dimarts, 1 de març de 2011

EL PAS DEL TEMPS

 Fot. Cèlia (La cala)
Barca de mar,
esquelet d'una balena.
El pas del temps...
Fot. Cèlia (Pas de ronda)

7 comentaris:

onatge ha dit...

Després de viure, el temps se'ns menja el cos...

Des del far una abraçada.
onatge

novesflors ha dit...

El pas del temps, això també és un tema recurrent (i literari, per descomptat).

Carme ha dit...

A vegades el pas del temps impressiona força... esquelets, tens raó!

caterina ha dit...

El pas del temps que fa que veiem el passat amb nostàlgia i el futur, a vegades, amb cert temor. Però val més que passi, el temps, a que no ho faci. M'agrada la foto. Expressa a la perfecció el que vols dir :)

Joan Guasch ha dit...

L'esquelet de la barca, més que pas del temps, és un compendi de les mil històries que ha viscut, solcant la Mediterrània i ara, en el seu repòs, les explica a les gavines (les quals, per cert, sovint es fan un fart de riure).

Elfreelang ha dit...

Mentre el pas del temps no sigui el pes del temps la barca seguirà navegant per les aigües de la poesia!

Cèlia ha dit...

De vegades, sense voler, et topes amb el pas del temps, però malgrat sigui un esquelet, guarda encara molta bellesa del que va ser... i fins i tot, certa força!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc