dijous, 2 d’abril de 2009

TRES LLÀGRIMES













Petites orquídies
germinen al cor
per baixar fins a la balç
en un crit blanc de pluja,
abocar l'ànima sense recança
i travessar el riu sense nom.

Tres pètals, tres sèpals,
tres llàgrimes.

15 comentaris:

Lliri blanc ha dit...

Tres vegades preciosa!

Striper ha dit...

llagrimes si pero de color i polen..

Carles Casanovas ha dit...

En Sisa és un gran poeta...

...Que casa meva, és casa vostre
...si és que ja cases d'algu.

L'has escoltada Merike ?

Carme ha dit...

Doncs tres petonets per tu, per una poesia tan bonica!

Cèlia ha dit...

Un petó per a valtros! I Carles, tot i que estic contenta de la teva visita, ja m'agradaria a mi anar de vacances a Finlàndia! No sé la Merike, però a mi m'ha agradat des de petita! Tinc uns records!

Cesc ha dit...

Els petals són portadors de bellessa i pot atraure les llàgrimes.

Jesús M. Tibau ha dit...

i tres abraçades

Cèlia ha dit...

Cesc, els teus comentaris sempre són poètics en sí, gràcies. I a tu, Jesús, pels teus llibres, per la teva poesia, pels teus jocs!

- assumpta - ha dit...

TRES-OR!

Això és el que sempre hi trobo jo aquí!
Gràcies, Celia!
Una abraçada!
;)

Joan Martín ha dit...

És maca, aquesta poesia, fa aturar els comentaris.
Salutacions

mossèn ha dit...

ahir vaig veure una orquídea i no vaig inmortalitzar-la ... salut

novesflors ha dit...

Abocar l'ànima sense recança... ens plourà amor.

zel ha dit...

N'hi pots afegir una de meva? petons!

Mon ha dit...

fa molt temps que no escric cap poema jo diria que des de 1997 quan va neixer la meva filla... i es que son tant bonics els teus i us envejo tant sanament a tot els que escribiu poemes als vostres blogs, que potser m'animi un dia a cridar a les muses i deixi quelcom semblant a uns versos sota el meu garrofer

qui sap si... ha dit...

Com el cingle,
guarda el tresor
de l’orquídia,
com la terra
ho fa el preuat tresor
del seu metall,
em guarda el cor
el teu record,
i el record em duu flaires
novells del seu perfum.
Pinta la natura les fràgils flors,
perquè en guardin els ulls
tancats en la retina
la il•lusió de la llum que millor
amb els teus cabells combina.
Vessen llàgrimes ulls clucs
adormint-se entre sanglots,
i ressonen a la vall
els cants d’ocells
de cingle en cingle.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc