diumenge, 21 de març de 2010

DIA POÈTIC I PRIMAVERAL

Tomàs Camacho en la presentació de l'acte

"Que ton vers soit la bonne aventure
Eparse au vent crispé du matin
Qui va fleurant la menthe et le thym…
Et tout le reste est littérature
."

Paul Verlaine (1844-1896)

Mentre llegíem, dinàvem i passejàvem poesia, a la I mostra de poesia d'Alcanar, ens retrobàvem, ens presentàvem, ens coneixíem i ens escoltàvem anava entrant gota a gota la primavera per a calar fondo i anar-nos fent companyia.
Si voleu llegir la crònica, aneu al bloc del Jesús M. Tibau, que amb el seu fi sentit de l'humor, l'ha explicada molt bé.


I per celebrar el Dia Mundial de la poesia, us poso un poema del poeta que més m'agrada. El vaig llegir per primera vegada quan vaig ser jurat del certamen de poesia de l'Institut Narcís Oller l'any 1981 i m'hi vaig enamorar. És el meu poeta de capçalera.

Joan Guasch

NAIXEMENT

He vist l’acció contundent de les urpes salvatges.
Dels éssers salvatges de les terres salvatges.
He vist fumejar la sang de la carn esquinçada
de mil caceres nocturnes, cruels, infernals.
He sentit l’olor de la por, del pànic a la mort,
el crit histèric dels que moren esventrats.
He sentit mil boques mastegar artèries calentes.
He vist llavis amb regalims de nervis i de sang.
He vist ulls foscos en la foscor de les cavernes
i ombres espectrals en els racons més amagats.
He escoltat el càntic de la supervivència diària,
plors d’esquifits nadons que morien afamats.
He vist albes grises i fredes de collites malmeses,
i migracions forçades per por a tanta misèria.
He vist la sorra fer sorra les muntanyes
i borbollar l’aigua bruta dels oceans primigenis.
He vist la lluita constant de la mort i de la vida
i la sagnant exultació per la derrota del contrari.
He vist miralls de vent trencar el paisatge.
He sentit plors de pors de cossos bocaterrosos
i esgarrifances de vides al límit de la resistència.
He tocat a penes l’essència de la vida a la Terra,
la força inexorable de l’energia suprema.
He vist el foc del sol fondre’s a les muntanyes
i muntanyes cremant-se amb flames inabastables.
He vist tot el que uns ulls somnien veure
i tot el que mai no haurien volgut veure!
...I al final...


Al final entro a l’oasi.
Per dins en tanco la porta.
Acarono les imatges dels que ja no hi són,
apago el llum del passadís,
acarono uns cabells esclaritxats i blancs
i beso silent un somriure rosat.
Tanco els ulls. L’oasi desapareix.
La ment reposa
dins del cosmos estelat
i s’hi dilueix com un esclat
de silencioses supernoves.

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

i ens hem pogut conèixer personalment. Només per això ja ha valgut la pena.

zel ha dit...

Jo també he pensat en el dia de la poesia, segons UNESCO, avui...

Tomàs Camacho ha dit...

Realment, Joan, és un gran poeta. M'ha agradat moltíssim el comentari d'una alumna de batxillerat sobre el seu poema.
Gràcies, també, per fer ressò de la Mostra.

fanal blau ha dit...

Bon vespre poètic, Cèlia!
Gràcies per compartir la poesia!

Una abraçada!

Striper ha dit...

Gracies per fer-nos participes, la noia que surt ets tu?

Cèlia ha dit...

Per a mi va ser un plaer poder compartir una mostra amb tots vosaltres. I conèixer el Jesús després de tants apunts i regals, i jocs literaris! I tornar a retrobar algunes cares conegudes, especialment el Tomàs Camacho, qui ha fet possible aquesta mostra tan especial. Va ser una poètica entrada primaveral!

Cèlia ha dit...

Gràcies novament per aquests versos de Verlaine, no m'he pogut estar de posar-los perquè tota la resta és literatura! (deia el Tomàs que de la mostra li va quedar executar aquest pensament junt amb un ram de mimosa i jo li he donat aquesta empenteta!). La mimosa ens la imaginem i els versos els compartim!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc