dimarts, 5 de gener de 2010

LLUNA PLENA




LLUNA PLENA


Les fulles s'envolen
prop del campanar.
Lluna plena

com a reflexos d'un somni
tràgic,
com a escandall d'un pou
fràgil,
com a certesa d'un crepuscle
màgic,
i d'una existència que reneix
amb l'albada .

M'engoleix la vida
dins del seu onatge
d'enyor i de carícies dolces.


7 comentaris:

Striper ha dit...

Veig que han passat aviat per casa teva, a la meva arrivbaran a mitja nit.

- assumpta - ha dit...

Un poema preciós, Cèlia!!!

Segur que li agradarà també.
Bona nit de reis.
=)

Carme ha dit...

Quin regal més matiner...

Segur que li agradarà!

Bona nit de reis!

novesflors ha dit...

Un bon regal de Reis.
No conec el blog que indiques. El visitaré.

Lliri blanc ha dit...

Bon any nou i bon dia dels reis Cèlia!El poema és precios i té tota la màgia de la lluna!

MK ha dit...

Gràcies Celia!!.Amb retard ja que no vaig poder conectar-me ahir. Moltes gràcies , de tot cor.
M'el faig meu el poema , amb el teu permís...tot un honor i un privilegi.I espero que segueixis passant per casa meva. Jo penso tornar ara que ja et coneixo i seguir disfrutan de la teva poesía i la teva sensibilitat.
Petons , guapa.

onatge ha dit...

Prop del campanar
s'envolen moltes coses.

La lluna plena sempre
és llum de totes les foscors...

La vida sempre té el seu onatge
de vegades el mar és
d'enyorança o de carícies...

Una abraçada de lluna plena.
onatge

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc