dimarts, 18 de maig de 2010

L'EXPOSICIÓ

La Isabel ha fet una exposició. No té títol, és simplement " l'exposició". La Isabel Villalba, comentàvem, és una dona del Renaixement. És una artista que vola de peus a terra... Miro al meu voltant, observo les escultures, els quadres, m'adono d'uns poemes que els acompanyen.
La Isabel fa quadres per ser tocats, per compartir sensacions, perquè entrin per tots els sentits: tenen volum, tenen color, tenen força, tenen veu i tenen paraula. Però a mi, n'hi va haver un que em va emocionar especialment.


10 comentaris:

novesflors ha dit...

Quina bona pinta! Vaig al meu blog a posar l'enllaç al comentari que m'has deixat i ara torne a mirar i remirar amb més calma.

Carme ha dit...

L'exposició és molt bonica i els poemes també! Em sembla que ara tornaré a mirar les diapositives. Val la pena entretenir-se'hi una mica més...

Joana ha dit...

A mi m'ha agradat tot!
Em quedo amb el peix i el teu poema :)
Felicitats!

Striper ha dit...

El que veig i adivino a traves de la pantalla m'agrada.

GURMET ha dit...

Veig un colrs preciosos i amanits moamb molt d'art!!

onatge ha dit...

Una "esposició" molt interessant. Un quadre com t dius, especial. M'imagino que assegut davant d'ell em fluirien les paraules. M'agrada.

Una abraçada de quadre.
onatge

zel ha dit...

Vaig a veure el video, que la imatge promet!

Assumpta ha dit...

Ja sé quin és!... ;-)

Ha de fer moltíssima il·lusió!!

Felicitats a les dues!

Cèlia ha dit...

Vaig anar a l'exposició molt il·lusionada per la Isabel. Li agrada fer escultures per sobre de tot, li agrada el teatre, li agrada la lectura i l'escriptura, li agrada l'art i sabia que l'exposició em sorprendria... però va ser encara més que això! És estrany quan les teves paraules ja no formen part de tu...

Cèlia ha dit...

Onatge, no sé quans dies hi serà però es pot veure a La Lira del Vendrell. La Isabel no deixa indiferent, es percep la vida mateixa en els seus quadre i escultures.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc