dijous, 27 d’agost de 2009

PUNTS EN SUSPENSIÓ

Fot. Cèlia ( Pas del bou, Lilla)

Nit de mitja lluna,
silenci de grills
i lladrucs de gossos
que es fonen en el paisatge.
Avisen.
Una casa il·luminada
darrere la palmera.
Les campanades
escampen dos quarts...

Cèlia

Quan el silenci calla
i deixa de la llum baralla,
i el grill al fenàs s'amaga
i el gos lladruc perdut vaga...
El pensar insistent no calla,
la veu en boca es baralla
i l'orella escolta i amaga
un silenci de petons que vaga...

Anton.

15 comentaris:

Assumpta ha dit...

Has agafat la foto en el instant precís en que es pot gaudir de tot: el sol que s'amaga, els núvols, el paisatge :-)

Campanades, quina sort poder-les sentir. És una de les coses que enyoro dels estius de quan era petita, sentir el vell campanar...

fermin ha dit...

Bona manera de preparar el nou curs. Sempre ens quedarà en la retina aquest paisatge, aquest silenci i, com no, aquesta lluna.
Petons.

Cesc ha dit...

Cançó entre les grans, tímida entre la resta, veritable entre totes, escrit únic i admirable de tu estimada escriptora.

Striper ha dit...

potser cami dels 3 quarts....

rebaixes ha dit...

Quan el silenci calla
i deixa de la llum baralla,
i el grill al fenàs s'amaga
i el gos lladruc perdut vaga...
El pensar insistent no calla,
la veu en boca es baralla
i l'orella escolta i amaga
un silenci de petons que vaga...
Anton.

Carme ha dit...

A mi també ,m'agrada sentir les campanades i m'agrada com ho dius... "escampen dos quarts" i quan són les hores, les escampen encara més, doblement.

Cèlia ha dit...

Gràcies amics pels vostres mots després de les vacances. Les coses senzilles són ben boniques oi? el sol ponent-se, la nit en quart creixent, les campanades del meu poble que m'encanten i em situen, em sento protegida pel seu so i per la vigilància continuada de tots els gossos del terme...

Assumpta, la foto l'he feta al pas del bou, l'antiga carretera (ara un camí preciós) cap a Montblanc. Un camí per fer un passeig a peu i que, ara quan vespreja, és encantador de fer.

Gràcies Fermí, estem a punt? Jo sí, ja enyoro els barrufets! I sé que tu també!

Cesc, que contenta em fas de continuar caminant plegats. Sabia que t'agradaria la cançó, l'he dedicada al meu nebot molt estimat, el Pol aquests dies que ha estat a casa amb naltros.

Ja saps, Striper, la nit es pot anar allargant i amb bona companyia sempre es fan tres quarts i...

Gràcies Anton pel teu poema, m'agrada tant que el penjo amb el meu, que és una cosa ben senzilla al costat del teu.

Carme, el so de les campanes, a uns pocs quilòmetres com les escolto jo, són molt entranyables, com un so que s'escampa pel cel i pels sentits...

Mon ha dit...

tres la canço del Pol petit...quins records

Mireia ha dit...

La foto és una meravella, i la poesia encara més!!

khalina ha dit...

preciosa la foto i les teves paraules entre campanades

XeXu ha dit...

Dues visions d'un mateix capvespre. És maco això. I la cançó també ho és.

Els del PiT ha dit...

Una nit ben fresca havia de ser si callaven els grills...

- assumpta - ha dit...

Avui la lluna ja és plena, a la plana, el capvespre ha tingut uns matissos semblants i a més avui he sentit tocar les campanes...

Preciosa fotografia i poemes teu i de l'Anton.

Sempre m'agrada passejar-me per aquí a la llum d'aquesta lluna... i llegir aquest post a aquesta hora, és com un dolç petó de bona nit.

Gràcies, Cèlia!

caterina ha dit...

Preciosa la foto. Especialment el teu poema me recorda a les sensacions que me provoquen les nits d'estiu, un estiu que malauradament ja s'acaba.

Besets!

zel ha dit...

Bonica rèplica a un poema preciós...quina parella...

Petons!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc