dijous, 21 de maig de 2009

LLUM DE PRIMAVERA


Quan els dies clouen els matins
vers els vespres
i les nits es filtren imperceptibles
fins que es fan eternes,
la teva veu xiuxiueja

com una corba
endolcida
per les ones

d'una melodia greu i amant.

Ja no serem mai més

el que ara som.
Camí cap a l'aigua

s'enfosquirà el cel.
L'Univers haurà donat

infinites voltes sobre el seu eix.

Finalment veurem la llum
de primavera.


10 comentaris:

USD ha dit...

mediterranis com som, la llum ens dóna vida

Striper ha dit...

No he pogut apartar els ulls de la foto, records de vacançes i no m'he pogut concentrar en el poema. Un peto.

Cèlia ha dit...

No m'estranya, jo també ho recordo i prefereixo el bany, sens dubte! I en tinc tants a la memòria!

rebaixes ha dit...

I tot pot pasar en un instant...
Estem cansats de viure el dia a dia,per desembarcar en una nov primavera.
Avui pensava jo quelcom del temps, finit, infinit?
... els dos acaronaven
el vent i la llum
l'un la galta
l'altra mirava el seu camí detemps
amb quin es quedava si necessitava
els dos.
He improvisat aquí el pensament
La idea la tinc, però no tinc la teva facilitat. Bon dia i gràcies per ajudar-me a pensar. Potser l'acabo quan pugui. Anton.

Carme ha dit...

Gràcies per dur-nos la llum de primavera fions aquí i un retallet de vaances i el teu poema. Jo sí m'he anat passejant per tot a poc a poc... una cosa després de l'altra.

Helena Arumi ha dit...

Quin poema més veritable i bell.
Un cant a la vida insadollable.

(Celia a SENSACIONS, no es poden deixar comentaris?, és que no he pogut o no ho he sabut fer)

petonassos!!

:)

Cèlia ha dit...

Anton, jo també necessito el meu temps i el meu treball. De vegades, mentre feinejo, em ve alguna idea al cap i l'escric. Això serà la primera eina de treball, el concepte. Després miro d'anar posant imatges, trencaments... i penso quina serà la manera d'estrofar, el reconverteixo i trio el que més m'agrada. Tot i així sóc impulsiva i es nota, perquè caldria més treball.

Carme, passeja tan com vulguis perquè és una casa oberta a tothom, amb els seus racons i raconets per quedar-s'hi amagat una estoneta.

Helena, moltes gràcies. Sensacions recull pensaments de Transparència que etiqueto Sensacions. Sí que es pot comentar, està a la part superior del post o apunt, on diu pensaments. Sempre em resisteixo a que quedi el nom "comentari" perquè el trobo més frívol tot i que és real, és un comentari. També m'he resistit sempre a posar "poema o vers" i també en dic "pensament". Ja aniré decidint què en diré a partir d'ara després d'una conversa que vaig tenir fa poc. Ara per ara, però, clica sobre l'apunt on diu "pensaments" i es posa el comentari. Coses de canviar el "xasis"!

mossèn ha dit...

amb aquesta fotografia ... em venen ganes de remullar-me el cul !!! ... algú més s'hi apunta ??? ... salut

Mireia ha dit...

M'hi apunto mossèn

fanal blau ha dit...

preciós poema, cèlia!

una abraçada!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc