diumenge, 21 de febrer de 2010

VELLS DIES D'ESPRIU


ADVERS AL VENT
 
No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut. Ai, caiguda
de l'allunyat per l'íntim
camí que només porta
on ja no sóc, designi
d'oblidar hores, núvols,
el meu nom de naufragi!
Vençudíssim, sentint-me
advers al vent, segura
presa del mar, no vulguis
saber si penso encara
en la llum dels vells dies
 Salvador Espriu

Llum dels vells dies
navegant pels records
del cor vençut.

Cèlia

7 comentaris:

Elvira FR ha dit...

quina casualitat Cèlia precisament és el mateix poema de l' Espriu que tinc programat per publicar en el bloc demà al matí....ara no sé si cercar-ne un altre....

vpamies ha dit...

Matinera! T'has avançat a al convocatòria! Demà en trobaràs un munt més, d'escrit sobre Espriu.

Gràcies per participar!

Albert B. i R. ha dit...

Demà, prop d'un centenar de blogs recordaran la seva figura. Serà quasi impossible llegir-los tots!

Cèlia ha dit...

Sí, vaig de bòlit i llegeixo tan de pressa que m'he avançat, però demà encara hi serà, tota la setmana serà un homenatge a Espriu, un mestre!

Striper ha dit...

Un homenatge a un mag de els mots!!

Carme ha dit...

Doncs.. sí, així avancem feina per demà!

Bon homenatge!

fanal blau ha dit...

Bon homenatge, Cèlia!
Ara sí que ja som uns quants!

Bonic acompanyament poètic el teu!
Gràcies!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc