dijous, 11 de febrer de 2010

NEIX L'ALBA




 Fot. Cèlia, 2009
Escuma clara
diluint mediterrània.
Xops d'albada.


Blogger onatge ha dit...
 
Embat de vida
escuma concentrant
mediterrània, l'albada
és un suau glop...
Elimina




Blogger Jesús M. Tibau ha dit...
  

voraç escuma
pessiga el mar la roca.
Riures d'aigua

9 comentaris:

XeXu ha dit...

No vull ni pensar com de freda ha d'estar aquesta aigua, a aquestes hores...

Joana ha dit...

I ben xops amb aquestes onades!!!!!
Jo no en sé de fer-ne de haikús :)

novesflors ha dit...

Uau, quines fotos! Esplèndides.

Carme ha dit...

Això de xops d'albada realment fa venir un fred... :)

Però és preciós!

Striper ha dit...

ensurts d'escuma blanca..

onatge ha dit...

Embat de vida
escuma concentrant
mediterrània, l'albada
és un suau glop...

-les fotografies són vida i més vida-

Una abraçada.
onatge

Jesús M. Tibau ha dit...

voraç escuma
pessiga el mar la roca.
Riures d'aigua

- assumpta - ha dit...

Unes fotografies magnífiques!!!

M'encanta el mar, en qualsevol estació i en qualsefol estat. Però reconec que aquestes imatges m'han fet agafar fred.

;)))

Elvira FR ha dit...

unes fotografies magnífiques,
escuma de mar
desfent-se en bocins
....i l'alba xopa!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc