dimarts, 7 de setembre de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 2

Una vegada, mentre
el meu germà i jo
navegàvem
pels mars del sud,
els pirates van atacar
el nostre vaixell
fins que, gairebé, ens enfonsem.

Calia alleugerir pes.

Llençàvem les joguines per la borda,
per proa i per popa,
les llençàvem contra el tauró elèctric
de boca encesa
que ens donava escalfor.

Varem provocar un incendi
a la nostra habitació fins que,
una sirena, en baixar del terrat
després d’estendre la roba,
ens va salvar i va apagar el foc



El mar,
el sol.
Escolto les veus
amb el verí de la inconsciència.
Escolto els cants
amb la màgia de la veritat.
El sol,
el mar.

12 comentaris:

Carme ha dit...

Els cants de les sirenes... no sempre ens perden, alguns cops ens poden salvar també. Ens ho has demostrat.

Una preciosa història, Cèlia, m'encanta com ho expliques!

Mireia ha dit...

A veure ara, he escrit tres vegades i em dóna error!!!

Et deia (més extensament de com ho dic ara) que la història m'ha encantat!

Striper ha dit...

Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
Salutacions, Striper.

Cèlia ha dit...

Sort de les sirenes Carme, aquesta tenia dues cames que van córrer molt de pressa. Ens explica moltes vegades que no va pensar que havia de trucar els bombers sinó que el meu germà i jo érem dins i ens havia de treure... quins mariners estàvem fets! Però és que ens encantaven les històries de pirates!

Joan Guasch ha dit...

Parlar del passat sovint serveix per endreçar-lo, per trobar els perquès del present i per, després d'acabar l'exercici, tornar les fotos a l'àlbum, mirar endavant i provar d'esbrinar, alleugerits de llast, què s'amaga a l'altre costat de l'horitzó, perquè sempre hi ha un horitzó per descobrir i ser descobert. Que la immensitat del cosmos sigui amb tu.

Elvira FR ha dit...

Preciós! m'agrada molt aquesta continuació .....molt!

rosana ha dit...

quànta tendresa es desprén de la història, m'agrada el poema final et retrotreu a un ambient de joc i protecció, molt bonic

GURMET ha dit...

Histories de infants i esser fantastics , precios!!

rosana ha dit...

Hola altra vegada se m'havia oblidat dir-te que m'agrada molt la foto, blanc i negre sempre més suggerent

Cèlia ha dit...

Gràcies rosana. Volia visitar-te però no puc, és un error?

rosana ha dit...

Hola Célia em podràs trobar en www.contesbreusblogspot.com

rosana ha dit...

ai mare quin cap, és aquest www.contesbreus.blogspot.com

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc