dimarts, 21 de setembre de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 4



Érem uns xiquets tendres
i ens agradava molt jugar,
i acompanyar el pare a comprar pintura
per a l’habitació cremada, 
la de la sirena que sense cants
ens salvava dels perillosos corsaris.
Un vespre el varem acompanyar
i, aprofitant que va deixar-se
les claus del delfin posades,
el meu germà el va conduir fins
estampar-nos contra Pegasus.
Tothom deia que era un camió
però jo vaig veure un cavall amb ales...


Vas pujar al cavall
i vas arribar a l’arc iris.
Vas remuntar moixons
fins a volar ran dels núvols.

Eres una pedra solitària,
una terra amb flor,
el riu, el mar,
el penya-segat...


Però érem tendres i bons xiquets,
no us equivoqueu!

5 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Cada vegada m'agrada més i més aquesta casa dels pàmpols!

rosana ha dit...

Com cada setmana m'agrada cóm fas que entremaliadures de uns nens menuts semblen personatges fantàstis d'un de conte. Es bonica la poesia que conclou nel teu relat,

un abraç

Carme ha dit...

Per ser tant bons xiquets, déu n'hi do de les que armàveu, eh?

Incendis, accidents de cotxe... :)

A mi també m'agrada cada cop més la casa dels pàmpols i els xiquets de la casa dels pàmpols.

Centdesitjos ha dit...

Això em té engaxada!! Ja espero el següent amb candeletes.... ;^)

novesflors ha dit...

Això eren aventures de veritat.

(Cèlia, sempre tinc molts problemes a obrir el teu blog, se'm bloqueja l'ordinador, no sé quin és el problema, no cregues que vinc poc o que et comente poc, és que moltes vegades no ho puc aconseguir...)

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc