dimecres, 10 de juny de 2009

UDOL


(fotografia extreta de: AQUI)

Quan l'udol
no et deixa fugir
perquè no hi ha prou sol
color
dolçor
tendresa
deliri

calor
per compartir,
és perquè la nit es filtra imperceptible
dins la pell
com una espiral cap a les estrelles.

L'Univers donarà voltes
fins que un nou llop
-prou salvatge-
llepi les ferides
i guareixi nítidament
el temps que t'acompanya.


14 comentaris:

rebaixes ha dit...

Ja saps que l'he llegit a P.I.,no sé quantes vegades,i cada cop hi he trobat un sentit renovat i quelcom nou que descobrir.
Tens una ment tant delicada que verteix una mel que no em vull perdre de saborejar. Anton.

Striper ha dit...

Sempre es reconfortant que et llepin o poguer-se llepar les ferides.

Cèlia ha dit...

Gràcies nois, avui que estic toveta, em feu emocionar i tot! Ai, sí!

Lliri blanc ha dit...

és l'udol més dolç que hagi escoltat!
CIAO!

Nymnia ha dit...

Deixem doncs, que l'univers segueixi donant voltes mentre les nostres ferides es curen, poc a poc. Que les voltes siguin intenses, i els udols forts, ja sigui perquè ens facin caure, o perquè ens ajudin a aixecar Un petó molt fort, i pensa que estar toveta sempre és molt tendre, i més quan ho pots explicar amb aquestes paraules...

Cèlia ha dit...

Moltes gràcies, noies, són paraules tan grates de llegir!

USD ha dit...

de vegades cal temps i una canya per curar les ferides

novesflors ha dit...

Els teus udols no cauen en el buit de l'abisme, ja veus que ens arriben...

Cèlia ha dit...

I no sempre hi apareix un llop prou salvatge i noble que ens llepi les ferides, això també és cert. Per aquest motiu ens cal temps per guarir...

- assumpta - ha dit...

Aquests udols se senten de ben lluny, no els deixis mai!!!
Per cert, m'ha encantat: "la nit es filtra imperceptible dins la pell
com una espiral cap a les estrelles".

Preciós!
;)

Mon ha dit...

es un plaer llegir versos al teu blog , ja saps com sempre

menta fresca ha dit...

caram noia, estas toveta? i aixó? no tinc gaires forces ni salut però si puc fer alguna cosa!
ets de les poques que visites el meu blog i deixes empremta... moltes gràcies bonica!
Les bestiioles es llepen les seves propies ferides oi? li ho he vist fer al meu gos aixó, tu hi arrives? jo no!
Somriu preciosa!

Jesús M. Tibau ha dit...

udolar en manada és més satisfactori. Per això estem.

Per cert, avui h aaparegut una cadavèrica cara al meu blog que et resultarà familiar. Gràcies.

Mireia ha dit...

La veritat és que els ud

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc