dijous, 10 de desembre de 2009

TEMPS D'EMOCIONS


La Carme,  novament ens regala generositat i bona poesia. Ho fa de moltes maneres i durant tot l'any, no només ara que s'apropa el Nadal. Ens està dedicant una tanka a cada bloc i avui li ha tocat a Transparència. Li ho vull agrair d'una manera especial, amb un poema que han fet avui els meus alumnes, els óssos: El Qucaia, Misteri, Mermaid, Hinata, Gery i familynata.

Nadal, temps d’emocions

IMAGINANT     un món aromàtic
                                 una gent noble
un camp verd
una llar acollidora

Un món verd
una gent acollidora
un camp aromàtic
una llar noble

Nadal, temps de desitjos

SOMIANT          mirades de pau
olors d’esperança
cants d’alegria
rialles de sinceritat

mirades d’esperança
olors de pau
cants de sinceritat
rialles d’alegria

15 comentaris:

Joana ha dit...

Els nens escriuen com els àngels!
Preciosa dedicatòria. La Carme s'ho mereix!

Striper ha dit...

Un poema precios i una iniciativa molt bonica la de la Carme.

rebaixes ha dit...

La Carme ho fa tot preciós, ho exalta,
i els teus alumnes - amorosits pel teu tarannà excels - ens posen els punts sobre les Is. Seran fabulosos... que ja demostren per on van. Anton.

zel ha dit...

Ara n'hi haurà un... de comentari! Sort que tu ens ho fas saber, jo, reina, darrerament estic com les tortugues, dins la closca...bé, no, mentida, estic totalment posada a la classe, és que tinc un grup....però els adoro!!!! Va, fes informes, vinga! Petonassos!

novesflors ha dit...

Quines coses tan boniques fan els teus alumnes!

XeXu ha dit...

No es pot negar que són alumnes teus! Ves amb compte que els aprenents acaben superant el mestre.

Carme ha dit...

Gràcies, Cèlia, són preciosos, bones combinacions de paraules.

Tens uns alumnes molt macos i ells una bona mestra!

Cesc ha dit...

Les dues sou unes artistes, una abraçada sempre és un plaer llegir-te :)

Assumpta ha dit...

La Carme és com una mena de fada del món dels blogs que ha vingut a parar a la catosfera per mirar que tothom tingui sempre un somriure :-)

El poema dels teus xiquets és maco de veritat!! El joc amb el canvi d'adjectius a les diferents idees és preciós!!

Bon Nadal per a tu, per a ells i per a tots i que el poema dels Óssos és faci realitat!!

rits ha dit...

doncs venint des de ca la Carme, un poema fantàstic!

caterina ha dit...

S'ho "curra" molt la Carme. Jo la seguesc quasi des del principi que va començar i encara ara. El seu blog val molt, com el teu :)

Bon Nadal! ;)

Anònim ha dit...

Hola...

Sóc qui t'ha de fer el regalet de Blocaire Invisible...

He llegit comentaris teus en altres blocs però encara no m'havia passejat per aquí com ho estic fent aquests dies...

Tenim una cosa en comú tu i jo...

Tens una pista al meu blog (ara espavila't a buscar-lo) ;-)

Per cert, m'encanta el que han fet els teus nens...

Ja tornaré per aquí per deixar més pistes...

Cèlia ha dit...

Gràcies com sempre per les vostres valoracions, aquesta vegada el poema no és meu sinó dels meus petits però molt grans alumnes, ells han escrit col·lecticament els seus pensaments nadalencs que han de recitar aqust Nadal.
Amic invisible, he començat a investigar però a final de trimestre m'és impossible visitar 78 blocs a la recerca del temps perdut, vull dir del bloc del meu amic invisible. Aniré esperant noves pistes i d'uns dies de descans per continuar la investigació. De tota manera, gràcies per la teva visita!

Laura ha dit...

Hola bonica! Estic remenant i buscant coses per al meu Blocaire Invisible. Com no aturar-me a respirar la teva Transparència? Quins alumnes tan macos, ja en pots estar ben orgullosa. És clar que tenint-te a tu a la vora... i un 10 per a la Carme, també. Molts petons i un Bon Nadal, preciosa.

onatge ha dit...

Hola Cèlia, amb una mestra com tu, el poema no podia néixer d'altra manera... Que els teus alumnes s'enmirallin en el poema sempre amb tendresa i presència...

Una abraçada.
onatge

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc