dilluns, 29 de novembre de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 14

Des de petita, que recordi des que vivia a la casa dels pàmpols, he crescut amb la fal·lera  de les lletres. Recordo quan estaven deslligades dins meu i volia lligar-les amb sentit. Copiava les grafies i les ajuntava l’una al costat de l’altra, i recordo la cara de la mare quan em deia que no hi deia res.
Recordo que no necessitava cap altre joc per entretenir-me, tot i que també tenia el de la lleteria que també m’agradava molt. La Cleo i la Xispi, les meves nines, van aprendre de lletres amb mi.

A poc a poc les vaig anar assaborint i em vaig deixar anar.

He crescut amb les lletres i, sense adonar-me, he escrit sense parar. He intentat trobar les paraules que millor expressin el que sento i, per fer-ho, he hagut de buscar dins meu i plantejar-me sovint què sento de debò. Hi ha hagut moments de veritable plaer i d’altres d’una gran angoixa, però sé que les lletres m’han salvat de mi mateixa i m’han ajudat, mica en mica, a comprendre el món que m’envolta.

M’ha ajudat molt també llegir d’altres frases d’altre gent que ajunta paraules i es deixa anar cercant el que senten.

Sé que em falta poc per donar un nou pas i serà, segur, quan les paraules brollin de nou...

Creixent lentament amb les lletres,
Composant mica en mica amb sentit,
Immersions de mots per comprendre
Silencis de nits sense fi.

Jo només escolto
fins que les paraules brollin de nou...

8 comentaris:

Carme ha dit...

Un nou pas? Això pinta bé!

Elfreelang ha dit...

Quin goig créixer amb les lletres i quin goig poder-te llegir!

novesflors ha dit...

Més o menys jo també podria dir el mateix que tu dius avui, excepte això del nou pas!!!, què deu ser?

Cèlia ha dit...

No us penseu que vugui dir res especial, això del nou pas. El dia que vaig obrir el bloc ja en va ser un. Jo diria que és més una cosa personal, poder endinsar-me i escriure aquestes petites coses que ajuden a reflexionar... el fet de mirar enrere amb ulls oberts i cor tranquil per poder continuar amb aire renovat!

rosana ha dit...

Ai Cèlia, de moment he recordat els quaderns de cal.ligrafia, cóm dibuixavem les lletres i quin gust quan aconseguies fer una pàgina quasi perfecta. Tendres records.
Segur que les paraules brollen de nou, amb o sense la Casa dels Pámpols, un abraç

caterina ha dit...

M'agraden aquests post, Cèlia, on almenys jo te sentim molt propera. I la foto, què graciosa i què guapa!!! :D

Cèlia ha dit...

Quin goig compartir lletres! Som gent lletraferida!

fanal blau ha dit...

Les lletres, són necessàriament companyes de camí.
Continuem fent passes!
Molt bon dimecres, Cèlia!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc