dijous, 29 de novembre de 2012

AIGUA DE TARDOR




De vegades, la poesia l’has d’escriure.
De vegades, l’has de viure.
Ara sóc aigua de tardor.

12 comentaris:

novesflors ha dit...

Quant de temps! Escrivint-la, vivint-la, sentint-la… la poesia sempre està present.

XeXu ha dit...

La poesia jo només sé viure-la, i no es pot dir que ho faci massa sovint.

Joan Guasch ha dit...

aigua per fluir cap el futur, dúctil, però persistent. Ben retrobada.

Carme ha dit...

Quina alegria llegir-te, Cèlia.
Sabent que vius la poesia, ja estem contents!

Abraçades, bonica!

Cèlia ha dit...

Moltes gràcies! Ja veieu que poca en puc escriure, però la visc amb tota intensitat!!!! Una abraçada a tots de nou!

Elfreelang ha dit...

Quan temps sense llegir-te! benvinguda aigua de tardor!

Joan Guasch ha dit...

A l'aigua de tardor no s'hi pot posar la pols, per tant, ha de fluir, com l'espècia.

Cèlia ha dit...

La tardor va arribar amb l'aigua necessària. Ens ha impregnat de la seva sana malenconia i ens prepara per l'hivern.
Benvinguts novament a l'època reflexiva de transparència. Us enyoro molt i penso visitar-vos ben aviat. De moment encara no disposo de gaire temps.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu...

rosana ha dit...

Benvinguda Cédia, passaré a visitar-te. Encara tinc al cap la teua Cas dels Pàmpols, bests

Nymnia ha dit...

Bentornada pel què veig! Jo també estic tornant! Que bonic, això de ser aigua de tardor...

El Company de Venus ha dit...

Sempe, sempre s'ha de viure.

Carme ha dit...

Cèlia,

Ja sé que no hi ets gaires, però estem muntant una cadena de blogs, paral·lela a la cadena humana per l'11 de setembre.

Mirem d'organitzar-ho des d'aquest blog: cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com.

Es tracta de fer un post al blog de cadascú i dins del post posar-hi un enllaç que et dugui al blog següent. El blog següent és el que s'apunta rere teu i es pot buscar a la llista d'ordre que tenim al blog.

Gràcies i disculpa el rotllo...

Una abraçada.

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc