Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...
Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc
7 Pensaments:
Reflexions primaverals ;)
Passió lliure
pel cel de la pell...
Des del far una abraçada.
onatge
Un horitzó
que es perd a la dermis.
Passió plaent.
Bona i poètica reflexió!
Magnífic!
La pedra beu
del reflex blanc del cel
sobre la mar.
La pinta del vent
d'aquesta mar tan vasta.
Castell da cactus.
Desig que oblida
qualsevol pensament
viure la pell
qui fos, doncs, pensament!
Publica un comentari