Col.laboració roda poètica
Si plou renaixeré sota la lluna,escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.
Adquirint consciència de l'Univers gaudint de la màgia de la vida
Sortirem aviat de la closca
que inversament insadollable
anota a la pell tosca
l'engruna salvatge i insaciable.
Digue'm tu també com és la teva...
Si plou renaixeré sota la lluna,El poema, que sigui l’aire en què
cada mot, exaltant-se, recuperi
la plenitud, l’esclat, la fantasia.
Miquel Martí i Pol

Els nostres avantpassats vivien a l'aigua. Treien el cap enfora tot mirant
Cada home i cada dona hauria de tenir el seu propi tros de terra.
Ara, jo somio poder tornar a l'aigua, nedar lliure per l'immens oceà, tornar a tenir escates i cua de peix, viure sense paraules, només els sons del mar.
Quan em mori
que la rauxa perduri
pels segles dels segles
eternament.
I que el testimoni es traspassi
al meu llinatge
a d'altres espais
a través del temps.
Deixaré que el meu llegat perduri
de generació en generació
a tots els meus descendents.
Quina aigua més freda!
Quines nits més plenes d'estels!
Qué serà de tu, sola sempre?
Amb tanta pols còsmica per l'Univers
em fa por no poder-nos trobar mai més...
3 Pensaments:
Ja t'ho vaig dir alla a P.I. que aqui en aquesta preciositat em vaig mig inspirar en fer el meu. Es que ho trobo molt bonic !! Anton.
Jo també el trobe bonic. I la lluna no podia faltar... :)
ir vaig penjar una de les teves portes. Gràcies
Publica un comentari