dijous, 29 d’octubre de 2009

GRANS D'ARENA



Fina sorra de cristalls
trepitjats
pels passos decidits
del no pensament,
del buit,
del no existeixo,
dels ulls tancats.

13 comentaris:

fanal ha dit...

Però passos decidits que tornaran, ben aviat a la mar!

rebaixes ha dit...

Doncs, de vegades tancar els ulls i imaginar una platja com aquesta... fenomenal... Un omple l'esperit de sons d'ones que no tornen mai iguales, el ventijol que et besa... Anton.

Striper ha dit...

De peus acariciats per mil i un granets.

Carme ha dit...

Endavant amb els passos, les cames caminen i reposa el pensament... com si no hi fos.

Cesc ha dit...

Del no existir és com si ho hagués dit jo, cada dia escrius coses més maques i que m'arriben més, per cert sabia que el coneixeries, en Josep Ramón sempre em tractava com algú especial i tinc molts records d'ell, molts i el trobo molt a faltar.

zel ha dit...

Uix, seguim estant fotudes, ja ho veig...
Haurem de fer una trobada de desesper amb gust d'esperança i desig dalegria prestada o robada, vés a saber...

XeXu ha dit...

Caram, sembla que no vols deixar l'estiu i la platja enrere, eh?

Joana ha dit...

L'estiu que se'n va... i deixa buits per omplir...

Mon ha dit...

si tothom hi posessim un granet, que be hi aniriem

Laura ha dit...

Un text bonic i melangiós alhora, com la platja sola i serena que poses. No sé si tu et trobes així, o estàs una mica trista. Si és el cas, una abraçada plena d'afecte. El món virtual no és fred, per molt que diguin.

caterina ha dit...

Tots els grans, aparentment insignificants com cada un de nosaltres, formen un element natural importantíssim per a la natura. De petites coses es fan les grans.

Gràcies pel comentari a Balearweb! ;)

Besets!

novesflors ha dit...

Caminar per la platja sempre ajuda.

Cèlia ha dit...

Grans mercès per les vostres fines paraules, quina gran companyia! És la nostra Mediterrània! No m'hi canso de passejar, tant pel bosc com pel mar!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc