dimarts, 28 de setembre de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 5

Al costat de casa hi vivia una bruixa. Tenia una berruga al nas que, a més de fer-la molt lletja, em feia riure molt. Tenia tres fills, però mai vaig saber si havia de córrer quan me’ls trobava o podia jugar amb ells. Recordo que al pare no li agradava topar-se amb ella, també li tenia molta por, m’imagino.
Un dia vaig escoltar que, de joveneta havia estat ben maca, però un mal d’amor l’havia deixada múrria, malcarada i geniüda!


Ens els espais més obscurs
de la solitud,
hi guardo sempre la teva
ombra
cercant el consol
dels teus ulls
tendres.

9 comentaris:

Carme ha dit...

Pobra bruixa! El que poden fer els mals amors!

Vas acabar jugant amb els seus fills... segur que sí.

Tu ets la nena de la dreta de la foto?

novesflors ha dit...

Jo també pense, com Carme, que tu ets la xiqueta de la dreta. Justament venia a dir-te això ;) Hem encertat?

rosana ha dit...

Ai Céllia això és el que té el mal d'amors que et fan lletja i malcarada, un abraç

Cèlia ha dit...

Sí, premi! Us he anat posant pistes en les diferents fotos, era fàcil!

Carme, sí que recordo haver-hi jugat, més perquè venien ells que no pas perquè jo anés a casa seva, em feia una por!
El que és curiós és que ningú recorda que tingués cap berruga, només jo!

Joan Guasch ha dit...

És curiós com els fantasmes del passat acaben esdevenint paraules tan corprenedores. Tu no fas com aquell a qui els records se li fonien com llàgrimes en la pluja.

Elvira FR ha dit...

Segur que no era una bruixa...ai els record infantils! meravellosa la teva casa dels pàmpols!

Centdesitjos ha dit...

Amb berruga o sense, però una bruixa sí que hi havia per allà rondant...

Carme ha dit...

A mi també em passa que recordo algunes coses que ningú més a la família no recorda.

Diu que el cervell, "omple buits" d'una manera creativa més que no ps exacta per mantenir la coherència.

Si la teva coherència infantil era bruixa=berruga, forçosament l'has de recordar amb berruga encara que no la tingués.

Clar que també pot ser que els altre no s'hi fixessin o que els falli la memòria.

Cèlia ha dit...

És clar que sempre estava rodejada de contes, el meu passatemps predilecte i, totes les bruixes dels meus contes d'aquella època (i dels vostres també, oi?) portaven berrugues. Amb els pas del temps han volgut fer-les més amables i, fins i tots, algunes són bones i d'altres avorrides!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc