dimarts, 5 d’octubre de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 6

Les nits de lluna plena em visitava el llop de la Caputxeta amb molta fam de protagonisme. És qui més por m’ha fet en la infantesa perquè, tot i que voltava per fora de casa, de vegades havia aconseguit, en somnis, entrar-hi a dins per la petita finestra del lavabo i, mentre em perseguia de l’habitació de cosir al passadís, del passadís a la meva habitació, després cap a la cuina, al menjador i a l’habitació dels pares, les meves cames es tornaven ràpides i lleugeres. Em perseguia per tota la casa amb la boca ben oberta i ensenyant-me bé els ullals.
No el vaig sentir udolar mai, era molt més astut i sigil·lós que un llop de camp.
Jo pensava que com que no coneixia cap caçador, mai no em podria salvar si em menjava, com ho havia fet amb la Caputxeta  i, per això, calia córrer i espavilar-me tota sola.
M’imagino que va ser per aquest motiu que sempre he pensat que ens aniria bé que, en algun moment de la vida, els braços es puguin convertir en ales.



Fa dies que el sol
s’amaga.
Pel mirall esguardo el camí
de la diàspora del temps,
de la boira que t'embolcalla
pels precipicis del bosc nocturn. 
Fa dies que el sol
s’amaga.

7 comentaris:

novesflors ha dit...

Al món dels somnis, on tot és possible, no cal la metamorfosi, amb els braços es pot volar.

rosana ha dit...

la boira del temps no amaga als llops, ni les pors del passat, un abraç

Striper ha dit...

Mai res es imposible i si costa estan els somnis.

Carme ha dit...

Fantasies infantils on tot és possible i la por fa tornar les cames lleugeres.

M'has deixat una mica pensarosa amb els dies que fa que el sol s'amaga...

Una abraçada, Cèlia.

Elvira FR ha dit...

jo sovint somiava que volava....que macos els records infantils convertits en poesia

caterina ha dit...

De la teva por infantil n'has acabat traient sabiesa per afrontar la vida. Hi ha coses que les hem de fer sols, sense esperar que ningú vengui a ajudar-nos. Per sort hi ha excepcions, moments que podem gaudir de l'ajuda d'algú i comptar-hi, el que és molt d'agrair :)

Mireia ha dit...

Penso com la Caterina, tot i els somnis (que són la flor de la vida), hi ha coses que hem de fer-les sols, i hem de treballar-les

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc