dimarts, 29 d’agost de 2017

ESCENES D'ESTIU IV

El meu cor confitat d'arena
arrecera aigües nítides pel sol
i barreja els somriures dòcils 
disparats amb canons de mar.


L'escuma saltironeja 
sobre cossos daurats i rebecs,
espargits per la sorra
com estrelles pel cel.

Uns peus esquitxen la mandra
i colpegen les roques de la por.

Només l'ombra d'una cadira trista
ens indica que la posta
s'està a punt d'iniciar.

        Fot. Cèlia (Costa daurada)


4 comentaris:

XeXu ha dit...

Quina estampa més estiuenca, i que ben descrita. I quin goig tornar-te a veure per aquí!

Cèlia ha dit...

Gràcies XeXu! L'estiu sempre deixa petjada! (com a mínim moltes lletres, cançons i fotos!)

Carme Rosanas ha dit...

Un plaer tornar a llegir els teus poemes...

Cèlia ha dit...

Transparència forma part de mi i m'encanta trobar-vos de nou!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc