dijous, 24 de setembre de 2009

DANSA DE TARDOR

Fot. Cèlia (Costa Brava)
Sobre l'aigua
plàstics i vaixells,

homes i velers,
gavines platejades,
rere els peixos lleugers,
onades musicals
amb so tènue
de migtemps,
i el reflex
d'un sol tardorenc
per avisar-nos
que el temps passa
i tot s'acaba.

14 comentaris:

Carme ha dit...

I tant que passa el temps!
I nosaltres també acabarem, com totes les coses, però mentrestant que hi som... celebrem la festa de la vida.

Striper ha dit...

A les dansas de tardor van caient les fulles..

XeXu ha dit...

No s'acaba, la tardor just comença, i pots gaudir de tot el que dius d'una altra manera, probablement millor!

onatge ha dit...

Potser s'acaba...,
però jo dic que
tot muta, i ara vindran
dies de poca llum
per no despertar
les fulles dels arbres
i deixar reposar la natura,
i després tots els somnis
despertaran en una
nova primavera...

Visca la terra.
onatge

Cesc ha dit...

Les teves paraules maravellen amb el volar de les fulles que s'esperen al terra.

novesflors ha dit...

Tot s'acaba però alhora tot recomença, en aquest cas, la tardor.

khalina ha dit...

m'agrada la Costa Brava i com descrius el paisatge. Es cert que el temps passa, però si ho penses massa t'angoixes

rebaixes ha dit...

De bon matí, quan he obert per uns moments he sentit la teva campaneta suau, diria tímida ,explicant-nos coses transcendents... Sembla com si un glop d'aigua em fregués els ulls encara amb la son en ells i els despertessin a la realitat...Quin gust! Gràcies, Cèlia. Quina bondat tens i escampes...Anton

fanal blau ha dit...

...i quan creus que ja s'acaba, torna a començar...

Nymnia ha dit...

Jo també vull escolta aquesta música i notar la llum del sol i del seu reflex... tot s'acaba, per tant, exprimim els millors i els últims moments!

Els del PiT ha dit...

I malauradament és ben cert...

Mireia ha dit...

Ben boniques, aquestes poaraules!

Laura ha dit...

Que tot s'acaba... és ben cert, encara que sempre provoca una certa melangia reconèixer-ho, oi? Un petonàs, bonica.

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies per la participació, que he afegit a lapunt de dissabte passat http://jmtibau.blogspot.com/2009/11/participacions-al-133e-joc-literari.html

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc