dijous, 27 de gener de 2011

ARIEL



Són les Decennals del 2011, novament un any acabat en 1, una desena més, unes noves Decennals per a Valls.
A cada etapa de la vida es van vivint de forma diferent. Quan tenia 8 anys  recordo que es va inaugurar les Fonts de la Font de la Manxa, una total decepció perquè em van dir que eren com les de Montjuïc i no ho eren, eren molt més petites!
Ara m'adono que tenien llums de colors i feien molt de goig, va ser un toc de qualitat  i modernitat per al meu poble, un toc que ja fa molt de temps que ha quedat superat.
Als 18 les recordo vitals, amb balls i concerts a l'antiga  sala del sindicat dels pagesos que m'encantaven, el concert vibrant de la Dharma i, sobretot, amb molta energia i joventut. Als 18 vaig descobrir moltes coses, molta música, molts amics!
Als 28 i 38 amb el primer i el segon fill em va tocar anar darrere del bestiari i dels actes infantils, algun ball ocasional, concerts amb Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n busto, Dusminguet...  (depenent  de la dècada) i poca cosa més. Era el temps de ser mare...
Enguany les visc com a mestra gràcies als amics de la música i de la Carme Vidal
amb els quals he tingut l'oportunitat de participar amb els alumnes de l'escola en el ballet inèdit Ariel de Robert Gerhard.


ORQUESTRA CAMERATA XXI

 Tobias Grossmann, director

 Montse Colomé, coreografia

 Carme Vidal, coordinació artística

 Llorenç Corbella, escenografia i vestuari

Durant el primer assaig entre orquestra i ballarins, el director va demanar als xiquets i xiquetes que pugessin a escoltar en directe i de ben a prop la música que han de ballar aquests dies. El ballet Ariel es basa en La Tempesta de William Shakespeare, un ballet refusat pel destinatari de l’obra, el ballarí i coreògraf Leonid Massine, per ser la seva música massa simfònica i els seus decorats massa abstractes... Pel mig hi va haver la guerra civil i l'exili per al músic compositor, el vallenc Robert Gerhard. J.V. Foix, havia fet el llibret, i Joan Miró, havia de ser l'autor dels decorats i del vestuari.
La dansa i la música a aquest nivell a l'escola ha estat un luxe pels estudiants vallencs i picamoixonencs que han tingut la sort de poder-la viure i jo, com a mestra, em vaig emocionar de valent després del primer assaig general amb l'orquestra i els pares com a públic. Ells estaven tranquils, la Motse i la Carme han fet una fenyada esplèndida!

El silenci és la part que més ens costa a tothom i, per tant, la que més ens costa ensenyar. Quan demanem silenci sembla que volguem dir que no volem la seva opinió, que ens molesta que diguin alguna cosa. Potser forma part de l'educació que varem rebre els  qui ara som mestres als nostres temps, però jo estic segura que silenci és intel·ligència i que és l'element més important de la comunicació. I el silenci és el risc que corren que dissabte o diumenge, a les actuacions, el director de l'orquestra decideixi que para la música. I per manca de silenci (i d'espai per als actors) s'ha muntat una carpa fora del centre cultural on s'esperaran els ballarins que, amb el fred que pot arribar a fer per La Candelera, han de traspassar cap dins del local quan els toqui el torn de la seva actuació.
Bé, jo només vull acabar desitjant aquests prop de 300 xiquets i xiquetes de Valls i Picamoixons... MOLTA MERDA!
 

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

bones festes, i no la feu molt grossa ( o sí)

fanal blau ha dit...

felices decennals, Cèlia!
que aquest dos mil onze sigui una estrena immillorable de la propera decennal.
De moment, però, a gaudir d'aquesta.
Bona festa i festa gran!
un petó.

Mon ha dit...

Molta merda!!! una pregunta: Els decorats originals abstractes que es van refusar en el seu temps,eren d'en Joan Miró?

Elfreelang ha dit...

uauuuau quines sensacions i vivències més maques i quines festes! això del silenci és difícil però quan es produeix....és tant agraït! doncs això molta merda!

Cèlia ha dit...

Gràcies, avui ja s'ha donat el tret de sortida!
I sí, efectivament, els decorats eren de Miró i van semblar massa moderns!!!

novesflors ha dit...

Quines coses tan boniques feu algunes mestres :)

Dafne ha dit...

Certament, les Decennals ens fan viure moments únics, com tot en la vida, però a Valls, molt marcat per aquesta festa.
Desconeixia el teu blog, i avui hi he anat a topar.
Així, que amb el teu permís t'aniré visitant i compartint tot allò que ens ofereixis.
Una abraçada!!!

Joan Guasch ha dit...

La representació va ser molt emocionant. Una feinada que ha valgut la pena. Felicitats!

rosana ha dit...

Celia, enhorabona pel treball, segur que la música i la festa es van entrellaçar en l'actuació amb els nens. Un abraç

Joana ha dit...

El resultat d'aquests treballs segur que serà molt satisfactori.
Haurem de deixar-nos-hi caure algun any!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc