dijous, 25 de març de 2010

VOL

Fot. Cèlia (La Cala)

Com més arrelats tinc els peus,
més aprenc a volar
cercant una part de mi.

10 comentaris:

XeXu ha dit...

De vegades no són incompatibles les dues coses, tocar de peus a terra, començar a volar. Encara que em sembla que el concepte volar ja implica que mica en mica els peus es van desenganxant, encara que penses que no, i acabes ensopegant amb moltes coses pel fet de flotar i no controlar on trepitges. Però quan sents que estàs flotant, t'és igual ensopegar amb el que sigui.

Elvira FR ha dit...

Ja també penso que són compatibles arrelar-se i volar...com has dit tu mateixa....els peus ens connecten a la terra...el cap amb l'infinit...

onatge ha dit...

Una part de tu, ja l'has trobada. I volant volanta, un dia ens trobarem a la Transparència... de la lluna.
Una fotografia envejable -sanament-.

Una abraçada al vol.
onatge

novesflors ha dit...

Volant és com millor podem (re)trobar-nos.

Striper ha dit...

Sempre tenim que cercar parts de nosaltres mateixos.

rebaixes ha dit...

Célia, m'he complicat la vida per aquí. no et trobava. A mans baubes he encertat el lloc, i és que la meva vista ja no és d'àguila ni falcó... Ho veig tot blau fosc i negre i no em surt el got per beure aigua. la meva inutilitat és demostra de tant en tant, sort que tu em tens apreci i no en fas cas. Una abraçada que vol el volar...Anton

Joana ha dit...

N'hem d'aprendre a volar passet a passet i deixar-nos anar...
Bon cap de setmana Cèlia!

zel ha dit...

Jo sovint, massa sovint, volo,però llavors em foto cada fava que déu nn'hi do... petons reina!

caterina ha dit...

Què seria del dia a dia, de la nostra vida, si no volessim una mica? Jo també crec que se pot volar tocant de peus a terra sempre que un no toqui massa en terra ni voli en excés :)

Ens has portat a fer una bonica reflexió, Cèlia :)

Cent Desitjos ha dit...

Jo necessito dir-vos que he après a volar, sí, però tocant de peus a terra... i una part de mèrit el té la Cèlia.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc