dimarts, 15 de novembre de 2011

AVUI EL SOL TENIA MANDRA

Regal del Manel Concernau

 Presonera d'una nit
sense esperança,
d'un aire enrarit de pors,
d'un amor carregat de ràfegues.
Alço la mà fins a tocar
la lluna
i em canta lletres sense noms,
músiques sense sons.
Dins del mar
endinso somnis
en barques de llàgrimes
amarades de dol.

8 comentaris:

Carme ha dit...

Avui la que no tenia mandra era la pluja... ha treballat fort!

El sol ... tornarà un alter dia.

Joana ha dit...

Una mica trist, com el dia, com el temps, com el cel que plora i plora.
M'agrada llegir-te Cèlia!

novesflors ha dit...

Bonic poema, però trist. Ací ha fet sol.

Joan Guasch ha dit...

Potser un dels millors poemes que t'he llegit.

caterina ha dit...

El sol mandrós, poc a poc, més tard o més d'hora, tornarà a sortir. Un punt trist el poema però molt ben escrit i expressat!

Elfreelang ha dit...

Preciós poema...em temo que com ha dit la Carme qui no té gens gens de mandra és la pluja que dia si dia també s'ha ensenyorit del cel

Cèlia ha dit...

Sí Carme, i encara continua! Quina mandra!

Joana, hi ha d'haver tristesa per a valorar el somriure, oi?

novesflors, quina sort! el sol ho il·lumina tot!

Venint de tu, Joan, ho valoro molt!

caterina, espero que a l'hivern no en tingui tanta perquè el fred amb sol es porta una mica millor!

Elfreelang, quants dies de mandra! Però potser la pluja ens fa més productius!

merike ha dit...

Poema trist m'agrada, tots són trists en finès.. Salutacions i bon cap de setmana!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc