dimarts, 22 de juny de 2010

FUSELLS AL COR


Fot. Cèlia (La cala)
 Per al meu avi anarquista
La gran guerra d'ànimes
transporta passos sense empremta
i silencis adolorits
per l'alliberació de la ràbia.

Ja mai més tronaran
els freds prejudicis
de la bogeria sentida
i del penediment.

La trista nit
acompanya l'enaltiva mort, 
nedant entre aigües lliures,
entre els segrests de somnis de mar.


Segueix el far d'instruccions que cerquen
sentiments que no es governen
sense caps, sense diners,
amb acords de mots i sons.


La por envaeix els cossos joves
i l'amor soborna el pas del temps,
amb maletes plenes del foc dels ideals
i amb la fam més ancestral.


Voldrà l'alosa aprofitar l'estiu?
Ens acompanyarà a l'hora del viatge?

Si tu et quedes jo també
i proclamarem la justícia
d'un retorn sense fi.


Afusellaran els cossos de matinada
i els plors d'ofensives sense nom.
Torturaran pensaments sense esperança
fins a fer-nos ballar la son.


Voldrà l'alosa aprofitar l'estiu?
Ens acompanyarà a l'hora del viatge?

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Al teu avi li encantaria, sens dubte, i li saltarien les llàgrimes.

Cèlia ha dit...

Gràcies Xexu, espero que mai torni a succeir...

Elvira FR ha dit...

No hem de perdre la memòria.....gràcies en nom del meu pare ( que ja va morir fa tres anys)i va participar en la guerra civil, en nom del meu tiet ( que va morir a la Serra de Pàndols)i de tota la meva família que va patir fam, por i escarni durant la guerra i la llarga postguerra.....un molt bon poema que honora el record del que mai hagués hagut de succeir

Cèlia ha dit...

És per a tots ells Elvira, i per als somnis d'un món més just, d'on que ens fan allunyar...

Carme ha dit...

Cèlia, ja vaig llegir aquest post, de seguida que el vas publicar, la veritat és que em vas deixar sense paraules. Però em costa de conformar-me a deixar un post així per comentar.

Tant de bo no tornin mai els prejudicis, ni la companyia de la mort i que un di a sigui possible un món més just i millor que el que tenim.

Una abraçada.

Cent Desitjos ha dit...

Ho he llegit sense haver vist la dedicatòria i se m'ha posat la pell de gallina, l'he trobat familiar, m'ha transmès alguna energia indescriptible... és clar... després l'he rellegit i he vist la dedicatòria... el iaio...
Cèlia, certament l'has clavat...
I ara, deixa'm eixugar-me les llàgrimes...
Gràcies, moltes gràcies...

Cèlia ha dit...

És que penso que va ser dificil lluitar amb grans ideals i que perdessin la guerra, és molt injust quan el que desitges és un món més just! Com els deuria costar pair tot el que va passar! El meu cor es trenca a trossets recordant el iaio...

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc