divendres, 27 d’agost de 2010

NOU CURS, NOVA SABA

Aquesta setmana us he fet una mica el resum del que ha estat l'estiu, hi ha hagut treball d'escola, hi ha hagut família, hi ha hagut sopars amb els amics, hi ha hagut sorpreses i rutines, endreça i bricolatge, però també hem donat la benvinguda a un nou membre que formarà part de les nostres vides. No és del nostre país i, per això, li hem ensenyat una mica casa nostra. Una tarda el vam portar a fer una visita al monestir cistercenc de Santes Creus que, si encara no l'heu feta, us la recomano, sobretot ara que han fet la restauració de les tombes de Pere II el Gran (segle XIII) d'una banda, i de Jaume II i Blanca d'Anjou (segle XV). 



Però l'estiu també ha estat creatiu. Enguany us vull explicar la meva infantesa, us la podeu creure o no, això us ho deixo al vostre criteri. Serà els dimarts  de cada setmana que publicaré La casa dels pàmpols, la casa on vivia a Barcelona i on va començar el cuquet de l'escriptura. Exagero? Potser una mica o potser no. La història començarà així...


" Vaig néixer en una casa d’estiu amb un jardí cobert de raïm i pàmpols d’ombra.
El meu pare ens havia fet un gronxador en un extrem del pati i jo, confiada i infant, em gronxava cada matí mentre la mare estenia la roba al terrat...."

11 comentaris:

fanal blau ha dit...

Tinc ganes d'anar al Monestir de Santes Creus i tinc ganes de llegir la teva infantesa a La casa dels pàmpols; però hauré de fer-ho d'aquí uns dies!

Bona tornada a la feina!
:)

Joana ha dit...

M'agrada com comença aquest relat...
I l'estiu molt productiu. Això està bé ...una mica de tot!
Bon cap de setmana Laura

Joana ha dit...

Glups! Cèlia! tenia la laura al cap!

Elvira FR ha dit...

Una visita que tinc pendent el monestir de Santes Creus....pinta molt i molt bé aquesta història de la teva infantesa....ja friso per llegir els següents paràgrafs....La casa dels pàmpols....

Carme ha dit...

Doncs esperarem la història amb il·lusió de llegir-la. Aquest començament ja ens posa la mel a la boca.

Cèlia ha dit...

Bones vacances merescudes, fanal blau!
Sí que ha anat bé, Joana, el descans perquè et permet reflexionar una mica i crear...
Elvira, quan visiteu Santes Creus, sobretot mireu l'audiovisual, no us el perdeu!
Carme, no sé ni perquè ni perquè ha estat ara i no abans, però sembla que entre els tres i quatre anys se'm va posar el cuquet d'escriure i que jo recordi, he escrit llibretes grans i petites, diaris que em regalaven, fulls i folis... escribia el que em passava, el que sentia, el que pensava... però mai en la perspectiva de com ho he entès ara... Pot ser és que per fi m'he fet gran! (com a cosa positiva).

zel ha dit...

Bonic, tota la sequência és una obra d'art...i per cert, explica'm com has fet per pujar el muntatge del Picassa al blog, jo no ho sé fer, o no he trobat com fer-ho i mira que ho he provat!

Nou curs, si reina, aiiiiiiiii...

Cèlia ha dit...

Gràcies Zel, t'explico com funciona el Picassa. Quan hagis pujat les fotografies i tinguis l'àlbum fet, cliques perquè s'obri. A la part dreta hi diu: "enlaç a aquest àlbum" i cliques a sobre mateix de les lletres. Aleshores clica sobre "incrusta una presentació de diapositives"i et donarà el codi que necessites. Pots triar algunes opcions de tamany, jo normalment trio el Gran 400 px. És molt fàcil, ja ho veus!

zel ha dit...

Gràcies Cèlia, ets un sol! Copiat i apuntat que llavors me n'oblido! Petonàs!

onatge ha dit...

El teu estiu o el "vostre" és veritablement un estiu per recordar... De fet va amb vosaltres. L'heu viscut i respirat profundament...

Des del far...
onatge

Mireia ha dit...

Un estiu ben complet, això està forçá bé!!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc