dissabte, 4 de setembre de 2010

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Tinc debilitat pels poetes valencians, potser perquè el meu pare és valencià.
Ho explica molt bé el meu oncle Francisco Marcos, el germà del meu pare en el seu llibre La generación perdida, llibre guanyador  del premi  de l'arxiu de la Memòria popular La Roca del Vallès en la setena edició. Podeu llegir un article d'Antonio Castillo, de la Universitat d'Alcalà. Per cert, el xiquet que hi ha dins del cotxe de la portada del llibre és el meu pare i el cotxe el va fer el meu avi.


Vicent Andrés Estellés és un emblema, és la veu d'un poble i el símbol del país valencià. Voleu escoltar poemes musicats? Visiteu música per a poetes, una delícia!!!

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues

6 comentaris:

vpamies ha dit...

A Música per a poetes vaig trobar la versió que he usat en el meu videopoema.

Hem fet una setmana poètica sensacional!

novesflors ha dit...

Sí, i especialment el poema del qual tu has reproduït un fragment és un emblema.

Elvira FR ha dit...

Veig que tens fil directe amb els poetes i la literatura valenciana,els meus besavis paterns eren de Castelló, però no tinc cap parent escriptor....bona contribució a l'homenatge a Vicent

zel ha dit...

Bé, tenim feina a seguir les petjades...llegir, escoltar, però és bonic oi?

montse ha dit...

Ha valgut la pena seguir tot aquest homenatge a aquest gran poeta.

Salut!!

onatge ha dit...

Cèlia Estellés és únic! El pa que feia el seu pare no sé com era, però les molles que fa el seu fill, mmmm....

Des del far una abraçada.
onatge

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc