dijous, 20 de maig de 2010

SOTA LES PEDRES I

Fot. Cèlia
Sota les pedres
s'amaguen tendres tresors.
Tímida arena.

He agafat aquesta adreça d'un article del diari avui  sobre educació a l'Elvira perquè com a mestra d'escola pública i d'escola rural, no puc oblidar els moments pels quals estem passant.
Si us plau, llegiu per entendre'ns...

9 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Així el llegirà més gent! ei que com ja deus suposar jo també sóc profe! i ara que hi penso potser ja t'ho havia dit t'ha quedat un bloc preciós!

Cèlia ha dit...

Gràcies Elvira, cal escampar el missatge, tens raó! I aquest article està molt bé, per fi es publica alguna cosa real sobre els mestres i l'educació!

Carme ha dit...

Un poema preciós. I la foto també. Amb molt de sentit, o molts de sentits que li podem donar.

L'article el vaig llegir ahir a cas a l'Elvira. Està molt bé!

Joan Guasch ha dit...

Ei! Molt bonic el poema, però la foto també, molt suggeridora. No saps mai quantes coses pots trobar sota les pedres, per sort els humans som curiosos i no ens en podem estar, d'aixecar-ne algunes per descobrir el món que amaguen.

GURMET ha dit...

Em sembla que la final farem sopa de pedres.

Striper ha dit...

Foto i lletres de poesia amb un mitssatge, clar!!

onatge ha dit...

Hola Cèlia, ja havia llegit l'article. No sóc mestre -de res-, però us entenc. A pagar els plats trencats sempre els mateixos. La inoperància del governs l'he de pagar tots, bé, no, només una part de la població. Del sou dels càrrecs de confiança no se'n parla, del pressupost militar, tampoc, els soldats que tenim escampats arreu, res de res. Aquest dia una senyora que viu en un poblet de la provincia de Toledo em va dir que al seu poble de 800 habitants, l'alcalde socialista, té trenta assessors. Sí sí 30. En fi, podríem estar parlant i parlant. De fet la cultura no interessa a cap govern. Patrocinem la feria de abril amb 800.000 euros i després el viatge en tren per anar a la Uni costa un ronyó. L'hereu s'ha gastat tres milions d'euros per no res... I no passa res. Una gran part de la força d'un país està en les mestres i la pagesia. I ja ho veus.

Una abraçada per sobre les pedres.
onatge

Albert B. i R. ha dit...

Sembla que els polítics l'únic que vulguin sigui unes xifres per a després poder presentar davant de la premsa unes conclusions ja cuinades prèviament i que aniran d'acord amb el que ja pretenien fer. Tot el procés, l'esforç que fa cadascú, això els importa ben poc.

Mireia ha dit...

el vaig llegir al blog de L'ELVIRA, un article molt bo

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc