Adquirint consciència de l'Univers gaudint de la màgia de la vida
RECULL DE PENSAMENTS DE TRANSPARÈNCIA
ELS PENSAMENTS QUE HAVIEN ESTAT PUBLICATS A TRANSPARÈNCIA ESTAN RECOLLITS A LA PART DRETA DEL BLOC ALS BOTONS DE COLOR LILA. PER LLEGIR-LOS CAL CLICAR SOBRE EL BOTÓ.
US ACULLO DINS LA MEVA CLOSCA
Sortirem aviat de la closca que inversament insadollable anota a la pell tosca l'engruna salvatge i insaciable.
Quan els dies clouen els matins vers els vespres i les nits es filtren imperceptibles fins que es fan eternes, la teva veu xiuxiueja com una corbaendolcida per les ones d'una melodia greu i amant. Ja no serem mai més el que ara som. Camí cap a l'aigua s'enfosquirà el cel. L'Univers haurà donat infinites voltes sobre el seu eix. Finalment veurem la llum de primavera.
I tot pot pasar en un instant... Estem cansats de viure el dia a dia,per desembarcar en una nov primavera. Avui pensava jo quelcom del temps, finit, infinit? ... els dos acaronaven el vent i la llum l'un la galta l'altra mirava el seu camí detemps amb quin es quedava si necessitava els dos. He improvisat aquí el pensament La idea la tinc, però no tinc la teva facilitat. Bon dia i gràcies per ajudar-me a pensar. Potser l'acabo quan pugui. Anton.
Gràcies per dur-nos la llum de primavera fions aquí i un retallet de vaances i el teu poema. Jo sí m'he anat passejant per tot a poc a poc... una cosa després de l'altra.
Anton, jo també necessito el meu temps i el meu treball. De vegades, mentre feinejo, em ve alguna idea al cap i l'escric. Això serà la primera eina de treball, el concepte. Després miro d'anar posant imatges, trencaments... i penso quina serà la manera d'estrofar, el reconverteixo i trio el que més m'agrada. Tot i així sóc impulsiva i es nota, perquè caldria més treball.
Carme, passeja tan com vulguis perquè és una casa oberta a tothom, amb els seus racons i raconets per quedar-s'hi amagat una estoneta.
Helena, moltes gràcies. Sensacions recull pensaments de Transparència que etiqueto Sensacions. Sí que es pot comentar, està a la part superior del post o apunt, on diu pensaments. Sempre em resisteixo a que quedi el nom "comentari" perquè el trobo més frívol tot i que és real, és un comentari. També m'he resistit sempre a posar "poema o vers" i també en dic "pensament". Ja aniré decidint què en diré a partir d'ara després d'una conversa que vaig tenir fa poc. Ara per ara, però, clica sobre l'apunt on diu "pensaments" i es posa el comentari. Coses de canviar el "xasis"!
Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...
Mirava l'aigua freda amb transparència, i el gra s'esgrogueia en un racó, i el verd desaparexia al voltant només la flor vermella quan el sol es pon.
ELS PREMIS DE LA CATOSFERA
ELS MEUS BITXOS
Bon estiu!
Paraules del Xexu, imaginari Tolkien
Cèlia, així m'agrada, que ensinistris bé el teu llinatge. Així els fills de Cèlia, dama de Rohan, esdevindran grans reis dels homes, llurs proeses lloaran moltes cançons des d'ara fins a la fi dels dies, i na Nienna la vàlier no haurà de vessar mai cap llàgrima per ells.
- Cèlia, “Transparència”. Perquè si no hi fos, algú l’hauria d’haver inventat. Perquè m’agrada com ens descriu les coses, les grans les petites .... En definitiva, per la seva neta “transparència” i per la seva humanitat.
La balada del bes: poema d'amor de Joan Maragall
-
*La balada del bes*
(Joan Maragall)
Al temps de les rondalles,
al temps dels trovadors,
hi havia una donzella
d'ull blau i cabell ros.
Son pare la tenia,
s...
Ales per somiar, de Marta Pérez Sierra
-
ALES PER SOMIAR
- D’allà d’on jo sóc no en tenim, de somnis, bé, potser sí, però no els diem
així, els diem realitats. Quan un vol una cosa, la vol de debò...
TEMPS D'ESPERA
-
Hola amics i amigues blocaires, un cop hem rebut tots els originals
procedirem al muntatge del llibre intentant respectar les 4 pàgines per
participant. He...
Ithaca by C.P.Cavafy (with Sean Connery & Vangelis)
MEDITERRÀNIA
Els nostres avantpassats vivien a l'aigua. Treien el cap enfora tot mirant la terra. Somiaven que algun dia hi podríem viure. Cada home i cada dona hauria de tenir el seu propi tros de terra. Ara, jo somio poder tornar a l'aigua, nedar lliure per l'immens oceà, tornar a tenir escates i cua de peix, viure sense paraules, només els sons del mar.
La profunditat no la vull en els mots que m'acompanyen en aquest viatge còsmic, sinó en el seu missatge últim i en la pròpia vida, en la riquesa dels actes i en la humilitat de cor. Tot plegat, només som pols d'estrelles... Perquè hem fet cap en aquest planeta blau? He tingut més sort amb l'energia que no pas amb la matèria, contemplo nits estelades d'estiu i m'integro plenament. He topat amb altres energies que ens complementem i esperem continuar aquest camí infinit per sempre més... Podrà ser possible? De moment, i, sempre que podem, voltem pels anells de Júpiter i per l'òrbita anòmala de Plutó.
10 Pensaments:
mediterranis com som, la llum ens dóna vida
No he pogut apartar els ulls de la foto, records de vacançes i no m'he pogut concentrar en el poema. Un peto.
No m'estranya, jo també ho recordo i prefereixo el bany, sens dubte! I en tinc tants a la memòria!
I tot pot pasar en un instant...
Estem cansats de viure el dia a dia,per desembarcar en una nov primavera.
Avui pensava jo quelcom del temps, finit, infinit?
... els dos acaronaven
el vent i la llum
l'un la galta
l'altra mirava el seu camí detemps
amb quin es quedava si necessitava
els dos.
He improvisat aquí el pensament
La idea la tinc, però no tinc la teva facilitat. Bon dia i gràcies per ajudar-me a pensar. Potser l'acabo quan pugui. Anton.
Gràcies per dur-nos la llum de primavera fions aquí i un retallet de vaances i el teu poema. Jo sí m'he anat passejant per tot a poc a poc... una cosa després de l'altra.
Quin poema més veritable i bell.
Un cant a la vida insadollable.
(Celia a SENSACIONS, no es poden deixar comentaris?, és que no he pogut o no ho he sabut fer)
petonassos!!
:)
Anton, jo també necessito el meu temps i el meu treball. De vegades, mentre feinejo, em ve alguna idea al cap i l'escric. Això serà la primera eina de treball, el concepte. Després miro d'anar posant imatges, trencaments... i penso quina serà la manera d'estrofar, el reconverteixo i trio el que més m'agrada. Tot i així sóc impulsiva i es nota, perquè caldria més treball.
Carme, passeja tan com vulguis perquè és una casa oberta a tothom, amb els seus racons i raconets per quedar-s'hi amagat una estoneta.
Helena, moltes gràcies. Sensacions recull pensaments de Transparència que etiqueto Sensacions. Sí que es pot comentar, està a la part superior del post o apunt, on diu pensaments. Sempre em resisteixo a que quedi el nom "comentari" perquè el trobo més frívol tot i que és real, és un comentari. També m'he resistit sempre a posar "poema o vers" i també en dic "pensament". Ja aniré decidint què en diré a partir d'ara després d'una conversa que vaig tenir fa poc. Ara per ara, però, clica sobre l'apunt on diu "pensaments" i es posa el comentari. Coses de canviar el "xasis"!
amb aquesta fotografia ... em venen ganes de remullar-me el cul !!! ... algú més s'hi apunta ??? ... salut
M'hi apunto mossèn
preciós poema, cèlia!
una abraçada!
Publica un comentari