dimarts, 30 de març de 2010

DINS L'ESCUMA

He mullat
els peus
cansats
dins l'escuma
de la dansa,
peus entumits
que segueixen el senderó 
ran de mar,
el pas de ronda
dels sentiments perduts,
peus errants
que equivoquen anhels
una i mil vegades,
que acluquen els ulls
a cops de marinada,
peus estranys
que trenquen pactes
de sensacions equívoques
i solituds insolents.
He mullat
els peus
cansats
dins la dansa
de l'escuma.


Una altra prova i em sembla que aquesta sí que m'agrada. Des que vaig perdre el meu bloc no m'acabava de sentir còmoda, havia de trobar encara la nova personalitat de Transparència.

7 comentaris:

novesflors ha dit...

M'agrada molt el ritme dels dos primers versos.

Pel que fa al tipus de fons del teu blog, sincerament, no et servirà de res el que ningú et puga dir. Has de ser tu mateixa. Quan et sentes còmoda ho notaràs.

Elvira FR ha dit...

Ui cada vegada que entro has canviat alguna cosa..moolt ha canviat...trobo que queda bé...t'ha d'agradar a tu...El poema dels peus que dansen, errants ....que acluquen els ulls a cops de marinada....el trobo genial...poètic ( redundància trobar poètic un poema...però no tots els poemes o els versos són poesia i el teu sí ho és!) Quina gràcia manha de carnaval....l'he posat al meu bloc just ahir!!!! però amb la veu d Astrud Gilberto!!! sincronies? casualitats? coincidències?

Cèlia ha dit...

Aquest és un gran canvi perquè hem sortit del cosmos per arribar a la terra, perquè de la senzillesa del negre he passat al verd de la natura i a l'abundància, potser perquè ha estat un hivern de pluges i de neus...
Jo també trobo que queda bé però no sé quina sensació m'acabarà produint tanta densitat.
Temps al temps...
Sincronicitat? Cada dia n'hi trobo més! I això que no és temps de Carnaval!
passaré a escoltar Elvira, perquè Astrud Gilberto també m'agrada molt!
Un altre motiu que he deixat (de moment) el negre és perquè dos amics més grans es queixen per la vista, però estic convençuda que, malgrat que cada dia tinc els peus més arrelats, jo volo més pels cosmos! Aviat tornarem cap a la Lluna, on tinc sempre el cap i el cor!

onatge ha dit...

Els peus equivoquen camins, però sempre retrobem la dansa..., el ritme de viure, el ball dels sentiments, el tango de les emocions, el vals dels somnis, la polca de la llibertat...

Una abraçada amb dansa.
onatge

No sabia que haguessis perdut el teu blog. Aquest fons m'agrada. La teva sensibilitat t'anirà guiant...

XeXu ha dit...

Caram, aquesta és espectacular! M'agrada la capçalera i la lletra que has fet servir.

rebaixes ha dit...

Els peus mullats
dancen en mar i sorra,
estrofes d'ones baixes
que sobten cants d'amor.
................ Anton.
Ara llegeixo millor. Gràcies.

Laura ha dit...

Fas molt bé d'adaptar l'aspecte del blog al que tu sents. És l'única manera de fer-lo teu. Da'ltra gent no li dóna importància a aquestes coses, però sé que tu sí... i jo també! Una poesia serena i preciosa.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc