Gotes de sorram'esvaloten els cabells
i els dits de plata
m'hi deixen una estela persistent.
onatge ha dit...Segueixo la teva estela,
però a la sorra només
petxines obertes
sense promesa ni testament.
Joana ha dit...
I em deixo endur per el vent,
cap a la boira,
volant...
-
Arriba la onada
i amb ella, la gavina
alça un vol d'urgència,
sense un destí definit.
-
sé que sóc un gra de sorra, però immens al meu dintre, com tu.
-
Arreplegue les petxines
mire l'estela d'argent
escolte cants de gavines
ensume salabre al vent.
I els aromes de braves de xiringuitu pentinen els pèls del nas esporuguits per la sal marina...
Joan Martín ha dit...
... per agafar,
amb la punta dels dits,
el vol,
real,
d'una idea
que vol.
El dibuix de l'ànima al vent.
Jocs de llum a la sorra ,
ombres d'ales i dels teus cabells.













I amb polsim de sal que lluira com plata amb el sol.
que l'aigua ha esborrat,
segueixo l'estandart
del vent als teus cabells.