dimarts, 12 d’octubre de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 7


Al pati de pàmpols hi havia la gruta prohibida, la caverna on es guardaven els detergents, el lleixiu, la sosa càustica i l’amoníac, la cova on rentava la roba la meva mare.

I mentre ella feia bugada amb la seva nova rentadora tan moderna (ella sempre deia que era una dona molt moderna perquè portava pantalons i que tenia tele i rentadora – estris que amb els anys, es van tornar encara més moderns incorporant el color i la centrifugació-. I és veritat que ho és, estic convençuda que, en aquests moments, mentre jo recordo les anècdotes del passat, ella està asseguda davant del seu ordinador xerrant pel facebook amb tota la colla d’amics i familiars repartits pel tot el món. La meva mare era i és encara, ben moderna) jo em gronxava ben fort al gronxador que havia fet el meu pare perquè volia saber si podria arribar mai a tocar la lluna.

Aleshores m’imaginava els contes que ens explicava cada nit el pare,  Els tres porquets i la Blancaneus i, sobretot,  a Peter Pan i els nens perduts, el nen que sabia volar. I volia ser una Wendy o un Aladí amb una llàntia meravellosa i una estora que m’ajudés a traslladar-me d’un lloc a l’altre, com ho feia sobre la moto Bultaco del pare... Eren els meus móns reals que m’encantava imaginar mentre em gronxava molt i molt fort!


Grans esperances
cobreixen els somnis.
Camins d’amor.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Quina sort! m'agrada la casa dels Pàmpols, la cova prohibida i la teva mare moderna. Quina sort! Somnis i realitats que s'enllacen.

Elvira FR ha dit...

Ja t'ho havia dit Cèlia i deixa que t'ho reiteri : trobo genials els capítols de la casa dels Pàmpols! ho narres tant delicadament, tant poèticament...m'encisa!

novesflors ha dit...

Que felices érem aleshores...

montse ha dit...

Llegint la teva casa de pàmpols, em retornen records oblidat i m'agrada.

Salut i continua escrivint.

Mon ha dit...

Hola com anem? et deixo una coseta al meu últim post de la garrofa...

Cèlia ha dit...

I tot i que els pares no ens deixaven entrar gaire, el meu germà hi tenia molta fascinació... per naltros era realment la gruta prohibida plena d'eines i substàncies estranyes... fins que el meu germà va tastar el llexiu!!! Recordo l'ensurt i que el van fer beure molta llet. Però ell no escarmentava mai, era molt inquiet!

Cèlia ha dit...

Gràcies per compartir records, tots tenim els nostres però la Casa dels pàmpols va ser molt especial, potser perquè la vaig deixar enrera molt aviat, potser perquè ara ja ni existeix...

Joan Guasch ha dit...

ben mirat, si ens hi fixem bé, de grutes prohibides que ens criden en trobem sovint. Ai, si retrobéssim la innocència de la infantesa!

rosana ha dit...

M'encanta això de la cova on rentava la mare, potser formava part de la cova de l'Aladí?
Jo encara ara, pujaria a l'estora màgica per viatjar pel món, com la nena de la teua història...o almenys estar un o dos minuts gronxant-me i imaginant..un abraç

Mireia ha dit...

Llegint els artciles d'aquesta casa em ve al cap PA NEGRE, associacions mentals d'aquestes tan curioses!!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc