Jo tenia un somni
i una boira espessa va anar penetrant dins
fins que la nit més profunda
va escampar llunes i estels.
Marc Eiximenis
Et tindré dins
de l’horitzó de la tristesa.
Clavant espines.
És primavera
caminant cap a vosaltres.
Un dia més.
Un pensament
que s’escampa per la pell.
Lliure passió!
Camins de somnis
i molts braços
que t’acullen.
Bella adormida...
Dins del silenci
abraçades de mestral.
Enllà del nord.
Pensaré ara
en somnis prop de la galàxia.
Hi pensaré.
Temps de silenci,
onades de xocolata.
El mar és brau.
Quan cau la tarda
mira d’enfilar-se al sol.
Sense esperança.
Cristalls trencats
per la ràbia continguda.
Gran violència!
Molt lentament
mirant pètals de rosella
esdevens ombra.
Ca la lluna, 2018
3 comentaris:
Que bonic que encara hi siguis.
Com les flors que passen l'hivern a recer del fred tot esperant l'escalf de la primavera, han florit els teus poemes en aquest espai tan eteri dels sentits. Gràcies per compartir-los.
Bellissima trasparenza...records des de L'Alguer :*
Publica un comentari a l'entrada