Quan l'udol
no et deixa fugir
tendresa
deliri
calor
és perquè la nit es filtra imperceptible
dins la pell
com una espiral cap a les estrelles.
L'Univers donarà voltes
fins que un nou llop
i guareixi nítidament
el temps que t'acompanya.
Adquirint consciència de l'Univers gaudint de la màgia de la vida
Sortirem aviat de la closca
que inversament insadollable
anota a la pell tosca
l'engruna salvatge i insaciable.
Digue'm tu també com és la teva...
El poema, que sigui l’aire en què
cada mot, exaltant-se, recuperi
la plenitud, l’esclat, la fantasia.
Miquel Martí i Pol

Els nostres avantpassats vivien a l'aigua. Treien el cap enfora tot mirant
Cada home i cada dona hauria de tenir el seu propi tros de terra.
Ara, jo somio poder tornar a l'aigua, nedar lliure per l'immens oceà, tornar a tenir escates i cua de peix, viure sense paraules, només els sons del mar.
Quan em mori
que la rauxa perduri
pels segles dels segles
eternament.
I que el testimoni es traspassi
al meu llinatge
a d'altres espais
a través del temps.
Deixaré que el meu llegat perduri
de generació en generació
a tots els meus descendents.
Quina aigua més freda!
Quines nits més plenes d'estels!
Qué serà de tu, sola sempre?
Amb tanta pols còsmica per l'Univers
em fa por no poder-nos trobar mai més...
14 Pensaments:
Ja saps que l'he llegit a P.I.,no sé quantes vegades,i cada cop hi he trobat un sentit renovat i quelcom nou que descobrir.
Tens una ment tant delicada que verteix una mel que no em vull perdre de saborejar. Anton.
Sempre es reconfortant que et llepin o poguer-se llepar les ferides.
Gràcies nois, avui que estic toveta, em feu emocionar i tot! Ai, sí!
és l'udol més dolç que hagi escoltat!
CIAO!
Deixem doncs, que l'univers segueixi donant voltes mentre les nostres ferides es curen, poc a poc. Que les voltes siguin intenses, i els udols forts, ja sigui perquè ens facin caure, o perquè ens ajudin a aixecar Un petó molt fort, i pensa que estar toveta sempre és molt tendre, i més quan ho pots explicar amb aquestes paraules...
Moltes gràcies, noies, són paraules tan grates de llegir!
de vegades cal temps i una canya per curar les ferides
Els teus udols no cauen en el buit de l'abisme, ja veus que ens arriben...
I no sempre hi apareix un llop prou salvatge i noble que ens llepi les ferides, això també és cert. Per aquest motiu ens cal temps per guarir...
Aquests udols se senten de ben lluny, no els deixis mai!!!
Per cert, m'ha encantat: "la nit es filtra imperceptible dins la pell
com una espiral cap a les estrelles".
Preciós!
;)
es un plaer llegir versos al teu blog , ja saps com sempre
caram noia, estas toveta? i aixó? no tinc gaires forces ni salut però si puc fer alguna cosa!
ets de les poques que visites el meu blog i deixes empremta... moltes gràcies bonica!
Les bestiioles es llepen les seves propies ferides oi? li ho he vist fer al meu gos aixó, tu hi arrives? jo no!
Somriu preciosa!
udolar en manada és més satisfactori. Per això estem.
Per cert, avui h aaparegut una cadavèrica cara al meu blog que et resultarà familiar. Gràcies.
La veritat és que els ud
Publica un comentari