diumenge, 12 de juliol de 2009

CARLES RIBA (1893-1959)

Salvatge cor
 [I]

Que en el cant sigui baix el bes
i astut el cor en l'abraçada:
el cor vol més, vol en excés,
i en el do rebut es degrada.

Abans dels teus ulls, estimada,
¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés
que me'n fes uns camins d'onada?
¿Uns ulls per l'amor de després?

Dóna't perquè tot recomenci
ordit en perills de silenci,
virginal d'un foc absolut;

com, passant de l'illa inaudita,
qui s'exalta al somni volgut
en la perla ardent que l'imita

[XVIII]

Tot el que he perdut
que mai no sabré,
tot el que no sé
i que m'ha valgut,

és nu i absolut
sota un vel darrer;
però el cor s'absté,
com si fos virtut.

Exulteu, amants!
¿Somriuríeu, sants,
de l'atroç gaubança,

de tant d'indiscret
temptejar el secret,
de tanta esperança?

[XVIII] from Salvatge cor ( by Hillary Gardner)

What I have lost
and will never know
and do not now know
that once was good to me

is useless and absolute
under the final veil;
but the heart withdraws
as if this were virtue.

Lovers, rejoice!
Would you smile, saints
at the awful elation

of so much indiscreet
tempting of the secret,
at so much hope?
Visita: Aula Carles Riba

9 comentaris:

McAbeu ha dit...

Sens dubte, el millor homenatge que se li pot fer a un poeta és deixar que parli la poesia.

rebaixes ha dit...

M'has fet recordar dos coses meves, ue el 59 em vaig treure el carnet de conduir moto i cotze, i que elPau Riba va nèixer in temp més tar que la meva mare, ella el 92 el dia de Nadal, i va morir l'any 90.
Els poemes que has posat tret del que està en anglés que no en sé - però podria traduir -, son el que en ocasions voldria dir, però jo sols arribo a terenets, ell fabricava talgos i Aves. Et felicito que continuis amb poe...
encara que sigui de llibre, que tot és bo.Fins un altre ratet.nton

fanal blau ha dit...

Cèlia,

vaig estar temptada de triar una poesia de Salvatge cor...
Fastàstiques! I bonic record-homenatge!

una abraçada i un molt bon diumenge!

Francesc Mompó ha dit...

Jo també vaig pensar en el mateix poema i el vaig penjar. És una delícia.
Salut i Terra des del sud

Assumpta ha dit...

Avui és un dia molt maco a la Catosfera... cadascú en el seu estil, la xarxa és plena d'homenatges :-)))

vpamies ha dit...

Rebaixes, el poema en anglès és la traducció del anterior en català. No cal que el cerquis traduït. :-)

Vistos els poemes reproduïts en aquest homenatge catosfèric a Riba, podríem fer un rànquing de poemes preferits.

novesflors ha dit...

Uns poemes molt bonics has triat per a un merescut homenatge.

Cèlia ha dit...

Està molt bé que cadascú n'hagi buscat una o dues perquè després se'n pot fer un bon recull de preferides!

Ha estat molt bonic participar en aquesta crida homenatge a Carles Riba, per tota la feina que ha fet pel nostre país i per la nostra llengua, per la seva poesia i per la seva, per mi, destacadíssima, traducció dels clàssics.

Anton, ja t'ho han explicat, fixa't que el poema XVIII és el mateix, en català del nostre poeta i la traducció de Hillary Gardner a l'anglès, per a que el puguin llegir també en d'altres països.

Puigmalet ha dit...

Salut i versos!

Magnífic.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc