dimarts, 2 de novembre de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 10


Fràgils records
Per aprendre
Per compartir
Per somiar...
Un home posava el carrer cada matí. Això no ho sabia en aquella època perquè m’ho ha ensenyat algú molt especial uns quants anys després, un poeta molt especial. Quan jo sortia de casa ja estava posat.
El que sí sabia era que un altre recollia la brossa, un altre portava les cartes i un altre vigilava la nit. Jo tancava els ulls i desitjava que el “sereno” no ho fes. Imagineu-vos que els tanca i passa el llop o la bruixa i ell no ho veu...


Fina sorra de cristalls
trepitjats
pels passos decidits
del no pensament,
del buit,
del no existeixo,
dels ulls tancats.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Jo mirava pel balcó de casa meva i veia el fanaler, com encenia els fanals de gas un per un i al matí els tornava a apagar. I ell també passava postals de Nadal com el carter, el vigilant, el sereno, l'escombriaire... el que posava els carrers jo tampoc l'havia vist mai. ;)

Joan Guasch ha dit...

Oh, sí! Cada nadal passaven amb l'estampeta i se'ls pagava una propina. Ja no me'n recordava. Potser un d'ells era el que posava els carrers, qui sap! ;-)

rosana ha dit...

Quànta gent vigilava per a que tinguerem una infància sense bruixes ni pors. L'estampa total, sempre enes portes a llocs dolços, gràcies.

Elfreelang ha dit...

ui quines estampes viscudes que em venen al cap en llegir-te! el sereno que venia i t'obria la porta amb una clau després que el cridessis dient: sereeeno mentre picaves de mans....

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc