dilluns, 19 de juliol de 2010

Ombra sense lluna

Fot. Cèlia
LA
LLUNA
UDOLA
NUA  
AVERGONYIDA

Cercant el temps
esguardo els focs
mirant estels
i m'estremeixo amb les carícies
d'una ombra sense lluna.

(Participació Roda poètica 2010)

2 comentaris:

Carme ha dit...

La lluna i tu semprem heun fet un bon tàndem, en aquest poema també, fins i tot quan no hi és, hi és present.

fαℓℓєи αиgєℓ ha dit...

:) Eis, pásate por mi blog, me ha gustado la entrada sencilla, pero llena de espectativas.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc