Fot. Cèlia
Mentre el sol s'anava ponent
uns llavis
llepaven d'altres llavis
i mugrons de seda
i somiaven vides vermelles
i trencaven pells
d'idees fosques.
Despertaven desitjos,
despertaven enveges.
Una era rossa i l'altra morena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
BENVINGUTS I BENVINGUDES
ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS
Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc
10 Pensaments:
Ha estat un descans una mica llarg però l'inici de curs ha estat intens i, com la Mafalda, he hagut de deixar les coses importants per les coses urgents!
Cèlia, fa un munt de dies que pensava escriure't per saber de tu; sobretot, per saber que estaves bé. Més d'un i dos dies, t'he pensat.
Me n'alegro moltíssim tornar a veure ben viu aquest espai de transparència.
Una abraçada ben ben ben gran!
Hola, Cèlia; se't trobava a faltar. És bonic que la tardor et retorni. Un bell poema d'amor, el que ens has dut del temps de vacances.
Una abraçada!
Doncs a mi m'ha semblat un poema molt suggeridor per tornar. Ara ja et quedes per aquí?
M'alegro de llegir-te, Cèlia, les urgències sempre acaben passant al davant de tot!
Una abraçada.
Ben tornada! me n'alegro de llegir-te de nou....el poema preciós...i allò de les urgències ho visc cada dia a la feina..tot és urgent i el més important no es té temps de fer...
Ah i una gran abraçada!
Gràcies de nou per ser-hi, vindré a fer-vos una visiteta per casa vostra molt aviat! Mica en mica he d'anar vivint les coses importants...
Hola, quant de temps! M'alegre que tornes a estar per ací, ja aniré passant per llegir-te.
Sí que ha estat un descans llarg, sí. Bentornada!!! I Mafalda genial, com sempre! :)
Publica un comentari