dimarts, 14 de setembre de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 3

 




Petits soldats sortien del sòcol


del lavabo.

Em feien molta por


I no gosava posar els peus a terra

fins que tancava els ulls.


Durant el dia

es quedaven ben quiets al sòcol

de la casa.

Al vespre

es movien  de pressa,

camuflats per a no ser vistos.


Els meus pares es pensaven que m’ho inventava

I jo sempre he pensat que tinc molta imaginació.


Tenia 4 anys i varicel·la,

i m’agradava curar ferides

perquè volia ser infermera.


Ara ja no puc guarir-ne més...


He mullat

els peus

cansats


dins l'escuma


de la dansa,

peus entumits


que segueixen el senderó 

ran de mar,

el pas de ronda

dels sentiments perduts,

peus errants

que equivoquen anhels

una i mil vegades,

que acluquen els ulls

a cops de marinada,

peus estranys

que trenquen pactes

de sensacions equívoques

i solituds insolents.


He mullat
els peus

cansats


dins la dansa

de l'escuma.

7 comentaris:

Carme ha dit...

Cèlia, jo no recordo sovint coses de la infantesa. No en tinc necessitat o em queden massa lluny. Quan et llegeixo, i imagino el sòcol de bany. Imagino un sòcol d'un bany de la infantesa, però precisament d'una casa que ha quedat ancorada allà. Que no hi he tonant de gran. Em fa gràcia, perquè em transportes a llocs i moments que no "visito" gaire, van de la mà dels teus. Em semblen bonics i bellament explicats.

maybe ha dit...

I'm appreciate your writing skill.Please keep on working hard.^^

Cèlia ha dit...

Carme, jo tinc una gran memòria, però els records que m'han vingut aquest estiu per escriure La casa dels pàmpols són nous, vull dir, reals de la infantesa però no els havia vist mai fins que, no sé per quines raons de la memòria, m'han anat sorgint...
Els sòcols els recordo negres amb figuretes blanques, i recordo sobretot, que em feien molta por!

novesflors ha dit...

Uf, la meua memòria és espantosa.
M'agrada la dansa d'escuma curadora de peus.

rosana ha dit...

Hola Cèlia, m'agrada la cadència i el ritme que es desprén de les teues paraules "he mullat els peus cansats dins la dansa de l'escuma" com situes les paraules en l'espai, molt bonic

Elvira FR ha dit...

Potser eren follets que sortien del seu amagatall o més prosaic formigues o escarbats...preciosa la manera de contar...

Mireia ha dit...

preciós!
A mi sí que m'agrada evocar a la memòria

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc