dimarts, 12 d’abril de 2011

PRESONS 1

Fot. Cèlia (Decennals)

Se'ns han llagat els peus
de tantes llàgrimes vessades,
i els ulls
de tants camins desfets
per aprendre
que potser alguna vegada
cal deixar passar alguns ponts de l'ànima.
Nit presonera. 

10 comentaris:

Carme ha dit...

Sense cap dubte, alguna vegada cal deixar passar alguns ponts...

Un poema preciós, Cèlia.

onatge ha dit...

L'ànima és capriciosa... Plorar é sbo, potser cal posar-se botes d'aigua per evitar les llagues dels peus...

Des del far amb ànima.
onatge

novesflors ha dit...

Els ponts sempre tenen quelcom de positiu, d'unió entre elements diversos, potser pense aizò perquè em ve al cap En LLach amb els seu Pont de mar blava.

fanal blau ha dit...

Que le nit obri les reixes i poguem refer camins.
Una abraçada, Cèlia!

Centdesitjos ha dit...

Cèlia, és preciós... Però espero que tantes llàgrimes no siguin les teves... ;^)

Per cert, moltes gràcies per l'Haiku. M'ha fet una il·lusió tremenda, i per suposat, ja està penjat al bloc.

Moltes gràcies germaneta!!!!

Cèlia ha dit...

Ho vaig aprenent Carme, tot i que costa... alguna llaga!

Sí que ploro onatge i potser cada dia més!

Sí novesflors, els ponts ens deixen travessar dificultats!

Una abraçada fanal perquè la nit esclati!

nanit, petitona! Un pont ben llarg entre tu i l'Àfrica!!!!

rosana ha dit...

De vegades, cal deixar passar...

Joan Guasch ha dit...

La humanitat sencera és una xarxa de ponts, com les neurones del cervell; quan alguns ponts ens fallen sempre ens en queden d'altres.

Cèlia ha dit...

Sí que els hem de deixar fluir rosana.

Joan, aquests són els externs, però també hi he els interns que cal saber que els tenim i que ens serveixen per deixar pas...

Elfreelang ha dit...

jo també penso que és un gran poema...poesia de la bona....m'ha agradat mooolt Cèlia!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc