dimecres, 9 de setembre de 2009

PETJADES

Fot. Cèlia (Tarragona)
Cames tatuades
passegen d'esma
el temps
de les onades

Cèlia

Tatuatges de sal
que s'enmirallen a l'aigua.
Salabror de temps.

fanal blau

Escales d'escuma
ens duen al mar...
M'enfilo amb els ulls,
damunt les onades.
Els peus, també d'esma,
desfan els senyals
deixats a la sorra.

Carme

Petjades de sorra,

petjades descalces

vora la sal d'un mar tímid.

Cesc

A les mans
carícies com
estàtues que
se'ns desfan
com les onades...

onatge

12 comentaris:

Cesc ha dit...

I com conec aquesta foto... petjades de sorra, petjades descalces vora la sal d'un mar tímid.

Jeremias Soler ha dit...

M'agraden aquests pensaments, i que les cames passegin prop d'aquest mar. Demà ens hi aproparem. I pel color roig/ataronjat de les pedres diria que ben arran: Tamarit? Platja de la Mora? Cala Fonda?

fanal blau ha dit...

Tatuatges de sal
que s'enmirallen a l'aigua.
Salabror de temps.

Carme ha dit...

Escales d'escuma
ens duen al mar...
M'enfilo amb els ulls,
damunt les onades.
Els peus, també d'esma,
desfan els senyals
deixats a la sorra.

Striper ha dit...

de onades calides..

Cèlia ha dit...

És la nostra mar, Cesc, una preciosa Mediterrània...

Jeremies, és més a prop de Tarragona. No la desvetllaré encara, us l'aniré ensenyant en da'ltres pensaments.

Fanal blau, Carme, amb el vostre permís, us passo al davant tot fent companyia als meus versos.

Sí Striper, tot i que fresquegi al setembre, l'aigua encara és ben càlida... porta molta inèrcia de la calor de l'estiu.

Mireia ha dit...

Caram que bé que ho encadeneu, no perd la coherència, molt bé!!!

novesflors ha dit...

Uf, m'hauria agradat enllaçar amb un petit poema els anteriors comentaris però estic massa estressada aquests dies i no puc. La mar sempre preciosa, en calme i també en tempesta (si no ets dins, clar).

Mon ha dit...

m'agrada tant i tant visitar el teu blog, i mes aquestes hores de la nit on el mateix silenci em permet concentrar-me mes encara en els teus versos

- assumpta - ha dit...

Voldria en aquests moments, ser una fulla de les de la Carme i que el vent m'apropés a veure aquest mar...

onatge ha dit...

A les mans
carícies com
estàtues que
se'ns desfan
com les onades...

Salut.
onatge

rebaixes ha dit...

Amb uns quans problemes que m'han visitat no he estat atent. Avui que t'he trobat, et mirò a la vora de la mar i adjunto uns trenets per si els vols pujar.Anton
.................
Hi suaran les ones
bombolles d’escuma
en cabells de rinxols llargs
fent destroça a la pedra
i amb suavitat llimant...
Enrogirà galtes
La saliva del mar.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc