amb els gust als llavis
tot un ventall de petons improvisats
que et venen amb la suavitat del moment
i la intensitat del sentiment.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre escoltes
amb la meva veu flonja els versos
que et canto donant-te la benvinguda.
I tots dos farem realitat les quimeres,
primeres,
que ens van apropar.
"Mirar el polsim del temps..." és una expessió que va més enllà de qualsevol lectura. Un pas enrera per a continuar endavant!
Salutacions!
Ja us ho vaig explicar, el meu mestre sempre ha estat Pere Quart, però també he admirat a Martí i Pol. I a molts d'altres, és clar!
penseu però que a la meva infantesa poca poesia en català podíem llegir!
"tots dos farem realitat aquestes quimeres", que bonic.
Hola Celia es molt bonic el poema.
Ens veiem dema
son preciosos . Ara cerquem els raigs de maig...
Publica un comentari