diumenge, 16 d’agost de 2009

POESIA QUÀNTICA

Fot. Cèlia (des del pas del bou, Lilla)


"Saps què et desitjo? Et desitjo
un bon atac d'inseguretat! Això és el que et desitjo!"
Schulz (Charlie Brown)

Sóc el curt viatge
de la vida còsmica.

El lent caminar
del pensament pausat.

la lleugeresa alegre
del goig tranquil.

Sóc el falciot que vola
pels racons dels somnis,
mentre la ciutat dorm
i les mans, desvetllades,
bressolen els plors rebels.

4 comentaris:

rebaixes ha dit...

Hauré de tornar a obrir tot aixì que ens has posat per pensar, crec que dius... Ha de ser un moment de predisposició que res ens destorbi i distregui.... Gràcies... Anton.

Carme ha dit...

Jo la vaig veure fa un parell d'anys, em va agradar molt. Ara no puc obrir res del que has posat des d'on em connecto, però si que puc llegir-te. Un poema preciós. Molt quàntic, realment.

Cesc ha dit...

M'encisen les teves paraules, he tornat, però en una petita dosis, ens llegim i segueix amb paraules tant tendres que em fan somriure!

Cèlia ha dit...

Rebaixes, Carme, I tu què saps?! realment fa pensar una mica, més que res prendre consciència de la pròpia vida, sense determinismes que et irresponsabilitzin de les pròpies actuacions.
Cesc, estic contenta de fer-te somriure. Passet a passet...

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc