dimarts, 31 d’agost de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 1


Vaig néixer en una casa d’estiu amb un jardí cobert de raïm i pàmpols d’ombra.
El meu pare ens havia fet un gronxador en un extrem del pati i jo, confiada i infant, em gronxava cada matí mentre la mare estenia la roba al terrat.




Culls estels
i et capbusses fins el fons
de l’aigua clara,
i t’emmiralles
en els pensaments
de la memòria,
en els records
de patis daurats
i de desitjos de cavallets de cartró
que mai vas tenir...

6 comentaris:

Elvira FR ha dit...

un poema preciós i evocador....espero amb candeletes la continuació de la Casa dels Pàmpols

caterina ha dit...

M'ha encantat el post i el poema! Però el que més la foto. Preciosa! I el detall del llibre bé ja devia significar alguna cosa de cara al futur, no? :)

Abraçades!

Carme ha dit...

Néixer en una casa d'estiu és com una mena de bon auguri... no?

Una història feta mig en prosa mig en vers... que maco!

Em fa il·lusió d'esperar el proper fragment o capítol.

novesflors ha dit...

I ja t'asseies damunt un llibre? Amb raó ara et surten paraules tan boniques...

rosana ha dit...

m'agrada la imatge que descrius, és fàcil connectar amb la pròpia infantesa a través d'aquesta escena...el gronxador i la roba estesa m'evoquen placidesa

Cèlia ha dit...

Gràcies Elvira. Aniré explicant cada dimarts...
Caterina, aquesta foto sobere el llibre també m'agrada molt a mi, potser sí que des de la infantesa vaig entendre que un llibre era alguna cosa important, que servia per a més coses que estar dalt d'un prestatge...
Sí Carme, més concretament al juliol Sóc persona plenament d'estiu. I la casa... era un bon auguri, però tenia els seus quès, ja anireu veient...
Sembla ser que sí novesflors, avui dia els xiquets i les xiquetes tenen moltes comoditats: balancins per a cada mes de creixement, maxis... però en la meva un llibre o el cotxet! I jo, sembla ser, preferia un llibre! (hi, hi!)
Gràcies rosana, si la transmeto és perquè la sentia de veritat. En aquell pati de pàmpols vaig ser molt imaginàriament feliç! però com bé he dit a la carme, aquella casa tenia les seves coses... que espero compartir!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc